Al filo del mañana

Feia temps que li tenia moltes ganes a aquest film de ciència ficció de Tom Cruise. Sigui més o menys bona o dolenta el cert és que la presència de l'actor en qualsevol film li confereix una mena de garantia que compleix uns mínims de qualitat. I això també és així en aquest film. 

El film es bassa en una novel·la japonesa anomenada "All you need is kill" de Hiroshi Sakurazaka. No l'he llegit, així que no puc dir quin grau de fidelitat té, per això només puc valorar el film en si, sense entrar en comparatives que solen ser odioses.

Us aviso als que no l'heu vista i no sabeu per on van els trets, que si voleu arribar "verges" a la seva visualització no seguiu llegint. Ara, també us aviso que als que ja duem a les nostres esquenes uns quants milers de litres de ciència ficció injectada, quan porteu uns quants minuts de projecció veureu de seguida de que va la història. 

Seguiu aquí? Bé, llavors estareu d'acord amb mi que l'argument el podem resumir en una senzilla fórmula aritmètica: Al filo del mañana = Atrapado en el tiempo + Starship Troopers.

Ja sabeu la formula del film de Bill Murray, en que el protagonista es condemnat a repetir fins a l'infinit un mateix dia, però amb l'avantatge que ho recorda tot, i per tant, pot aprendre dels seus errors i corregir-los, fent tantes proves com necessita fins trobar la solució.

Desconec si aquest patró existia abans del film de Bill Murray i per tant, li concedeixo humilment la patent de l'invent. He descobert que ja hi havia un antecendent al film de Bill Murray. Un curtmetratge anomenat 12:01pm que data de l'any 1990 (3 anys abans que "Atrapat en el temps") i que precisament, l'escriptor del qual, Richard Lupoff, es queixa de plagi.

El que si sé és que desprès ha estat utilitzat molts cops, sobretot en sèries de ciència ficció. I és que no és una sèrie com Déu mana si no té el seu corresponent episodi amb el patró "Atrapado en el tiempo". Anem a veure'n algunes:

Star Trek la nova generació: Episodi 5x18 (118): Causa i efecte (Cause and Effect)

L'Enterprise entra en un bucle temporal que sempre acaba amb la nau destruida en estavellar-se amb una altra nau. A diferència de 'Al filo del mañana" els protagonistes no recorden ben bé les repeticions, només alguns tenen dejà vu , o sigui, intueixen que allò ja ho han viscut.

Stargate SG-1: 4x06 (72) Una ventana a la esperanza (Window of Opportunity) - 4 de agosto 2000.

Desprès de trobar un dispositiu del temps dels Antics, el Coronel O'Neill i Teal'c, accidentalment, queden atrapats en el mateix dia, repetint-lo un cop i un altre. Essent ells els únics que saben el que passa hauran de trobar una solució.

X-Files: 6x14 (131) Monday. 28 de febrer de 1999

Una dona es forçada a viure el mateix dilluns un cop i un altre mentre tracta d'evitar que Scully i Mulder siguin assassinats per la seva parella mentre roba un banc. Mentre els esdeveniments es repeteixen i ningú sembla creure-la, la sensació de Mulder de deja vu es fa cada cop més forta.

Supernatural: 3x11. Punt Misteriós. 

Els protagonistes, els germans Sam i Dean Winchester, es troben en un bucle temporal en el qual, Dean mor de mil formes diferents i el seu germà Sam ho reviu amb ell cada cop.

Xena, la princesa guerrera: 3x02: Ya he estado aquí, ya he hecho esto.

Cada dia, els companys de Xena moren de diferents formes. Xena tindrà que descobrir que està passant.

Buffy, Cazavampiros: 6x05 A serial life

Desprès de començar a treballar en una botiga de màgia, Buffy cau en un bucle temporal per culpa del Trio.

Eureka: 3x04.  Yo repito.

El sheriff Jack reviu el mateix dia un cop i un altre desprès d'haver vist una extranya llum al cel.

Com veieu, a banda de l'obvi argument hi ha un element que es repeteix sempre i que us ajudara a  distingir un episodi d'aquest tipus. I es que sempre moren els protagonistes o algun d'ells, provocant sorpresa el primer cop per inesperat i transcendent. I es que en aquests tipus d'episodis els guionistes es desmelenen i provoquen esdeveniments que altrament no serien factibles, però aquí, com els poden esborrar, no passa res.

Fins aquí les que jo puc recordar, però segur que hi ha altres sèries que tenen d'aquest tipus d'episodis, homenatge a "Atrapado en el tiempo". 

Us animo a que comenteu en aquest post si en sabeu algunes més.

I ara un davantal de Dexter

Realment, m'he de plantejar seriosament començar a jugar a la Lotto. He d'aprofitar aquesta ratxa de sort en els sortejos... Ara m'ha tocat un davantal de Dexter: Concurso Dexter Fantascine
Gràcies als nois de Fantascine

En caida libre de Louis McMaster Bujold

Desprès de veure "Guardianes de la Galaxia" em vaig quedar amb ganes de més Space Opera. I llavors vaig recordar que tenia a mig llegir una gran saga d'aquest sub-gènere de la ciència ficció. Em refereixo a la saga de Miles Vorkosigan de Louis McMaster Bujold. 

Es tracta d'una saga formada per 20 novel·les, de les quals en vaig llegir algunes fa bastant temps  que em van agradar molt, però per a o per b, no vaig seguir. Doncs el temps de les vacances és un bon moment per a reprendre la seva lectura. 

El que he fet és començar pel principi, en ordre cronològic, com és lògic. La primera novel·la ambientada dins l'univers de Miles Vorkosigan és "En caida libre" (Falling Free). Realment, els esdeveniments que s'hi narren són molt allunyats en el temps cap enrere respecte els principals moments de la saga: la història del propi Miles Vorkosigan. I desconec encara quin és el lligam, si és que n'hi ha algun, entre les dues històries.

"En caida libre" explica la història dels "quadrumans". Una raça genèticament dissenyada per a treballar i viure en gravetat zero. La seva particularitat és que enlloc de cames hi tenen braços, i això els permet moure's més comòdament en una estació espacial sense gravetat. Com han estat creats per una poderosa empresa, Galac-Tech, són considerats una propietat i per tant no tenen drets. No són ciutadans, són un experiment (esclaus en el fons). En Leo Graf és un enginyer contractat per l'empresa Galac-tech per tal d'ensenyar soldadura en gravetat zero als "quadrumans". La novel·la explica la seva convivència a l'estació espacial amb els quadrumans; com ben aviat comença a tenir conflictes morals sobre el tracte que reben. Veurem doncs, el procés que segueix de conscienciació sobre la realitat que l'envolta.

La novel·la va rebre el premi Nebula i va ser nominada per l'Hugo l'any 1988. L'argument és senzill i ben narrat. Les descripcions sobre enginyeria espacial molt acurades i imaginatives, però si us he de ser franc no crec que fos necessari explicar amb tot luxe de detalls operacions d'enginyeria  espacial imaginades. Reconec que aporten realisme i base, però les he trobat excessives i d'escàs interès.

D'altra banda, tampoc m'ha fet massa gràcia que alguns esdeveniments una mica agafats pels pèls, facin possible que alguns plans impossibles surtin bé (no puc explicar el que).

Tot i així, és llegeix ràpid i com he dit abans és lleugera, ben escrita i no té massa pretensions. Seguirem informant quant tingui la oportunitat de seguir amb el següent llibre...

Ja m'ha arribat el llibre!

M'ha arribat el llibre del concurs de laespadaenlatinta.com.
Moltes gràcies a Gigamesh i laespadaenlatinta.com, i per suposat a Tim Powers!

He guanyat el concurs!!!!

Avui estic molt content!!! Ahir vaig rebre una grata noticia. Soc el guanyador del concurs del blog La espada en la Tinta, del llibre signat per l'escriptor Tim Powers "Ocultame entre las tumbas" amb una portada inèdita,  diferent a les que es posaran a la venta al setembre,  dibuixada per Enrique Corominas (el que fa les il·lustracions dels llibres que publica Gigamesh, Juego de Tronos entre d'altres).

Es dona la circumstància que em vaig quedar amb les ganes d'assistir a la sessió de signatures que va organitzar la llibreria Gigamesh a Barcelona. De fet, estava pensant d'anar-hi algun dia d'aquests a veure si havien posat a la venda algun exemplar signat.

http://www.laespadaenlatinta.com/2014/08/ganador-ejemplar-ocultame-tumbas-firmado.html

Moltes gràcies a http://www.espadaenlatinta.com

Space Pirate Captain Harlock (2013)

Qui NO recordi la sèrie que van fer a TV3 del Capità Harlock que aixequi la mà. Tu??? Expulsat del cel friki!!!!!

Vinga va, el Capità Harlock era un manga d'un pirata de l'espai que lluitava abord de la seva nau Arcadia contra una poderosa raça extraterrestre que s'entestava en envair la Terra: les Mazone (les dones que cremen com el paper). Als habitants de la Terra, però, els importava tot tres pepinos. I és que estan tots bastant atontats seguint esports per la TV o culebrots o passant l'estona. O sigui com ara tot i que l'acció es situa en el futur es clar, on hi ha naus i la gent viatja per l'espai. Dels pocs que els importa el que passa, que seria l'exercit de la Terra, l'únic que els preocupa es perseguir i capturar el capità Harlock.

La nau del Capità Harlock té la forma d'un galeó pirata (lo qual vaig trobar sempre bastant inversemblant però ho considerarem una llicència poètica més).

Recordo la sèrie bastant dura, amb l'humor just i necessari a càrrec d'algun tripulant de l'Arcadia peculiar. El Capità Harlock era el que podríem qualificar com a un tipus dur amb una bona cicatriu a la cara i de poques (molt poques) paraules.

Bé, doncs, amb aquestes pinzellades espero que us hauré ajudat a recordar a tots aquells que potser us va agafar en una massa tendra edat.

I tot això a que ve ara? doncs que l'altre dia vaig veure el film de l'any 2013: Space Pirate Captain Harlock. Un anime 3D CG, o sigui completament generat per ordinador que recupera al capità Harlock amb un pressupost de 30 milions de dòlars. Que voleu que us digui... L'animació està molt ben feta, s'ho han currat molt. Les naus, les batalles a l'espai, els paisatges, tot està molt bé. Tot i la primera reacció quan comences i veus als personatges d'aprop és que tens la sensació d'estar veient la intro d'algun joc de Playstation 3. No obstant això, quan t'hi acostumes val la pena. Els personatges estan ben recuperats. El capità Harlock torna a ser aquell personatge "campetxano" i proper que tots recordem (ironia). 

El guió és on tot s'esfonsa. La premissa és d'allò més enrevessada. És un fenomen que sempre observo en alguns manga. Històries que no són coherents o creïbles o tan enrevessades que no hi ha per on agafar-s'hi. Per començar fa cent anys la gent de la terra van abandonar el planeta i va colonitzar l'espai. Però llavors se'ls van acabar els recursos i van pensar, ah pos tornem a la Terra que allí segur que n'hi ha (¿?). Anem a veure,  el més lògic és que surten a l'espai a buscar més recursos per que a la Terra no n'hi ha per tothom i ara tornen a la Terra??? No té sentit.

Però seguim, varies faccions es disputen la Terra i es produeix una guerra sagnant (d'acord). Finalment arriben a un tractat de pau pel qual la Terra es considera sagrada. Una organització anomenada Gaia Sanction es dedica a vigilar que el tractat es compleixi. Entre els membres trobem un jove Harlock que vigila la Terra amb una sèrie de naus tunejades amb tecnologia d'una raça, els Nibelungs. Però en Harlock veu que la mateixa organització incompleix el tractat i permet a la èlit diplomàtica anar a la Terra. S'enrabia i els mata a tots (¿?). Llavors el declaren rebel i en una jugada mestra (¿?) decideix que alliberar la Matèria Fosca (l'energia amb la que funciona la seva nau) sobre la Terra és la millor manera de protegir-la de la humanitat. (¿?) Clar, home, el millor és carregar-se-la, així segur que ningú no hi anirà. Coses com aquestes, decisions tan incoherents, són les que em treuen fora del manga i et fiquen un interrogant gran al cap el que queda del metratge. Per que tot el que passa en el film és sustenta en la premissa inicial i si aquesta falla, tot s'afona com un castell de sorra.

Ah, i no us ho perdeu, el pla del Harlock per a solucionar tot això no és altre que fer explotar l'univers i tornar-lo a començar de zero.

En fi, que els costava poc fer un remake de la sèrie antiga. És que això no és ni una continuació, doncs l'origen del capità Harlock tampoc és el mateix. No encaixa res amb la sèrie anterior. És una reinvenció. Quina llastima, amb el que molava l'animació i les fèmines sobretot (sllurrggghh)

Guardianes de la Galaxia

Desprès de llegir per internet opinions que la posen pels núvols és difícil no anar amb el hype pujat a veure-la... i llavors venen els desenganys. No em malinterpreteu, no és un film dolent, em va agradar. El problema és que en algun moment abans de veure-la, se'm va oblidar quina era la premissa. I tal com ens la van vendre des d'un bon principi aparentava un divertimento d'estiu desenfadat i sense cap pretensió més enllà de distendre el to més "seriós" de la resta de films de l'univers Marvel. I és que és això ni més ni menys. El problema és que amb el hype comences a pensar que estàs davant d'un producte amb més pretensions. Quan llegeixes coses com que "estem davant la nova Star Wars", tot i no creure-t'ho per prudència, quelcom queda en el teu subconscient.
I llavors vas al cinema i veus que és molt divertit. Tant que no és pren seriosament a si mateix gairebé en cap moment. Hi ha molt d'humor, potser un pel massa. També hi ha molt d'humor a "The Avengers" però allí està aplicat amb el punt just, sota la batuta de Joss Whedon. En aquest cas, és com si haguessin ficat un pèl massa de sal a la sopa. I quan acabes el film penses, "quina llastima, si no estiguessin tant de catxondeo, tenia tots els elements per a ser quelcom més trascendent. No vull dir que hagi de ser com un film de Christopher Nolan per que seria un error, però tampoc cal situar-se a les antípodes. Pel que veig DC opta més per donar un to seriós i realista als seus films, en canvi a Marvel, s'ho prenen més lleugerament. Són dos aproximacions diferents al tema dels superherois i està bé que puguem veure les dues.
Tot i amb això, entenc la postura del director. És difícil fer un film que té per protagonistes personatges tant de còmic (Un mapatx?) i prendre-s'ho seriosament (tot i que, a la sèrie de Jim Henson, Farscape, en sortien uns quants i ben bé que ho van aconseguir). Crec que no van poder anticipar que el producte final els quedaria tant a un pam de la glòria. I ara que parlem de Farscape, me l'ha recordat bastant.

"Guardians of the Galaxy" és basa en un còmic de Marvel del gènere de l'space-opera, que forma part de l'univers Marvelià tot i que l'acció transcorre a l'espai, lluny de la Terra.

Recordem que la primera fase de Marvel va concloure amb la pel·lícula The Avengers, on es reunien els personatges de Marvel que havíem pogut veure per separat en les seves produccions: Hulk, Iron man, Thor, Captain America. Desprès de The Avengers començà la segona fase amb la tercera part d'Iron Man, la segona de Thor i de Captain America i ara arriba Guardianes de la Galaxia. La segona fase conclourà amb la segona part de The Avengers, l'any 2015.

Si recordem a The Avengers, l'objecte en disputa era una font d'energia anomenada Teseracte, que Loki robava. Podiem veure com Loki feia un tracte amb un obscur i poderós personatge extraterrestre anomenat Thanos. Bé doncs, "Guardianes de la Galaxia" ens apropa una mica més a aquest personatge, que segurament serà el dolent protagonista d'algun venider film de Marvel (Avengers 3 potser?). I es que Thanos vol som uns objectes font de poder anomenades les Gemes de l'Infinit. El Teseracte n'era una i l'orbe en disputa en aquest film, n'és una altra. M'agrada l'adaptació del còmic d'aquest personatge. Interpretat per Josh Brolin (el germà gran a "Los Goonies"). La trobo molt encertada.

No puc dir el mateix d'un altre personatge recurrent als còmics que també apareix és el Col·leccionista. Marvel ja ens va avançar en una d'aquestes seqüències que ens fan esperar a veure totes les lletres, crec que  desprès de Thor 2. Un personatge curiós, interpretat per Benicio del Toro, que es dedica a replegar espècies de tota la galàxia per afegir-les a la seva magnífica col·lecció. Em sembla que és una mala adaptació del còmic. Res a veure ni físicament ni de caràcter. Compareu vosaltres mateixos:

 





Bé, esteu avisats. Deixeu-vos portar per la música dels 80, les lluites a l'espai i el catxondeo i us ho passareu molt be!

Nuff Said!