May the 4th be with you

Feliç dia d'Star Wars a tothom

La pilota de Sergio Ramos

Avengers (II): Avengers Assemble

 Massa cops, quan em disposo a comentar un film en aquest blog penso que no estic dient res que no hagi dit qualsevol altre friki/geek en mil i un blogs. I és que al cap i a la fi tots tendim al mateix. Tots estem tallats pel mateix patró. Aquest cop, però, tant me fa. Vull repetir tants cops com calgui el que segurament molts altres han dit sobre el film 'Avengers'. I és que estem davant el millor film de superherois Marvel (i qui sap si no Marvel) de la història. He dit.

El director, Joss Whedon, salta al top ten de la industria de l'entreteniment amb aquest film. Fins ara, s'havia mantingut en un segon pla. Molts de nosaltres, però, ja feia molt de temps que seguíem la seva carrera amb molt d'interès, (tal com li va dir el canceller Palpatine a l'Anakin). De fet la seva experiència al cinema és mínima. Només havia dirigit un film, "Serenity" que tancava la malaguanyada sèrie de TV "Firefly". Recordem que també va dirigir "Buffy, the Vampire Slayer". Però la seva proximitat amb el món del còmic l'ha posat al front del projecte "Avengers". I quin encert!. Desprès de l'èxit del film, a veure qui és el guapo que s'atreveix a cancel·lar-li una sèrie, com va passar amb 'Firefly'.

Avengers Assemble.

El film ho té tot. És l'adaptació perfecta del còmic a la gran pantalla. Els superherois junts en un grup impossible. Amb les seves disputes, piques, pulles que reconeixeràs de seguida si has seguit mínimament els còmics.
D'una banda, Whedon es cuida molt que tots els personatges tinguin el seu moment de glòria. I no tan sols independentment, sinó que els combina i el resultat és un conjunt tan ben lligat com l'allioli de casa.  Combina els elements acció, humor, ritme, argument, tocs friki i efectes especials amb tanta habilitat que tot plegat forma un cocktail que podríem qualificar com "entreteniment total". Enmig de tota aquesta experiència l'únic punt feble al qual he de fer esment, és la banda sonora. No és que sigui dolenta, però tampoc és que resalti. Compleix la seva funció amb discreció però no em veig escoltant-la a casa i repetint-la fins a la sacietat. De fet, ni tan sols recordo com feia la tonada. Ara l'escoltava mentre escrivia aquest post i no està gens malament...
Hi ha un element que és bastant característic dels productes de Joss Whedon: els diàlegs. Són diàlegs ingeniosos i irònics. De vegades penso que massa perquè ratllen la inverosimilitut, en el sentit que, ningú respon tan bé i tan ràpid com ho fan els seus personatges. Però prefereixo això que no diàlegs estúpids. En aquest film és nota aquest toc Whedon i m'agrada. A Tony Stark li escauen com anell al dit i estan més que justificats. Al cap i a la fi és un geni científic (a més de playboy i multimilionari).
Personatge a personatge, tots tenen la seva història. Hulk reneix en aquest film, omplint la pantalla amb la seva personalitat (a banda del seu enorme cos verd) i, amb poques intervencions es fica el públic a la butxaca. Tony Stark, en la línia de "Iron-Man". Ficant-se amb tothom amb el seu to sarcàstic de sempre. Ja és gairebé de la familia. El Capi (Capità Amèrica) fent del que ha de fer. Es a dir, de soldat soso, responsable i anticuat. La Viuda Negra amb més protagonisme del que cabia esperar. Thor també està en el seu lloc que li correspon igual que el seu germà Loki, un enemic amb una personalitat més complexa del que acostumem a veure en films d'aquest tipus. Bruce Banner resignat amb el seu destí. "Ojo de Halcón", potser el personatge més confús de tots pel rol que li ha tocat. Nick Fury, amb iniciativa   i prou protagonisme.
En resum, tot està perfectament orquestrat. Els efectes especials, estan tan integrats que realment t'oblides que ho són. Tot i que són realment espectaculars corren el risc de ser ignorats i això és el millor compliment. Acabes trobant d'allò més normal que un monstre verd salti d'edifici en edifici o un personatge amb un vestit ajustat de colors llampants es passegi a plena llum del dia. I parlant de vestits, em va agradar més el vestit del Capi a "Captain Amèrica: first avenger" que el que llueix aquí. El vaig trobar amb colors massa llampants. Està bé que Whedon no s'avergonyeixi del còmic però tot té un límit...

Un altre element important és l'humor. Entre les pulles del Tony Stark, les respostes iròniques de molts i les reaccions imprevistes de Hulk, conformen un film molt divertit. L'humor es present a cada moment, alleugerint escenes de tensió allà on convé. El fet de veure'ls tot junts a la gran pantalla ja és, de per si, un plaer friki de nivell 10. Si a sobre els veus fer broma d'ells mateixos, ja podem parlar d'autèntic orgasme friki.
I és que no ens enganyem, aquest film està pensat, dissenyat, parit per i per a frikis/geeks i això es nota, per bé que també és assumible per la resta de mortals que busquen un film d'acció, efectes especials i entreteniment del màxim nivell.
Arribat a aquest punt, entrem en una nova etapa dels films de super-herois. A partir d'aquí, a veure qui és capaç de superar-ho. De la competència tenim Batman a la vista. Del propi Marvel, l'èxit d'aquest film suposarà un re-llançament d'altres super-herois que havien quedat malparats en anteriors adaptacions. És moment de re-llançar els 4F? Jo només desitjo que si hi ha reboot dels 4F se n'encarregui Joss Whedon.

Nuff Said.

p.d.: Una nota curiosa. "The avengers" encara no s'ha estrenat als USA (s'estrena aquesta setmana, el 4 de Maig)(la que els espera..). Hem tingut el privilegi de veure-la primer a Europa que als EEUU. A la IMDB té una nota de 8.9. Ha aconseguit 178 milions de dòlars en el terreny internacional el primer cap de setmana.

The Avengers (I)

Abans de començar permeteu-me un petit incís: des que s'ha instaurat la moda de la propaganda viral que les esperes es fan molt i molt llargues. Perdoneu però algú ho havia de dir...

Ara sí. Avui divendres podrem veure "The Avengers". El llargament esperat film en el qual desemboca una sèrie de films de superherois de Marvel. Una operació molt ben planificada des de fa molt temps. I el que ho hagin previst a llarg plaç, en un món on tot es decideix en funció dels beneficis immediats, ja ho considero genial. Clar que si algú pot fer-ho són ells.

En que consistia el pla? Avengers són un grup de superherois de l'univers Marvel de còmics. Així doncs fa una sèrie d'anys que han estrenat films dedicats a cadascun d'aquests personatges. 

Iron Man (2008)

El primer fou "Iron Man", el lider del grup. Darrera de la màscara hi tenim a Tony Stark, un multimilionari playboy i geni, protagonitzat pel carismàtic actor Robert Downey Jr. . Tot un encert, el paper li va com anell al dit. Ja al primer film d' "Iron Man" van deixar pistes que suggerien un argument més global. Ens presentaven SHIELD. L'organització del govern que més tard s'encarregarà de gestionar políticament el grup de superherois "The Avengers". I desprès dels títols de crèdit, podiem veure Samuel L. Jackson com a Nick Furia, líder de SHIELD, que reclutava a Tony Stark (i a Iron Man també) per formar l'embrió del nou grup.

The incredible Hulk (2008)

Hulk serà un altre dels components de l'equip. El 2008 s'estrena la segona pel·lícula dedicada al monstre verd. Aquest film realinea el personatge amb el pla mestre de "The Avengers" desprès de la versió de l'Ang Lee. Aquest cop Edward Norton és Bruce Banner. Per a seguir l'arc argumental, un nou final desprès dels títols de crèdit relaciona Hulk amb altres elements de l'univers Marvel. Tony Stark s'entrevista amb un general Ross (l'etern enemic de Hulk) deprimit pel seu problema amb el monstre verd. Tony Stark l'insinua que està reunint un equip.

L'increible Hulk. Escena final

Iron Man 2 (2010)

Desprès de l'èxit de "Iron Man" arriba la seqüela. Aquest cop enmig del film, en una escena que podria passar desapercebuda, avisen a l'agent de SHIELD que s'ha trobat quelcom força important al desert. Desprès dels crèdits podem veure que l'objecte que han trobat és el martell de Thor. Es van lligant les trames i es preveu que el proper personatge que veurem a la gran pantalla serà el Deu nòrdic.

Iron Man 2. Escena final post-crèdits

Thor (2011)

Kenneth Branagh és l'encarregat de dur a la gran pantalla el superheroi semi-deu nòrdic. Thor i Loki són els fills d'Odin. Loki és l'ovella negra de la família i Thor el jove irreflexiu i arrogant. Precisament aquesta arrogància és el que provocarà el seu desterrament del regne d'Asgard a la Terra, on aprendrà la humilitat i es dedicarà a fer de superheroi.
Novament trobem indicis i lligams que l'uneixen a l'univers Marvel. Per exemple, el Cub Còsmic d'energia que guarden a Asgard, podrem veure'l a "Captain America" en mans de "Craneo Rojo", l'arxienemic del capità.
Aquest cop l'escena post-crèdits ens mostra com SHIELD entrega el Cub d'energia al doctor Sieveg per al seu estudi. Però també ens ensenya com el científic parla per veu d'en Loki.

Captain America (2011)

La darrera de les pel·lícules que preparen el camí a "The Avengers". El cercle es tanca. Aquest superheroi es recuperat de l'època de la segona guerra mundial. Vet aquí que ens expliquen la seva història. Un jove nyicris es presenta voluntari a un experiment de l'exercit per aconseguir un supersoldat. Podem veure com coincideix durant la guerra amb el pare de Tony Stark. El seu enemic Nazi, 'Crani Roig', troba el Cub còsmic, (el mateix que tenien guardat a Asgard). Apren a controlar el seu poder per a desenvolupar noves i poderoses armes. Aquest si que és el darrer punt abans de 'The Avengers' i això es nota en l'escena final que és el trailer de "The Avengers"

Sant Jordi

Ahir va ser Sant Jordi. Ara que ho penso, la diada de Sant Jordi que celebrem a Catalunya està inspirada en una llegenda de fantasia, en la que el cavaller mata al drac i salva la princesa. Ves per on. 

Però no era d'això de que volia parlar. Volia comentar que ahir vaig optar per comprar còmics que feia molt temps que no me'n comprava. Si, ja sé que és un dia en que es regalen llibres, però jo de llibres ja me'n compro durant tot l'any. Així que, inspirat per la immediata estrena del film 'Avengers', em vaig comprar la saga 'Siempre Vengadores' en un format econòmic i compacte de Panini anomenat 'Extra Superheroes'. 

També vaig fer-me amb una altra mini-saga, aquest cop dels 4F. 4F: Impensable de la col·lecció 'Marvel heroes' de Panini. A veure que tal.

Però no vaig voler trencar la tradició de Sant Jordi (jeje) i vaig deixar que em regalessin un llibre. Doncs fa pocs dies vaig sentir el podcast "Atmosfera Cero" (per cert, felicito des d'aquí a les noies que el fan) en que recomanaven el llibre 'La dama de negro' de Suzanne Hill, en el que s'ha basat el film que fa poc heu pogut veure als cinemes, amb el debut com a no-Harry Potter de Daniel Radcliffe. Es veu que la novel·la és molt millor que el film. Jo no l'he vist així que no ho puc dir, per això vull llegir-la abans de veure l'adaptació cinematogràfica. El gènere és el terror gòtic, fantasmes, cases encantades i tot això. No és un llibre gaire llarg així que espero acabar-lo aviat.

Comic Book Men

Per si no ho sabieu, Kevin Smith, el director de Clerks, Malrrats o Chasing Amy entre altres, és un gran aficionat als còmics i també guionista. Però a més, és propietari (o co-propietari potser) d'una tenda de còmics que va batejar amb el nom d'una parella de personatges de la seva collita: "Jay and Silent's Bob Secret Stash". Ell però, no hi treballa. Hi té un equip de frikis/geeks/experts dels còmics i del fandom que li gestionen el 'xiringuito'. 

Comic Book Men és una sèrie per a la TV en forma de semi-"reality" show que s'ha muntat que segueix el dia a dia de l'equip de treballadors de l'establiment. A cada episodi, els membres de la tenda de còmics comenten amb ell, en un estudi de ràdio, els esdeveniments més rellevants que han succeït (i que han gravat) a la tenda

I us deveu preguntar, què pot passar que sigui interessant de veure en una tenda de còmics? Doncs a cada episodi reben visites d'aficionats que volen vendre "joies" del còmic com ara originals signats per l'autor, edicions rares, etc., o bé, articles de marxandatge de cinema o TV. Aleshores entren en un procés de regateig entre el client i els dependents de la tenda que constitueix el moment més tens del programa. Per exemple, a l'episodi 2 es troben que el client té aparcat a fora una rèplica del Batmovil de la sèrie de TV dels anys 60, i clar, el volen probar. O també entra un client que vol saber si el sabre laser que té, és realment un dels que van fer servir a Star Wars o és fals i en quant estaria valorat si se'l vengués. Per a certificar-ho fan venir un expert en marxandatge d'Star Wars que acaba concloent que, si bé no pertany a SW: A New Hope com creia el propietari, si que pertany a SW: Empire Strikes Back. El més impressionant és que l'article va costar al seu propietari 60$ i ara en valdria $7000. Fa molta gràcia anar seguint la lògica per la qual dedueix que no és un dels sabres làsers del primer film del George Lucas. Talment com si d'una antiguitat es tractés...
Tot això i més, adornat amb el sentit de l'humor habitual del Kevin Smith (i dels seus col·laboradors), que condueix magistralment el programa de radio i de pas l'episodi de TV.

Us ho recomano però només si sou frikis de nivell avençat. Absteniu-vos sinò. Us pot fer gràcia però no crec que us interessi gaire.

Enllaç de la sèrie
Comic Book Men – AMC

Invasions extraterrestres de darrera generació

Encara que no ho sembli, darrerament estem patint una onada d'invasions extraterrestres. Els darrers temps hi ha hagut un degoteig constant de films que s'entestaven en envair la terra amb més o menys èxit. Bé, podreu dir que això no és nou, que tota la vida que sofrim aquest tipus d'atacs, i segurament tindreu raó. El que veiem actualment és una remasterització del subgènere podríem dir i una adaptació als nous temps i a les noves formes de cinema. Sobretot aquest tipus de narrativa en forma de fals documental que tant de moda està. 

Crec que tot va començar amb "Monstruoso", "Cloverfield" per als amics. El film de J. J. Abrams ens mostrava l'atac d'un monstre tipus Godzilla a Nova York des del punt de vista d'un aficionat que grabava en video tota l'acció. A l'ombra de l'atac terrorista de l'11-S, el món occidental i Hollywood en particular van descobrir una nova forma de fer terror. Ja Steven Spielberg la va entendre a la primera amb la seva versió de "La guerra dels mons". Tal vegada tots els films que comentaré en aquests post tinguin com a origen l'atac de l'11-S. És curiós com un succés d'aquest tipus genera mil metàfores.

Tots aquests films d'invasió extraterrestre que detallarem a continuació tenen un punt en comú: el punt de vista de l'espectador és molt pròxim als protagonistes, fins al punt de que no percebem tot el que succeeix, no tenim un punt de vista privilegiat i des de fora. Això si, els protagonistes solen ser de les poques persones "privilegiades" que acaben veient el que passa de primera mà.

Un altre punt en comú a destacar és la forma de narrativa, pròxima (en alguns casos més, en altres no tant) al fals documental. Han descobert que aporta un toc de realisme molt pròxim a les imatges que vam veure per la TV aquell fatídic 11S. Els increïbles efectes especials fan la resta.

I un tercer aspecte que comparteixen és que la invasió es produeix en ciutats molt representatives i els efectes especials d'avui en dia es despatxen a gust amb l'arquitectura local. Símbols arquitectònics com edificis emblemàtics o estàtues característiques cauen destrossats.

Comencem:

1	2005		La guerra dels mons	El remake d'Steven Spielberg afegint tots aquells elements amb la proximitat de l'11-S com a teló de fons. Els ET són els típics vehicles trípodes tripulats
2	2008		Cloverfield "Monstruoso"	El monstre de J.J. Abrams: Ressuscita el tipus de grabació de The Blair Witch Project (amb permís de Jaume Balagueró i el seu Rec). NY és atacat per un monstre de l'espai. Uns amics filmen tot el succés. El que veiem és la suposada filmació en video casolà.La estàtua de la Llibertat pateix l'ira del Godzilla de torn
3	2010		Monsters	El cinema indie de ciència ficció. La "invasió" extraterrestre vista d'aprop però amb un toc kumbaya/indie. Els ET, que són cars de veure, són pops voladors de mida considerable.
4	2011		Skyline	Aquest cop és Los Angeles l'objectiu dels ET i la festa interrompuda és la d'uns amics que s'ho passen en gran a un apartament. No tant documental però manté el punt de vista proper als protagonistes. Només veiem el que ells poden veure i descobrir. Apareixen naus amb un to blavós. Et llencen un raig blau que et xucla l'energia vital.
5	2011		Battle:Los Angeles (Invasión la Tierra)	Un altre cop l'acció transcorre a Los Angeles però aquest cop els protagonistes són un grup de marines. El film és com un videojoc tipus Resistance. Aquest cop els ET són més aviat infanteria força dura de pelar.
6	2011		The darkest hour	Aquest cop la ciutat protagonista és Moscou. Uns joves estan de turisme i els enganxa la invasió de festa a l'interior d'un pub. Els ET són invisibles però generen corrent allà on van. S'alimenten d'energia elèctrica. Llencen un raig desintegrador. Només queda la cendra.