diumenge, 26 d’abril del 2009

Que bona que es Galàctica!!!!!

Pues eso!! Que he arrivat al final de la 3a temporada de Galàctica. (Si, ja sé que vaig molt atrassat però no es pot matar tot el que es gras). Doncs és que no m'en puc estar en aquest punt de manifestar que Galactica és la millor sèrie de Ciència Ficció des de Star Trek: TNG. EFC (El Friki Català) dixit!! No hase falta desir nada mas!.
Només tinc un però: no hi ha ni una gota d'humor. Es absolutament dramàtica. Ja sé que la situació no és allò que s'en diu per riure, però s'haurien de plantejar el fer una mena de club de la comèdia a la nau, per a desestressar a la tropa, que estan tots molt susceptibles..

dijous, 16 d’abril del 2009

Comics i ciència, a Valencia (i rima i tot)

Acabades ja les vacances de setmana santa, arriva l'hora de fer una crònica de les meves visites per la capital valenciana. (Però només de la part friki). I es que hem visitat la 'Ciudad de las Artes i de las Cièncias'. La meva ment ja està massa frikiviciada com per a no veure quelcom més en aquesta perspectiva del Palau de la Reina Sofia, però frikis o no, no em negareu que te una retirada.

Còmics i ciència.
Però be, no ens despistem, el cas és que un dels edificis del megalític complex inclou un museu de la ciència i una de les mútltiples exposicions que es podia visitar anava sobre còmics de superherois i ciència.

La idea era apropar la ciència als xicotets (com deien per allí) mitjançant els còmics de superherois. Superheròis que eren l'excusa per a donar explicacions científiques sobre alguns fenòmens de la natura relacionats d'alguna manera amb cadascun dels superpoders característics de cada personatge de Marvel (només Marvel).
Però apart dels xicotets també tenia l'efecte secundari d'atreure frikis de totes les edats (com ara jo). La exposició estava formada per dues parts diferenciades, una primera on es podien veure diferents figures a tamany real dels principals personatges de Marvel., i una altra més encarada a la ciència. Eus ací que podeu veure un diorama on figura l'spiderman en un típic carreró neoyorquí. També destacava especialment el Hulk a tamany real aplastant un cotxe.
També es podien veure fragments a tamany(extra-deluxe) d'alguna de les planes més representatives de la història dels còmics Marvel, entre les quals no vaig dubtar un moment en retratar-m'hi com podeu apreciar per ací al voltant. Vaig trobar a faltar les figures dels 4F per cert. Les mes aconseguides sens dubte eren les de Hulk i Spiderman. També vaig poder 'lluitar' contra ironman i recolzar-me amb el Capità Amèrica, però els vaig trobar una mica vinguts a menys la veritat.
També es podien veure alguns dels còmics originals de l'època protegits sota una vitrina. I de tant en tant ensopegavem amb fragments de diorama que et situaven enmig d'una ciutat de Nova York de còmic, com ara, xemeneies d'on sortia fum o clavegueres d'on sortia el típic vapor tan característic.

La part científica del tema.
Per entrar a la part científica s'havia de fer cua i/o esperar, ja que era d'aforament limitat al trobar-se en un espai tancat. Per entrar-hi et ficaven dins d'una mena d'ascensor de càrrega simulat i et feien baixar uns quants nivells sota terra. Un cop entrat dins el complexe, podies veure les diferents mini-atraccions dedicades a demostrar diferents fenòmens de la natura, com ara el magnetisme, els infrarojos, la congelació, els efectes òptics etc,... això si, cadascun relacionat amb un superheroi. La Storm ens servia per calcular la distancia a la que es troba una tempesta en funció del sò del trò. El magneto ens mostra l'efecte del magnetisme, i l'Spiderman la força d'un cable que subjecta un èsser humà. Tot bastant naïf i light, però que voleu, es per a xicotets (per cert, no se que deu voler dir xicotet, és en valencià i jo no l'entenc aquesta llengua tan rara...ejem...). Bé, un cop abandonat la secció més dedicada a la ciència, també es podien veure uns plafons on relacionava la història del còmic al llarg del segle XX amb els aconteixements històrics de cada època, d'aquesta manera s'enmarcava el contingut del còmic en el context històric. (A la següent fotografia, si us hi fixeu be, a dalt, a la dreta podeu veure un spiderman penjat).


En definitiva, tampoc és la cosa com per a fer kilòmetres per a veure exclusivament aquesta exposició (hi han moltes altres coses per veure), però si aneu a Valencia i visiteu la "Ciudad de las Artes i de las Ciencias", no us la perdeu.


dimarts, 31 de març del 2009

Tal dia com avui...

Tal dia com avui 31 de Març de 1999 es va estrenar als EEUU un film que portava per títol 'The Matrix'. Sembla mentida però ja fa 10 anys!! Com passa el temps (el de les frikades també, tots erem més joves i més frikis (o igual) ).

dimarts, 10 de març del 2009

YAWBO? (Yet Another Watchmen Blog Opinion?)

Eiii, jo també volia dir la meva de Watchmen, però m'aguantaré perquè ja en començo a estar una mica fart, i és que a cada p*** blog de friki comenten la peli (com si jo no ho hagués fet mai ejem...). Normalment sempre comencen reafirmant-se 'Ja la he vist!'. Com si clamés al mon que ha fet el cim de l'Everest. Qualsevol pagant (o sense pagar si es baixen un pudrit i vomitiu screener) l'ha pogut veure, o sigui que no és cap mèrit, coi!!. Ni tan sols l'has vist abans que ningú, doncs ja puc estimar que l'ha vist una bona part del mon friki.
Desprès n'hi ha que volen fer com a una introducció amb un breu resum de l'argument, allò de un típic espai molt decent on el friki del blog explica l'argument de la peli, molt útil per a no-frikis que no estan ficats a l'all (traducció literal i lliure de 'en el ajo'). Llastima que probablement els no-frikis mai "xafaran virtualment" el teu blog pel fet de no ser-ho, i que si ho faran son prou frikis com per saber ja de sobres de que va. Així que ja t'ho podies estalviar cony!.
Desprès n'hi han que divideixen la peli en els diferents aspectes que els ha cridat l'atenció. Molt ordenadet i molt estructurat. Puajjj, quin tufo a redacció de col·lègi. O d'altres ho divideixen en 'lo que me ha gustado' i 'lo que no me ha gustado'. En plan, 'me han gustado los efectos especiales, muy correctos' o 'no me ha gustado el doblaje', bufff, quin rollo!! i tu qui ets per a que m'importi si t'ha agradat això o allò ehhh!!!! qui t'has cregut que ets?? Un crític de cinema?? Me sua la polla del Dr. Manhattan la vostra crítica!
Jo no us diré si la peli està be o no, si voleu saber-ho aneu-la a veure, i si no doncs a cascarla!

Només un apunt sobre el film: Hi ha una escena en que apareix en un monitor de TV la peli de Rambo. És coherent? Existiria amb tanta força el concepte de Rambo com a ex-soldat traumatitzat si els EEUU haguessin guanyat la guerra del Vietnam amb l'ajut del Dr. Manhattan com passa en aquest passat alternatiu? I encara diria més, ja feien Rambo a la tele als 80's? Que no era carn de videoclub com a molt? Reflexione-m'hi si us plau.

dimecres, 18 de febrer del 2009

El (no tan) extrany cas de Benjamin Button

Fa dies que vaig veure la pel·lícula de Benjamin Button i no n'havia parlat encara.
Abans de veure el film, vaig sentir que el escriptor del llibre en el qual es basa, era el mateix que el creador de Forrest Gump, així que mentres la mirava, no em podia treure del cap el film d'aquest altre curiós personatge. I és que a mi Forrest Gump em va agradar força per no dir molt. Però BB (d'ara i endavant FG serà Forrest Gump i BB serà Benjamin Button) no tant. Vaig veure que les semblances eren massa evidents.
BB és un altre FG. Amb FG ens dona una visió del mon peculiar a través dels ulls del personatge peculiar, un personatge fora del sistema. El mateix passa amb BB, però la diferència és que el personatge en si no aporta res, son, les seves circunstàncies les que modifiquen la visió que té de les coses però no la seva personalitat. Podria ser el Brad Pitt o un desconegut que no hauria canviat res. La interpretació no era important.
Una altra semblança raonable: FG te com a fil argumental de fons una història d'amor, el mateix que BB. L'únic que més accentuada en aquest cas. Tan que cap al final únicament és això deixant de banda tota la resta.
A FG a través de la visió del personatge, assistim als fets més rellevants de la història del mon (o dels EUA millor dit). A BB també, però no de forma tan accentuada ni exagerada. BB no arriva a assolir el protagonisme a nivell mediàtic que si que aconsegueix FF en la història.
Al igual que a FG, apareixen personatges excentrics a dojo. El que només pensava en pescar gambes a FG, aquí un altre que te una fàbrica de botons. El nan que surt amb dones. Tot personatges de bon cor.
I finalment la llargaria de la pel·lícula, és molt llarga, FG ho era, però aquesta a part de ser-ho, se'n fa.
I lo de envellir al revés, en podem trobar un referent a un conte de Dan Simmons de la seva novel·la Hyperion, l'únic que en aquell cas, el personatge cada dia perdia la memoria del que havia après. I també en un altre conte de Manuel de Pedrolo que he de buscar per casa. Així que d'extrany no tant.

dijous, 29 de gener del 2009

El libro del Dia del Juicio Final

De Connie Willis.
L'estíl clar i directe d'aquesta escriptora m'agrada. M'escau i m'hi trobo còmode. És el primer llibre que llegeixo de Connie Willis, però segur que no serà l'últim ni molt menys. M'ha agradat i m'ha atrapat bastant ràpidament. No se si és la temàtica, o com he dit abans, l'estil de l'escriptora, o una combinació d'ambdues, el cas és que no ha perdut interés ni força al llarg de la novel·la. Les darreres 50 pàgines les vaig haver de llegir totes de carrerilla en una nit, perquè ja no podia aguantar més sense saber el final. El problema va venir desprès. Havia generat tanta adrenalina que no hi va haver manera de dormir. Tot i amb això el final el vaig trobar bastant previsible parcialment. Amb això vull dir que el que no sabia és si acabaria be o malament, però es podia preveure com serien ambdos possibles finals. Però una cosa és preveure i l'altra és veure.
L'argument

El tema: els viatges en el temps, pèro no és un tema que hi jugui massa. Això si, estableix unes regles del viatge en el temps gairebé des del principi que proporcionen arguments de discussió als personatges, però amb els quals no s'aprofundeix molt pel que fa a l'acció. O sigui, no hi ha massa viatges en el temps endavant i enrera. Sols un.
L'acció transcorre en una Anglaterra d'un futur no molt llunyà, on els viatges en el temps son 'propietat' de laboratoris d'investigació universitaris i s'utilitzen com a eina per a que historiadors puguin estudiar in situ, diferents moments de la història. En aquest context, les regles del viatge en el temps impedeixen de per si qualsevol alteració, paradoxa mitjançant quelcom que anomenen 'la red' (que no queda massa clar que és) que impedeix qualsevol problema provocant certs desfases en el viatge que reajusten la situació sempre a favor del continuum espai-temps. En aquest context, es enviada una investigadora als voltants d'Oxford a l'epoca de l'edat mitjana, en contra de l'opinió del seu tutor, amb la mala fortuna de caure malalta just al arrivar al seu destí. Però sembla que hi ha hagut algún problema més amb el viatge. Anem seguint els successos paral·lels alternant futur i passat.
El millor: la descripció de l'edat mitjana molt vívida i creible i els seus personatges. No tant com l'argument en si. No cal oblidar que va guanyar els premis més importants de la Ciència Ficció, el Nebula, el Hugo i el Locus.

dimarts, 13 de gener del 2009

Edició especial i especialment desordenada i incompleta de El Capitan Trueno

Si, m'agrada el 'capitán Trueno'. De ben petit m'agradaven les aventures del Capitan Trueno i també les del Jabato i ara m'omplen de nostalgia, sniff, sniff, (que sigui friki no vol dir que no tingui el meu corasoncito). Les llegia i rellegia i ara ha sortit al quiosc una col·lecció de 'El capitan Trueno' bastant llamativa per lo extensa que es veu. Tot i així tinc una queixa de fa temps que ja que m'està irritant d'allò més: La col·lecció esta formada per llibres de tapa dura que inclourà "los cuadernillos apaisados de EL CAPITÁN TRUENO publicada en Colección Dan y en Superaventuras que totalizan 618 historias. Completan la colección 276 historias más, procedentes de Capitán Trueno Extra que reeditó Fans de El Capitán Trueno." i en un altre lloc es vanagloria "Ahora, Planeta DeAgostini presenta, en edición especial, la coleccion 'LAS AVENTURAS DEL CAPITAN TRUENO' que recopila en un inédito formato los cuadernillos de la mítica Colección Dan y Superaventuras, además de gran parte de las historias del Capitan Trueno Extra." i jo afegiria , "edición especial incompleta i desordenada" perque la veritat es que fa pena. No, si l'aspecte es molt atractiu, però tan costa indicar quin son els equivalents a les col·leccións originals a la primera plana? em refereixo a quelcom així: "Este tomo consta de los episodios 241,242.... de blabla publicados en blablabla".

I encara diria més, el primer llibre puc veure indicat que hi ha el número 241 al final del capítol, no crec que intencionadament sino perque per casualitat a l'original apareixia com una vinyeta més, i despres salta al 244 i 245. Que és que no es poden ficar més desordenats o que? Com es que fan les coses tan malament? O es que soc jo que no entenc la lògica d'aquesta gent. Tan costa començar pel número 1? Es que no saben contar? Perque han de començar pel 241??
Digueu-me racional, però quedaria molt 'coherent' una col·lecció que comenci a recopilar pel número 1, que inclogui referències a la col·lecció original i acabi al darrer número. Així no hi ha manera de saber que tens. Potser això és el que volen. Dissimular que no és la col·lecció completa? Ahh, ja ho entenc, és un joc, ens volen entretenir buscant per internet les correlacions. Molt hàbils.
El mateix passava amb el Capitan Trueno de Ediciones B. Era unes pinzellades d'aquí i unes d'allà. Per sort, el Super Jabato sembla estar mes ordenat, almenys comença pel principi.

No se, no se si es mereixen que fiqui ni el link, però tot i els inconvenients aquí exposats, resulta massa tentadora per ignorar-la:
p.d.: Aquí teniu més informació detallada de per on van els trets. (Ja sabia jo que algú es dedicaria a desentrallar el secret):