dissabte, 29 de gener del 2011

Monsters (títol del tot enganyós)

Alerta! Aquest film, en cartellera actualment, no és el que sembla o podria semblar. El títol és del tot enganyós. Si espereu un film shoot'm'up de matar bitxos extraterrestres no ho és. Si espereu un film de espants i de monstruoses formes imaginades per Lovecraft i dissenyades per H.R.Giger tampoc. Quedareu enormement decebuts. Ni és de lluita, ni és de terror. De vegades, és més senzill definir quelcom pel que no és que pel que és, i aquest és un d'aquests casos. A veure si me'n surto explicant el que és. D'entrada, em recorda bastant a District 9 i Cloverfield, en el seu tractament ultrarealista de la situació. A Cloverfield, perquè en tot moment veiem la situació global des d'un únic punt de vista i no precissament de gaire abast, però aqui acaba tota semblança. Amb District 9 perquè vol ser molt versemblant i aprofundir en l'aspecte més social de l'esdeveniment, emprant el fenòmen invasió extraterrestre com a catalitzador/dinamitzador de situacions socials de rabiosa actualitat. És el que jo qualificaria com una branca del cinema de Ciència Ficció: La Ciència Ficció social. Els protagonistes, un periodista i la filla de l'amo. La filla de l'amo sembla haver fugit del seu destí, que era un imminent casament i el periodista rep l'encàrrec de portar-la sana i estalvi a casa.
Però quina és la situació? Sembla que un cohet de la NASA procedent de l'espai retorna a la terra desprès d'explorar l'espai i cau a una zona de Mèxic tocant a la frontera amb els USA. Però no retorna sol, si no amb éssers, animals, bitxos extraterrestres. Aquests animals es reprodueixen i invaeixen la fauna de la zona, com el que ha passat amb el caragol poma o el mosquit tigre, la diferència és que son com uns pops gegants que fan uns 150 metres d'alçada. Per tant, tota una frança del nort de Mèxic és declarada zona contaminada i es construeix un gran mur que separa ambdòs paisos. Els nostres protagonistes es troben atrapats per sota d'aquesta zona i han de tornar a casa.
El film no és planteja com un film d'acció, si no com una 'road' movie, un viatge de descobriment, una història d'amor, si, si, és una història d'amor amb el marc de fons d'un extermini d'essers (que només es defenen, no pretenen conquerir el mon i eliminar la humanitat ni res d'això, son simplement animals) per part dels USA. És un film que possiblement agradarà més a les noies que als nois o potser a ningú dels dos perquè no és ni xixa ni limonà. Un altre referent que us pot ajudar a comprendre és la Guerra dels Mons de l'Spielberg. L'Spielberg ens mostra a través dels ulls del protagonista un col·lage de la situació en general. Aquí també, el que passa és que el 90% del film només som/son testimonis dels efectes posteriors de una guerra que du a terme l'exercit dels USA amb els bitxos extraterrestres, però cap lluita en directe, només un ampli mostrari dels efectes, edificis derruits, avions estimbats, maquinària bèlica abandonada, pobles destrossats. Resulta força realista com la societat s'ha adaptat a la situació a la frontera, i s'esforça en fer-ho tot ultra-versemblant. Cartells de prohibició, protestes pels bombardejos, ens mostra tants cartells que al final cansa i penses, si, ja ens ha quedat prou clar que no es pot passar, no cal que ens ensenyis un altra senyal de prohibit, però aquest potser és l'aspecte més ben fet. Paral·lelament, enmig d'aquest ambient, anem assistint al naixement de la història d'amor i coneixença dels dos protagonistes, que es veu venir de lluny i és bastant insípida i superficial. Es un film d'aquests 'indie', el ritme del film solemne, pausat, contemplatiu, silenciós, de poc pressupost però ben aprofitat. Per mi massa lent.
Resumint, un film de cinema "indie" que ens narra una història d'amor/excursió per la selva, amb el teló de ciència ficció de fons. No espereu un Aliens. Avisats esteu (amb això no vull dir que no valgui la pena, si no que de vegades no obtenir els resultats esperats, tot i previsibles, deceben).


Zombies attack (2a. part)



Ens vam quedar als 90, amb el film del Peter Jackson, Brain dead. Els 90 no van ser una gran dècada per als Zombies. El gènere va baixar a les catacumbes de la sèrie B i va entrar en decadència.
Alguns títols de l'època:
MORTAL ZOMBIE (1993)
CEMENTERIO VIVIENTE 2

El EJERCITO DE LAS TINIEBLAS
LA NOVIA DE REANIMATOR

No va ser fins que un videojoc que va assolir molta fama, Resident Evil, produit per la CapCom l'any 1996, va tornar a posar els Zombies en el centre d'atenció mediàtic. L'any 2002 arribà l'adaptació al cinema de la ma de Paul W. S. Anderson i protagonitzada per Mila Jojovich. Posteriorment anirant apareixent les seqüeles,
Resident evil 2: Apocalipsis (2004) : Per mi la pitjor de totes. Un videojoc portat al cinema que alhora es transforma en un altre videojoc, però clar, aquest, no te gràcia perquè no el pots controlar. El film és un simple videojoc en el que es van superant etapes fins arribar al mostre final.
Resident evil: Extinction (2007): Personalment m'agrada més que la 2. Ens trobem ja en un futur on no queda gairebé res viu entre milions de Zombies. Seria el futur dels films del Romero. Quan ja no queda casi ningú,Mad Max sucat amb Zombies.
Resident evil: Afterlife (2010): La darrera fins al moment. Estrenada en 3D. No està malament si execptuem les fantasmades de la Jojovich que no és creu ni ella.
Un altre videojoc sobre zombies portat a la gran pantalla, és el House of dead, dirigida per Uwe Bold, el "Ed Wood" del segle XXI. La pitjor pel·lícula que he vist mai. Perdoneu, però algú ho havia de dir...
Amb l'inici de segle i potser a conseqüència d'ell, (ja es sap que els canvis de segle porten associat un cert aspectes apocalíptic) el gènere reeixí. També el 2002, Danny Boyle va dirigir 28 dias despues. En aquest cas, els Zombies no son morts vivents, si no persones infectades amb un virus que provoca una agressivitat fora de tota mida. A la pràctica són Zombies però amb característiques una mica diferents, doncs són molt mes ràpids, violents i forts. L'any 2004, el amanecer de los muertos, ara si Zombies autèntics, també dota d'aquestes característiques als Zombies. També del 2004, podem veure una comèdia anglesa Zombies Party, molt divertida.
El 2007 va sortir la innevitable secuela 28 semanas despues, dirigida per Juan Carlos Fresnadillo. Planet terror de Robert Rodriguez formava part del seu experiment/homenatge conjunt amb Quentin Tarantino als matinals de cine de sèrie B.
El mateix any Soy leyenda, adaptació de la novel·la de Richard Matheson I'm legend, reconverteix i adapta vampirs al paper a zombies a la gran pantalla. Protagonitzada per Will Smith, ens mostra el darrer supervivent a una malaltia zombie efecte col·lateral d'una suposada vacuna contra el cancer. Tot i espectacular pels escenaris de Nova York despoblada. També era un remake del film El ultimo hombre vivo (Omega man) de Charlton Heston.
Ja al 2009, Zombieland, una comèdia de Zombies protagonitzada per Woody Harrelson.
Fins aquí el cinema, però el fenòmen Zombie no s'ha limitat a envaïr les butaques de les sales de cinema, la invasió ha estat transversal a totes les vessants multimediàtiques.

Properament parlaré de les altres vessants on ha tingut un creixement exponencial: la literatura i els còmics.

divendres, 14 de gener del 2011

Zombies attack (1a. part)



Aquests dies he vist "The Walking dead". Ja sabeu, la sèrie de TV sobre zombies que està arrasant. Bé, no se que passa que realment els zombies ens estan envaint, almenys de moment mediàticament parlant (per sort). Han aparegut infinitat de novel·les sobre apocalipsis de zombies, pel·lícules, còmics, etc...
Anem a fer un repàs de com ha començat la "era daurada Zombie".
Ens hem de remontar als anys 30 del segle passat per a trobar l'inici de tot plegat. El terme Zombie prové del folklore i les llegendes d'Haití, de la màgia negra i del vudú. L'escriptor norteamericà W. B. Seabrook va recollir en el seu llibre The magic island les seves experiències a la illa d'Haití. Entre elles, descrivia un ritual que consistia en reviure als morts i sotmetre'ls a la teva voluntat per a fer-los treballar al teu servei. Això és el que seria un Zombie. Ben aviat és va portar a Broadway una obra lliurement basada en aquest fragment del llibre.
L'obra no va tenir gaire èxit, però no van tardar en fer-ne una adaptació al cinema. A partir d'aquí començà una etapa del cinema Zombie basada en el concepte: malvat ressucita morts per a que treballin per a ell. M'agradaria destacar, per dolenta, 'Plan 9 from outer space' del arxiconegut Ed Wood.



L'any 68 arribà la segona era Zombie amb l'estrena de Night of the living dead de George A. Romero. Romero senta les bases del que, fins avui en dia, seran els Zombies:
- El fenòmen Zombie ja no és local si no que és global, imparable i de conseqüències apocalíptiques.
- Ningú controla als Zombies. Són morts que han tornat a la vida.
- La única motivació del Zombie és alimentar-se de carn humana viva.
- La seva intel·ligència és molt limitada, si bé poden emprar alguna eina.
- El seu perill no prové de la seva intel·ligència ni de la seva velocitat, si no del seu nombre elevat. (això com veurem desprès en alguns films no és del tot cert)
- El motiu de la resurrecció dels morts no ha estat massa rellevant en la majoria de films. Pot ser d'origen extraterrestre, radiació o simplement el Judici Final. S'observa però, una tendència darrerament a intentar explicar si no tant les causes, sino el procés.
Sigui com sigui, el film de Romero, rodat en blanc i negre, amb un pressupost ínfim, (hi participaven fins i tot amics i familiars del director), assolí un èxit impressionant, i esdevingué immediatament un film de culte així com el seu director. Com a nota personal, el primer cop que vaig veure aquest film va ser quan era petit per la tele. Era en aquells temps quan només hi havia 2 canals i tothom veia el mateix, lo qual et permetia, l'endemà al cole, fer tot un debat. I a fe de Deu que va donar tema.



A partir d'aquí en Romero va fer 5 pel·lícules més sobre Zombies:
1978 - Dawn of the dead (aquí titulada Zombi)
1985 - Day of the dead (El dia de los muertos)
2005 - Land of the dead (La tierra de los muertos)
2008 - Diary of the dead (El diario de los muertos)
2009 - Survival of the dead (no estrenada a Espanya)
Però no només Romero va fer pelis de Zombies. Molts altres es van pujar al carro despres de la primera peli del Romero. Sobretot cap als 70 el cinema italià va treure films de Zombies, de sèrie B tots ells clar.
Zombi 2 (Nueva York bajo el terror de los zombis) de Lucio Fulci
1979 - La notti erotiche del morti vivienti (La noche erótica del muerto viviente) de Joe d'Amato amb la participació de la Emmanuelle negra.
1980 - Paura nella città del morti viventi (Miedo en la ciudad de los muertos vivientes)
1982 - L'aldilá (El más allá)
1977 - Shock Waves (Aguas de Terror) amb Peter Cushing interpretant un doctor Nazi, creant el seu exercit de zombis nazis.
1985 - The Return of the living dead (El Regreso de los Muertos Vivientes, Director: Dan O'Bannon)
1987 - The Serpent and the Rainbow (La Serpiente y el Arco Iris, Director: Wes Craven). Basada en el testimoni verídic de l'investigador Wade Davis que va descobrir la teterodotoxodina que feien servir com a droga els bruixots a Haití per induir un coma profund.
1992 - Brain dead de Peter Jackson (siiii, el del Senyor dels Anells) que abans d'emprendre el seu particular viatge a Mordor va fer la seva excursió al cinema gore.

I fins aquí aquestes dues etapes. Ho deixem aquí per ara perquè m'està quedant molt llarg i no m'agrada fer-me pesat. En una propera etapa arribarem ja a l'època actual en la que estem en una absoluta reeixida del tema Zombie.
Fins aviat.

dijous, 30 de desembre del 2010

Star Wars: Clone Wars

Ha passat molt de temps des que en George Lucas finalitzés la segona trilogia de Star Wars. I el temps no l'ha beneficiat precisament. Com més passa el temps més s'obre un abisme entre la trilogia original i la segona. Més força agafa la primera i més es distancía de la segona. Ara estic mirant la sèrie de dibuixos Star Wars: Clone Wars, situada cronològicament entre la 2 i la 3 de la nova trilogia, l'atac dels clons i la venjança del Sith. En aquests moments, l'Anakin encara és no ha entrat al costat fosc i la guerra dels clons entre els separatistes i la República està en marxa.
Doncs es nota que els guionistes son professionals i més que el Lucas, saben el que es fan, doncs estan utilitzant la gama d'eines que els va deixar el George Lucas i que no va saber utilitzar be a la nova trilogia, l'hi estan extreient tot el suc i estan composant un nou tapís de personatges i aventures ben dignes i entretingudes.

divendres, 17 de desembre del 2010

dimarts, 14 de desembre del 2010

No me'n vaig adonar...

... fins l'altre dia de que el Denethor de 'The lord of the rings: The return of the king" i el científic boig Walter de la sèrie "Fringe" estan interpretats pel mateix actor. John Noble.


dissabte, 11 de desembre del 2010

Primer

Acabo de veure Primer. Un film de ciència ficció del 2004 de molt baix pressupost. De que va? de viatges en el temps. Els films sobre viatges el temps no requereixen d'un pressupost gaire alt. No cal muntar una màquina del temps en un Delorean i un reguitzell de focs artificials cada cop que és viatja en el temps. I a no se que viatjis a un futur ó passat llunyà tampoc requereixes molts diners per a decorats, ambientació i roba d'època. Un altre exemple d'això és el film "los Cronocrimenes" del qual ja vaig parlar fa molt temps. Al igual que en aquest cas, el trasllat temporal és limita a unes hores endavant o enrera. Això si, cada film te que establir les seves regles per a viatjar en el temps i evitar les paradoxes o almenys tenir-les en compte a l'argument. En aquest cas el procés de viatge en el temps és bastant limitat. Però primer, abans d'entrar en detalls, dir-vos que el film no s'enten gens. Ningú explica clarament a l'espectador de que va la història. Ningú esmenta la paraula 'maquina del temps' en cap moment. Les explicacions que donen no són gens clares. Els personatges sembla que parlen per a que no puguem entendre de que va. Ja pot arribar a ser prou enrevessat el viatge en el temps com per a que encara ens el compliquin més. Tot i així, portava el tema bastant be durant la major part del metratge, fins que arriba un punt en la història que en que de repent, tot és descontrola i passes a no entendre res en absolut. Està clar que requereix un segon visionat, però abans us recomano documentar-vos sobre com va el procés de viatge en el temps en aquest film. Això crec que clarificarà bastant tot.
L'argument és el seguent: Uns amics es dediquen a treballar en un garatge fora d'hores, construint una màquina que en teoria ha de servir per a seguretat industrial o quelcom similar. Però accidentalment descobreixen que la màquina serveix per a viatjar en el temps. Com funciona? Sembla que la màquina crea un bucle:
  1. La persona A (anomenarem A com a persona original i B el doble) engega la màquina suposem ara, o sigui les 12:00 del migdia del dissabte.
  2. La persona A marxa lluny de la màquina per evitar creuar-se amb el seu doble que apareixerà just ara.
  3. La persona A romandrà fora de circulació, tancat en algun lloc on ningú la vegi, mentre el seu doble (B) compartirà el temps.
  4. La persona A entrarà a la màquina, per exemple, unes hores més tard, a les 6 de la tarde.
  5. La persona A viatja en el temps i (es transforma en B) apareixerà a les 12 del migdia. Sortirà de la màquina.
  6. La persona B sap informació del futur (de 6 hores endavant) que utilitzarà per al seu benefici, per exemple, invertint en borsa.
  7. La persona B continuarà el curs normal de temps.
Les limitacions són que la màquina ha de funcionar des del moment al qual és vol tornar. I que no es pot viatjar cap endavant en el temps. Només cap enrera.

Us recomano la Wikipedia sobre Primer.