Ens vam quedar als 90, amb el film del Peter Jackson, Brain dead. Els 90 no van ser una gran dècada per als Zombies. El gènere va baixar a les catacumbes de la sèrie B i va entrar en decadència.
Alguns títols de l'època:MORTAL ZOMBIE (1993)
CEMENTERIO VIVIENTE 2
El EJERCITO DE LAS TINIEBLAS
LA NOVIA DE REANIMATOR
No va ser fins que un videojoc que va assolir molta fama, Resident Evil, produit per la CapCom l'any 1996, va tornar a posar els Zombies en el centre d'atenció mediàtic. L'any 2002 arribà l'adaptació al cinema de la ma de Paul W. S. Anderson i protagonitzada per Mila Jojovic
h. Posteriorment anirant apareixent les seqüeles,
Resident evil 2: Apocalipsis (2004) : Per mi la pitjor de totes. Un videojoc portat al cinema que alhora es transforma en un altre videojoc, però clar, aquest, no te gràcia perquè no el pots controlar. El film és un simple videojoc en el que es van superant etapes fins arribar al mostre final.
Resident evil: Extinction (2007): Personalment m'agrada més que la 2. Ens trobem ja en un futur on no queda gairebé res viu entre milions de Zombies. Seria el futur dels films del Romero. Quan ja no queda casi ningú,Mad Max sucat amb Zombies.
Resident evil: Afterlife (2010): La darrera fins al moment. Estrenada en 3D. No està malament si execptuem les fantasmades de la Jojovich que no és creu ni ella.
Un altre videojoc sobre zombies portat a la gran pantalla, és el House of dead, dirigida per Uwe Bold, el "Ed Wood" del segle XXI. La pitjor pel·lícula que he vist mai. Perdoneu, però algú ho havia de dir...
Amb l'ini
ci de segle i potser a conseqüència d'ell, (ja es sap que els canvis de segle porten associat un cert aspectes apocalíptic) el gènere reeixí. També el 2002, Danny Boyle va dirigir 28 dias despues. En aquest cas, els Zombies no son morts vivents, si no persones infectades amb un virus que provoca una agressivitat fora de tota mida. A la pràctica són Zombies però amb característiques una mica diferents, doncs són molt mes ràpids, violents i forts. L'any 2004, el amanecer de los muertos, ara si Zombies autèntics, també dota d'aquestes característiques als Zombies. També del 2004, podem veure una comèdia anglesa Zombies Part
y, molt divertida.
El 2007 va sortir la innevitable secuela 28 semanas despues, dirigida per Juan Carlos Fresnadillo. Planet terror de Robert Rodriguez formava part del seu experiment/homenatge conjunt amb Quentin Tarantino als matinals de cine de sèrie B.
El mateix any Soy leyenda, adaptació de la novel·la de Richard Matheson I'm legend, reconverteix i adapta vampirs al paper a zombies a la gran pantalla. Protagonitzada per Will Smith, ens mostra el darrer supervivent a una malaltia zombie efecte col·lateral d'una suposada vacuna contra el cancer. Tot i espectacular pels escenaris de Nova York despoblada. També era un remake del film El ultimo hombre vivo (Omega man) de Charlton Heston.
Ja al 2009, Zombieland, una comèdia de Zombies protagonitzada per Woody Harrelson.
Fins aquí el cinema, però el fenòmen Zombie no s'ha limitat a envaïr les butaques de les sales de cinema, la invasió ha estat transversal a totes les vessants multimediàtiques.
Properament parlaré de les altres vessants on ha tingut un creixement exponencial: la literatura i els còmics.
h. Posteriorment anirant apareixent les seqüeles,Resident evil 2: Apocalipsis (2004) : Per mi la pitjor de totes. Un videojoc portat al cinema que alhora es transforma en un altre videojoc, però clar, aquest, no te gràcia perquè no el pots controlar. El film és un simple videojoc en el que es van superant etapes fins arribar al mostre final.
Resident evil: Extinction (2007): Personalment m'agrada més que la 2. Ens trobem ja en un futur on no queda gairebé res viu entre milions de Zombies. Seria el futur dels films del Romero. Quan ja no queda casi ningú,Mad Max sucat amb Zombies.
Resident evil: Afterlife (2010): La darrera fins al moment. Estrenada en 3D. No està malament si execptuem les fantasmades de la Jojovich que no és creu ni ella.
Un altre videojoc sobre zombies portat a la gran pantalla, és el House of dead, dirigida per Uwe Bold, el "Ed Wood" del segle XXI. La pitjor pel·lícula que he vist mai. Perdoneu, però algú ho havia de dir...
Amb l'ini
ci de segle i potser a conseqüència d'ell, (ja es sap que els canvis de segle porten associat un cert aspectes apocalíptic) el gènere reeixí. També el 2002, Danny Boyle va dirigir 28 dias despues. En aquest cas, els Zombies no son morts vivents, si no persones infectades amb un virus que provoca una agressivitat fora de tota mida. A la pràctica són Zombies però amb característiques una mica diferents, doncs són molt mes ràpids, violents i forts. L'any 2004, el amanecer de los muertos, ara si Zombies autèntics, també dota d'aquestes característiques als Zombies. També del 2004, podem veure una comèdia anglesa Zombies Part
y, molt divertida.El 2007 va sortir la innevitable secuela 28 semanas despues, dirigida per Juan Carlos Fresnadillo. Planet terror de Robert Rodriguez formava part del seu experiment/homenatge conjunt amb Quentin Tarantino als matinals de cine de sèrie B.
El mateix any Soy leyenda, adaptació de la novel·la de Richard Matheson I'm legend, reconverteix i adapta vampirs al paper a zombies a la gran pantalla. Protagonitzada per Will Smith, ens mostra el darrer supervivent a una malaltia zombie efecte col·lateral d'una suposada vacuna contra el cancer. Tot i espectacular pels escenaris de Nova York despoblada. També era un remake del film El ultimo hombre vivo (Omega man) de Charlton Heston.
Ja al 2009, Zombieland, una comèdia de Zombies protagonitzada per Woody Harrelson.Fins aquí el cinema, però el fenòmen Zombie no s'ha limitat a envaïr les butaques de les sales de cinema, la invasió ha estat transversal a totes les vessants multimediàtiques.
Properament parlaré de les altres vessants on ha tingut un creixement exponencial: la literatura i els còmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement