Zombies attack (1a. part)

Aquests dies he vist "The Walking dead". Ja sabeu, la sèrie de TV sobre zombies que està arrasant. Bé, no se que passa que realment els zombies ens estan envaint, almenys de moment mediàticament parlant (per sort). Han aparegut infinitat de novel·les sobre apocalipsis de zombies, pel·lícules, còmics, etc...

Anem a fer un repàs de com ha començat la "era daurada Zombie".

Ens hem de remontar als anys 30 del segle passat per a trobar l'inici de tot plegat. El terme Zombie prové del folklore i les llegendes d'Haití, de la màgia negra i del vudú. L'escriptor norteamericà W. B. Seabrook va recollir en el seu llibre The magic island les seves experiències a la illa d'Haití. Entre elles, descrivia un ritual que consistia en reviure als morts i sotmetre'ls a la teva voluntat per a fer-los treballar al teu servei. Això és el que seria un Zombie. Ben aviat és va portar a Broadway una obra lliurement basada en aquest fragment del llibre.

L'obra no va tenir gaire èxit, però no van tardar en fer-ne una adaptació al cinema. A partir d'aquí començà una etapa del cinema Zombie basada en el concepte: malvat ressucita morts per a que treballin per a ell. M'agradaria destacar, per dolenta, 'Plan 9 from outer space' del arxiconegut Ed Wood.

L'any 68 arribà la segona era Zombie amb l'estrena de Night of the living dead de George A. Romero. Romero senta les bases del que, fins avui en dia, seran els Zombies:

- El fenòmen Zombie ja no és local si no que és global, imparable i de conseqüències apocalíptiques.
- Ningú controla als Zombies. Són morts que han tornat a la vida.
- La única motivació del Zombie és alimentar-se de carn humana viva.
- La seva intel·ligència és molt limitada, si bé poden emprar alguna eina.
- El seu perill no prové de la seva intel·ligència ni de la seva velocitat, si no del seu nombre elevat. (això com veurem desprès en alguns films no és del tot cert)
- El motiu de la resurrecció dels morts no ha estat massa rellevant en la majoria de films. Pot ser d'origen extraterrestre, radiació o simplement el Judici Final. S'observa però, una tendència darrerament a intentar explicar si no tant les causes, sino el procés.

Sigui com sigui, el film de Romero, rodat en blanc i negre, amb un pressupost ínfim, (hi participaven fins i tot amics i familiars del director), assolí un èxit impressionant, i esdevingué immediatament un film de culte així com el seu director. Com a nota personal, el primer cop que vaig veure aquest film va ser quan era petit per la tele. Era en aquells temps quan només hi havia 2 canals i tothom veia el mateix, lo qual et permetia, l'endemà al cole, fer tot un debat. I a fe de Deu que va donar tema.

A partir d'aquí en Romero va fer 5 pel·lícules més sobre Zombies:
1978 - Dawn of the dead (aquí titulada Zombi)
1985 - Day of the dead (El dia de los muertos)
2005 - Land of the dead (La tierra de los muertos)
2008 - Diary of the dead (El diario de los muertos)
2009 - Survival of the dead (no estrenada a Espanya)

Però no només Romero va fer pelis de Zombies. Molts altres es van pujar al carro despres de la primera peli del Romero. Sobretot cap als 70 el cinema italià va treure films de Zombies, de sèrie B tots ells clar.

Zombi 2 (Nueva York bajo el terror de los zombis) de Lucio Fulci

1979 - La notti erotiche del morti vivienti (La noche erótica del muerto viviente) de Joe d'Amato amb la participació de la Emmanuelle negra.

1980 - Paura nella città del morti viventi (Miedo en la ciudad de los muertos vivientes)
1982 - L'aldilá (El más allá)
1977 - Shock Waves (Aguas de Terror) amb Peter Cushing interpretant un doctor Nazi, creant el seu exercit de zombis nazis.
1985 - The Return of the living dead (El Regreso de los Muertos Vivientes, Director: Dan O'Bannon)
1987 - The Serpent and the Rainbow (La Serpiente y el Arco Iris, Director: Wes Craven). Basada en el testimoni verídic de l'investigador Wade Davis que va descobrir la teterodotoxodina que feien servir com a droga els bruixots a Haití per induir un coma profund.
1992 - Brain dead de Peter Jackson (siiii, el del Senyor dels Anells) que abans d'emprendre el seu particular viatge a Mordor va fer la seva excursió al cinema gore.

I fins aquí aquestes dues etapes. Ho deixem aquí per ara perquè m'està quedant molt llarg i no m'agrada fer-me pesat. En una propera etapa arribarem ja a l'època actual en la que estem en una absoluta reeixida del tema Zombie.
Fins aviat.

Star Wars: Clone Wars

Ha passat molt de temps des que en George Lucas finalitzés la segona trilogia de Star Wars. I el temps no l'ha beneficiat precisament. Com més passa el temps més s'obre un abisme entre la trilogia original i la segona. Més força agafa la primera i més es distancía de la segona. Ara estic mirant la sèrie de dibuixos Star Wars: Clone Wars, situada cronològicament entre la 2 i la 3 de la nova trilogia, l'atac dels clons i la venjança del Sith. En aquests moments, l'Anakin encara és no ha entrat al costat fosc i la guerra dels clons entre els separatistes i la República està en marxa.

Doncs es nota que els guionistes son professionals i més que el Lucas, saben el que es fan, doncs estan utilitzant la gama d'eines que els va deixar el George Lucas i que no va saber utilitzar be a la nova trilogia, l'hi estan extreient tot el suc i estan composant un nou tapís de personatges i aventures ben dignes i entretingudes.

Quadre curiós (sobretot el de Primer)

No me'n vaig adonar...

... fins l'altre dia de que el Denethor de 'The lord of the rings: The return of the king" i el científic boig Walter de la sèrie "Fringe" estan interpretats pel mateix actor. John Noble.

Primer

Acabo de veure Primer. Un film de ciència ficció del 2004 de molt baix pressupost. De que va? de viatges en el temps. Els films sobre viatges el temps no requereixen d'un pressupost gaire alt. No cal muntar una màquina del temps en un Delorean i un reguitzell de focs artificials cada cop que és viatja en el temps. I a no se que viatjis a un futur ó passat llunyà tampoc requereixes molts diners per a decorats, ambientació i roba d'època. Un altre exemple d'això és el film "los Cronocrimenes" del qual ja vaig parlar fa molt temps. Al igual que en aquest cas, el trasllat temporal és limita a unes hores endavant o enrera. Això si, cada film te que establir les seves regles per a viatjar en el temps i evitar les paradoxes o almenys tenir-les en compte a l'argument. En aquest cas el procés de viatge en el temps és bastant limitat. Però primer, abans d'entrar en detalls, dir-vos que el film no s'enten gens. Ningú explica clarament a l'espectador de que va la història. Ningú esmenta la paraula 'maquina del temps' en cap moment. Les explicacions que donen no són gens clares. Els personatges sembla que parlen per a que no puguem entendre de que va. Ja pot arribar a ser prou enrevessat el viatge en el temps com per a que encara ens el compliquin més. Tot i així, portava el tema bastant be durant la major part del metratge, fins que arriba un punt en la història que en que de repent, tot és descontrola i passes a no entendre res en absolut. Està clar que requereix un segon visionat, però abans us recomano documentar-vos sobre com va el procés de viatge en el temps en aquest film. Això crec que clarificarà bastant tot.

L'argument és el seguent: Uns amics es dediquen a treballar en un garatge fora d'hores, construint una màquina que en teoria ha de servir per a seguretat industrial o quelcom similar. Però accidentalment descobreixen que la màquina serveix per a viatjar en el temps. Com funciona? Sembla que la màquina crea un bucle:

1. La persona A (anomenarem A com a persona original i B el doble) engega la màquina suposem ara, o sigui les 12:00 del migdia del dissabte.
2. La persona A marxa lluny de la màquina per evitar creuar-se amb el seu doble que apareixerà just ara.
3. La persona A romandrà fora de circulació, tancat en algun lloc on ningú la vegi, mentre el seu doble (B) compartirà el temps.
4. La persona A entrarà a la màquina, per exemple, unes hores més tard, a les 6 de la tarde.
5. La persona A viatja en el temps i (es transforma en B) apareixerà a les 12 del migdia. Sortirà de la màquina.
6. La persona B sap informació del futur (de 6 hores endavant) que utilitzarà per al seu benefici, per exemple, invertint en borsa.
7. La persona B continuarà el curs normal de temps.

Les limitacions són que la màquina ha de funcionar des del moment al qual és vol tornar. I que no es pot viatjar cap endavant en el temps. Només cap enrera.

Us recomano la Wikipedia sobre Primer.

Harry Potter i les reliquies de la mort Part 1

Farà uns 10 anys que va començar la saga del Harry Potter al cinema. Com passa el temps. I com han crescut els actors, físicament i professionalment. Per mi que en aquesta ocasió s'han marcat el millor treball interpretatiu de tota la seva carrera.

Anem a pams. Com ja sabeu, (o potser no), fa 10 anys va començar l'adaptació a la gran pantalla de les novel·les de J.K. Rowling. S'han adaptat les seves 7 novel·les, convertides en les corresponents pel·lícules, algunes millors, altres pitjors. El cas és que el, màgic, naïf, innocent mon de Harry Potter que era al principi, s'ha anat embrutant, enfosquint gradualment, fins arribar on som ara. Els protagonistes (i els actors també) han anat creixent amb la història. Les seves aventures màgiques, divertides, d'entremaliadures simpàtiques d'altres temps, s'han tornat dramàtiques, angoixants. En Harry Potter, que duia la fama a l'escola Hogwarts amb força dignitat i humilitat (en el fons crec que trobava divertida, a qui no li agrada ser el centre d'atenció ni que sigui una mica), és ara un personatge turmentat, aclaparat per la responsabilitat de dur el destí del mon a les seves esquenes. Va veient com la gent que estima, pateix i moren per ell i no pot suportar tanta càrrega. Em recorda molt al Frodo de 'El senyor dels Anells'. Desprès veurem altres aspectes del film que també me’l recorden, però ara em refereixo a la càrrega de responsabilitat que du a sobre, que l'entristeix profundament, però no te més remei que suportar fins al final. Un final que cerca desesperadament, com si el personatge es sentís atrapat en la seva pròpia interminable saga i volgués arribar ràpidament a la darrera plana del llibre per a descansar en pau d'una vegada per totes.

En quant al film, potser dels millors si no el millor de tota la saga. M'ha semblat un esforç final per part de tothom. Un 'donar el millor de cadascú' per finalitzar la saga amb la traca final que serà la segona part. Això de dividir el film en dues parts, és evidentment una manera d'estirar el xiclet una mica més, però també ens proporciona com a contrapartida, més detalls dels aconteixements d'un llibre de mes de 700 pàgines que, en un sol film no hi cabria ni utilitzant màgia. I tot i amb això encara es deixen detalls.

Com sempre, si sou fans de Harry Potter gaudireu, si no, no cal que hi aneu, perquè, alerta, cal anar-hi amb els deures fets. La quantitat de noms nous és molta i es suma a la llista de noms vells. Jo em vaig llegir el llibre fa uns mesos i tot i amb això em perdia una mica. Si no heu vist ni llegit les anteriors parts, no us adonareu de la meitat de les coses, reduint tota la experiència a un seguit d'escenes d'acció i efectes especials sense gaudir de la història de fons que només podreu intuir.

Semblances amb el Senyor dels Anells (una mica d'spoilers,no gaires) :

L'argument i la situació en la que es veuen abocats els nostres herois, em recorda molt a 'El senyor dels anells'. Tots tres perduts movent-se pel mon, buscant com acabar amb el regnat incipient d'en Voldemort.

El regnat del mal és en ambdós casos naixent. En Voldemort està treballant el tema i en Sauron reuneix exercits.

Em ambdós casos tot el poder el concentren en objectes màgics. Jo em pregunto, perquè hauries de situar el teu punt dèbil en un (o diversos) objecte màgic? I si s'ha de fer, no seria millor tenir-lo prop teu, en una caixa fort o quelcom així. No, els tenen despariats pel mon. En el cas d'en Sauron s’entén perquè, al cap i a la fi, el duia a la ma fins que li van tallar el dit, però en Voldemort no ho entenc.

I respecte als objectes màgics dels dolents tenen propietats similars en ambdós mons. Igual que l'anell d'en Frodo, els Orocrux donen molt mal rotllo a qui el porta i provoca enfrontament entre amics (Frodo, Sam o Harry - Ron).

Pel que fa a la situació dels nostres herois, partim de dos punts ben diferents. Un més treballat, en Frodo, que ja té l'objecte màgic que pot destruir Sauron i sap des d'un bon principi on ha d'anar i que ha de fer. I l'altre en Harry, on el més calent és a l’aigüera. Ell també sap que hi han objectes màgics associats a en Voldemort i que si els destrueix el matarà a ell, però encara els ha de trobar, rebuscant entre els seus records i en definitiva, els fulls dels llibres de la seva pròpia saga on estaven amagats (alguns se'ls ha tret de la mànega la Rowling). A diferència d'en Frodo, en Harry no sap d'entrada on ha d'anar a buscar els objectes màgics, ni com destruir-los. A banda de la quantitat d'objectes que és també un handicap, no és el mateix un únic objecte que 7.

Tot plegat el situa en una posició bastant més desavantatjosa que al Frodo. Quina és la diferència, que en Gandalf ha fet els deures. En Dumbledore no. Diguem que li ha deixat les coses a mitges al pobre Harry. No intencionadament, si no per culpa del seu assassinat prematur que complica, i de quina manera, la vida al pobre Potter i els seus amics.

Herois

No. No parlaré ara de la sèrie de la TV, si no del film que han estrenat fa dues setmanes al cinema: Herois. Es tracta d'un film català dirigit per Pau Freixas que suposa tot un viatge nostàlgic en el temps per als qui vam viure la infantesa als gloriosos anys 80.

L'argument: El film explica la història d'un grup d'amics que viuen la fi de la infantesa i l'inici de l'adolescència als entranyables anys 80. Els nois passen l'estiu en una urbanització de platja/muntanya i viuen allí les seves aventures. Es veu que cada any a urbanització es celebra una cursa amb un vehicle que cada grup s'ha de construir. Qui guanya la cursa te dret a passar un any a la casa de l'arbre que diuen és màgica i concedeix un desig a qui la guanya.

El film és ple a vessar d'iconografia dels anys 80 que tots els que ja tenim una certa edat hem viscut i fa molta gràcia de tornar a veure. Per començar el propi grup, molt típic de l'època, referencia clarament a "Verano Azul", E.T. (amb escena amb bici i de fons la lluna inclòs), los Cinco, o els Goonies mateix, film del qual fins i tot podem veure un poster a l'habitació. A banda d'això, podem veure que jo recordi ara mateix, les bicicletes BH, l'enganxina sobre el Català, les carteres de l'escola, els Bony i Tigreton, la Historia Interminable, els cassets, la tele portàtil (no tan portàtil), les ulleres grans, els primers videojocs (els guarda a dalt de l'armari), els pantalons curts rojos amb una ratlla blanca, la música pop de l'època, els vasos de nocilla, els llapis grocs i negres, els bolígrafs bic, les tasses de cafè de vidre de color caramel, les ampolles de Mirinda, els cotxes de l'època, les matrícules amb la província, la samarreta del mundial 82, etc...

El film supura nostàlgia per tots els porus. Resulta graciós i entretingut com los Goonies, però alerta perquè també us farà plorar. I és que no s'ha de perdre de vista que el guió és de l'Albert Espinosa, que, per qui no ho sàpiga, és un guionista amb molta traça per als dramons tipus "4a planta".

Alguns aspectes que no m'acaben de convèncer és que carrega massa els tints dramàtics en certs moments i s'hi recrea en excés i l'altre la banda sonora, que en si està molt bé però que la trobo excessivament carregosa, present absolutament sempre durant tot el film. La interpretació dels nens si que em va agradar, els vaig trobar molt naturals.

En resum us el recomano molt i molt, sobretot si teniu entre 30 i 40 anys. Així que aneu-la a veure, en català si podeu,... i prepareu els clinex.