diumenge, 28 de novembre del 2010

Harry Potter i les reliquies de la mort Part 1

Farà uns 10 anys que va començar la saga del Harry Potter al cinema. Com passa el temps. I com han crescut els actors, físicament i professionalment. Per mi que en aquesta ocasió s'han marcat el millor treball interpretatiu de tota la seva carrera.

Anem a pams. Com ja sabeu, (o potser no), fa 10 anys va començar l'adaptació a la gran pantalla de les novel·les de J.K. Rowling. S'han adaptat les seves 7 novel·les, convertides en les corresponents pel·lícules, algunes millors, altres pitjors. El cas és que el, màgic, naïf, innocent mon de Harry Potter que era al principi, s'ha anat embrutant, enfosquint gradualment, fins arribar on som ara. Els protagonistes (i els actors també) han anat creixent amb la història. Les seves aventures màgiques, divertides, d'entremaliadures simpàtiques d'altres temps, s'han tornat dramàtiques, angoixants. En Harry Potter, que duia la fama a l'escola Hogwarts amb força dignitat i humilitat (en el fons crec que trobava divertida, a qui no li agrada ser el centre d'atenció ni que sigui una mica), és ara un personatge turmentat, aclaparat per la responsabilitat de dur el destí del mon a les seves esquenes. Va veient com la gent que estima, pateix i moren per ell i no pot suportar tanta càrrega. Em recorda molt al Frodo de 'El senyor dels Anells'. Desprès veurem altres aspectes del film que també me’l recorden, però ara em refereixo a la càrrega de responsabilitat que du a sobre, que l'entristeix profundament, però no te més remei que suportar fins al final. Un final que cerca desesperadament, com si el personatge es sentís atrapat en la seva pròpia interminable saga i volgués arribar ràpidament a la darrera plana del llibre per a descansar en pau d'una vegada per totes.

En quant al film, potser dels millors si no el millor de tota la saga. M'ha semblat un esforç final per part de tothom. Un 'donar el millor de cadascú' per finalitzar la saga amb la traca final que serà la segona part. Això de dividir el film en dues parts, és evidentment una manera d'estirar el xiclet una mica més, però també ens proporciona com a contrapartida, més detalls dels aconteixements d'un llibre de mes de 700 pàgines que, en un sol film no hi cabria ni utilitzant màgia. I tot i amb això encara es deixen detalls.

Com sempre, si sou fans de Harry Potter gaudireu, si no, no cal que hi aneu, perquè, alerta, cal anar-hi amb els deures fets. La quantitat de noms nous és molta i es suma a la llista de noms vells. Jo em vaig llegir el llibre fa uns mesos i tot i amb això em perdia una mica. Si no heu vist ni llegit les anteriors parts, no us adonareu de la meitat de les coses, reduint tota la experiència a un seguit d'escenes d'acció i efectes especials sense gaudir de la història de fons que només podreu intuir.


Semblances amb el Senyor dels Anells (una mica d'spoilers,no gaires) :

L'argument i la situació en la que es veuen abocats els nostres herois, em recorda molt a 'El senyor dels anells'. Tots tres perduts movent-se pel mon, buscant com acabar amb el regnat incipient d'en Voldemort.

El regnat del mal és en ambdós casos naixent. En Voldemort està treballant el tema i en Sauron reuneix exercits.

Em ambdós casos tot el poder el concentren en objectes màgics. Jo em pregunto, perquè hauries de situar el teu punt dèbil en un (o diversos) objecte màgic? I si s'ha de fer, no seria millor tenir-lo prop teu, en una caixa fort o quelcom així. No, els tenen despariats pel mon. En el cas d'en Sauron s’entén perquè, al cap i a la fi, el duia a la ma fins que li van tallar el dit, però en Voldemort no ho entenc.

I respecte als objectes màgics dels dolents tenen propietats similars en ambdós mons. Igual que l'anell d'en Frodo, els Orocrux donen molt mal rotllo a qui el porta i provoca enfrontament entre amics (Frodo, Sam o Harry - Ron).

Pel que fa a la situació dels nostres herois, partim de dos punts ben diferents. Un més treballat, en Frodo, que ja té l'objecte màgic que pot destruir Sauron i sap des d'un bon principi on ha d'anar i que ha de fer. I l'altre en Harry, on el més calent és a l’aigüera. Ell també sap que hi han objectes màgics associats a en Voldemort i que si els destrueix el matarà a ell, però encara els ha de trobar, rebuscant entre els seus records i en definitiva, els fulls dels llibres de la seva pròpia saga on estaven amagats (alguns se'ls ha tret de la mànega la Rowling). A diferència d'en Frodo, en Harry no sap d'entrada on ha d'anar a buscar els objectes màgics, ni com destruir-los. A banda de la quantitat d'objectes que és també un handicap, no és el mateix un únic objecte que 7.

Tot plegat el situa en una posició bastant més desavantatjosa que al Frodo. Quina és la diferència, que en Gandalf ha fet els deures. En Dumbledore no. Diguem que li ha deixat les coses a mitges al pobre Harry. No intencionadament, si no per culpa del seu assassinat prematur que complica, i de quina manera, la vida al pobre Potter i els seus amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement