Els meus gats son Goa'ulds

No se que em fa pensar (potser les múltiples hores d'Stargate darrerament) que els meus gats son Goa'ulds. Els Goa'ulds son uns personatges (els dolents) d'Stargate que realment son cucs (simbiont) a dins d'humans, als quals controlen. (en aquest cas a dins de gats).

Vegeu la foto de l'esquerra i compareu...

Neo Goa'uld:




Potter Goa'uld:

Stargate SG-1

De vegades, de les creacions menys prometedores s'en treu petroli. Aquest és el cas d'Stargate, la pel·lícula. Un film, segons la meva opinió, que prometia molt més del que finalment donava. Per mi, una decepció. D'entrada, la porta a les estrelles, presagiava aventures, mons per descobrir, civilitzacions senceres super-avançades. Era molt més que una porta a les estrelles, simbolitzava la porta a l'aventura. I que troben? un grapat de beduins en un desert, governats per un tirà extraterrestre. Un pobre balanç per a tanta espectació que havien despertat amb la porta estelar.
Per sort, algú se'n va adonar, i va decidir aprofitar el potencial de la stargate al màxim, i a fe de Deu que ho han aconseguit en escreix i encara no han acabat. En base al film, poc a poc, han anat construint tot un univers al seu voltant. Un univers en contínua expansió, que ha abarcat 11 temporades, dos telefilms, un spin-off de 5 temporades (Stargate Atlantis) i creixent. Tot un record, per a una sèrie de CF. I la veritat és que no decau en cap moment. Ans al contrari. L'univers creix i s'enriqueix en la mateixa mesura que la série també avança, lo qual augmenta la gama de possibilitats. Els arguments no son tots iguals, sino que van cambiant. Segueixen, això si, els típics episodis de qualsevol sèrie de CF, accidents amb el espai-temps, viatges per error a realitats alternatives, etc... Però és pur entreteniment, sense filosofia barata ni excessiu dramatisme. Space Opera en estat pur. Aventura, Acció, Ciència Ficció, tecnojerga, Humor, Ironia, imaginació, personatges carismàtics, efectes especials més que convincents, desparpajo. Aquests són els ingredients que han portat Stargate a l'èxit.
Ara he acabat de mirar tot Stargate SG-1. Totes les 11 temporades, (abarca més d'una década) + els dos telefilms. Al llarg de la sèrie hi ha hagut temps i tot per a rotacions de personatges. Des del arqueòleg fins al tinent O'neill (alias McGyver), fins i tot han adoptat els protagonistes de Farscape (John Cricton i senyora). I altres itinerants com ara el Parker Lewis, han format part del ja mític SG-1.
Ara segueixo amb Stargate-Atlantis, i la veritat és que no decau. Vaig per la 3a. temporada i que duri.

Llarga vida a Stargate!!!!!

G.I. Joe

Jo la he trobat força entretinguda, però, hi veig molt Star Wars reflexat. Hi ha mil coses que me la recorden, i em fa pensar que em faig gran.
He disfrutat sobretot en l'escena de Paris, recorrent (o millor dit destrossant) els carrers pels quals fa quatre dies hi vam passar en persona.
D'altra banda, els efectes especials, per molt que siguin omnipresents, no m'acaben de convencer. Es tracta d'un problema que he observat en totes les pel·lícules del mateix director , Stephen Sommers, (director de la saga de La Momia, la infumable Van Helsing entre altres). I és que, no se quina companyia li fa els efectes especials però sempre li trobo el mateix defecte. Les superfícies metàl·liques sobretot, la textura, no resulten prou convincents. És nota excessivament que son objectes generats per ordinador. Sembla com si s'estalviessin un rendering de mès qualitat. En el cas de la Momia, semblava un tema de limitació tecnològica. Diguem que no hi podien fer més. Però ara ja han passat els anys i ja no hi ha excusa. Es veuen gairebé millor els efectes d'Stargate:Atlantis, i això que és una sèrie de TV amb un pressupost inferior.
I parlant d'Stargate:Atlantis, el tema dels nanobots, ja està sensiblement explotat en aquesta magnífica sèrie. Copions!.


Atenció SPOILERS amb ironia a partir d'aquí:

Una organització capaç de desenvolupar una base sota el casquet polar i unes armes d'ultimíssima tecnologia, per a que dimonis vol uns nanobots finançats per l'OTAN? I per a que els hi dona als de la OTAN per a recuperar-los unes hores més tard? Ja podrien haver-se'ls quedat directament no?

En fi, parò d'escriure perque com més m'enrotllo, més m'estic autoconvencent que era una merda de film.

Harry Potter i el misteri del Príncep

"Com a pel·lícula m'ha agradat, però com a adaptació no." Aquest és el meu resum de la situació. El director ha decidit no lluitar contra la prematura crescuda d'edat dels actors, ans al contrari, n'utilitza la seva adolescència, n'abusa fins i tot, per a recrear-se en la edat del pavo dels alumnes de Hogwarts, confeccionant així un film ideal per a adolescents i femelles. A part d'aquests contínus affaires amorosos, és un film fosc, el més fosc de tots, i tot i les gotes d'humor que van caient constantment, l'atmosfera regnant és de pessimisme, de crisis. Les coses ja no son tan ingènues com fa uns anys. Els professors es van fent vells, el sol ja no brilla a Hogwarts. El temps sembla estar permanentment espatllat, boires, tempestes, vents. Hi ha un moment en que en Dumbledore esmenta que es troben en una "nit primaveral" gairebé irònicament, doncs no en fa pas la pinta. El trajecte en tren, altrament ple de boscos esplendorosos, sembla ara estèril i desolat.
El que deia, com a film m'ha agradat, els "travelings" espectaculars, el ritme lent però entretingut. Però com a adaptació, no, han passat la tisora en llocs equivocats i han donat ènfasi a situacions que no calia.
A partir d'aquí, ojo spoilers:

El principi, on és la escena dels ministres, el de màgia i el real? Si que es cert que se la podien estalviar.
A la novel·la en Dumbledore anava a buscar al Harry a casa dels tiets. Al film el troba a una cafeteria lligant amb una cambrera...
On son els altres pensaments amb la historia del Voldemort?
On és la història dels altres horricreus?
On és la escena a classe de pocions amb el remei per a tots els verins?. No s'enten massa be com el Harry salva al Ron de morir enverinat.
On és l'investigació sobre el llibre del princep mestís?
Però si acceptem que s'han eliminat per no allargar massa el film, el que no puc acceptar és el canvi del final: Un canvi a pitjor. On és la lluita entre els professors i els mortífags al castell? Hagués donat més acció al film i hagués quedat un final més emocionant! no entenc perquè l'han tret, no li trobo sentit.
I el Harry, al llibre està amagat sota la capa d'invisibilitat i el Dumbledore l'immovilitza amb un encanteri per a que no pugui intervindre. Aquí en canvi, es queda quiet com un estaquirot i clar, desprès es sent culpable de no haver fet rés. Quina mala idea que té el director, carregant-lo amb la culpa.
Bé, ja només queda una part, un llibre, però no us emocioneu, que el dividiran en dues pel·lícules.

SW i ST al Museu de la Ciència de Boston

Mireu que penjava del sostre de la sala al museu de la ciència de Boston a escala 1:1 (Ńaboo Fighter):
A la secció d'informàtica vaig trobar això altre (R2D2):
I a la secció dedicada a la llum hi havia aquest holograma:I finalment, a la secció de hobbies, sobre el col·leccionisme vaig trobar això:

[Lost] Qui va escriure realment el guió de The Empire Strikes Back:

Molt bò!!

(copiat de http://blogdeximi.blogspot.com)