dissabte, 8 d’agost del 2009

G.I. Joe

Jo la he trobat força entretinguda, però, hi veig molt Star Wars reflexat. Hi ha mil coses que me la recorden, i em fa pensar que em faig gran.
He disfrutat sobretot en l'escena de Paris, recorrent (o millor dit destrossant) els carrers pels quals fa quatre dies hi vam passar en persona.
D'altra banda, els efectes especials, per molt que siguin omnipresents, no m'acaben de convencer. Es tracta d'un problema que he observat en totes les pel·lícules del mateix director , Stephen Sommers, (director de la saga de La Momia, la infumable Van Helsing entre altres). I és que, no se quina companyia li fa els efectes especials però sempre li trobo el mateix defecte. Les superfícies metàl·liques sobretot, la textura, no resulten prou convincents. És nota excessivament que son objectes generats per ordinador. Sembla com si s'estalviessin un rendering de mès qualitat. En el cas de la Momia, semblava un tema de limitació tecnològica. Diguem que no hi podien fer més. Però ara ja han passat els anys i ja no hi ha excusa. Es veuen gairebé millor els efectes d'Stargate:Atlantis, i això que és una sèrie de TV amb un pressupost inferior.
I parlant d'Stargate:Atlantis, el tema dels nanobots, ja està sensiblement explotat en aquesta magnífica sèrie. Copions!.


Atenció SPOILERS amb ironia a partir d'aquí:

Una organització capaç de desenvolupar una base sota el casquet polar i unes armes d'ultimíssima tecnologia, per a que dimonis vol uns nanobots finançats per l'OTAN? I per a que els hi dona als de la OTAN per a recuperar-los unes hores més tard? Ja podrien haver-se'ls quedat directament no?

En fi, parò d'escriure perque com més m'enrotllo, més m'estic autoconvencent que era una merda de film.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement