Hulk 2

Anava a veure 'El increible Hulk' pensant veure un remake de la primera part amb actors diferents. Per sort em vaig equivocar i és tracta d'una segona part. No tenia ganes de tornar a digerir el començament...El experiment... la transformació...això ja ho hem vist un cop. Per sort van refer la 1a. part en un resum molt ben fet al començament de la pel·lícula amb els nous actors. D'aquells resums que dius... calia fer tota una pel·lícula per veure això?. A la continuació tampoc és que s'hi hagin trencat molt les banyes. Cap al principi vol adoptar una mica el tò de la mítica sèrie de TV dels 80: la tragèdia del tio que sempre ha de fugir (amb came del Lou Ferrigno inclòs), però desprès es 'marvelitza' i es torna més un còmic d'acció, com, d'altra banda, ha de ser. En certs moments em recordava a Robocop 2. No està malament la pel·lícula. Resulta força distreta, que és l'objectiu. El que més em motiva és la operació que estan duent a terme, molt típica dels còmics Marvel, per unir varies sèries i fer possibles crossovers i una futurible pel·lícule del grup de superherois "The Avengers". Ja vam poder veure un primer pas a IronMan i a Hulk hem vist un cameo del mateix IronMan. Siiii!!!!! Estan formant els Avengers. Però encara falta gent... Capitan Amèrica, Thor,... com a minim. Ja estan preparant les respectives adaptacions al cinema. De fet, el tema del supersoldat ja el podem veure a Hulk mateix, de manera que tot s'entrellaçarà perfectament. En definitiva, som davant un gran pla a gran escala per part de Marvel, per a portar al cinema el que ja fa anys que fan amb els còmics: Construir un únic univers on conviuen els diferents superherois, enlloc d'anar cadascú per la seva banda.
Respecte a les futures adaptacions em preocupa Thor. Fins ara, tots eren mes o menys versemblants, es recolçaven en la "pseudociència" que tots coneixem portada a extrems fantàstics, però d'alguna manera es podia considerar ciència ficció. Hulk obté els poders a partir de la radiació gamma. Ironman utilitza la tecnologia més sofisticada per construir-se. Però Thor..., no es basa en res científic. Es basa en la mitologia... No se com ho faran per integrar-lo en un univers únic i bastant versemblant. Serà interesant veure-ho...

Finals alternatius (compte spoilers!!)

Doncs aprofitant la distribució de pel·lícules en format DVD, s'ha ficat de moda el afegir com a extra, finals alternatius a les pel·lícules. Malauradament fins ara sempre m'han decebut bastant, doncs més que un final alternatiu, son lleugeres variacions que en el fons no canvien el sentit del final.
El primer final alternatiu que recordo estava inclòs en una nova edició del film. Allò que solen anomenar La versió del Director, era Blade Runner. Tot i que ara ja està mes vist el nou que no pas el original. Aquest és el original:


El nou simplement consisteix en eliminar aquesta escena i acabar just en la escena anterior.

1408

Aquest film també ens presenta un final alternatiu a l'edició en DVD. Un escriptor escèptic de fenòmens paranormals es queda atrapat en un habitació maleïda.

El efecto Mariposa

Recordeu aquest film, el protagonista descobreix que te el poder de tornar enrera en el temps concentrant-se en un diari que ha anat escrivint al llarg de la seva vida. Intenta canviar les coses i cada cop ho espatlla mes.
Aquí teniu un final més feliç:




i aquí un altre final suicida:





La Jungla 3

Recordeu la Jungla 3, amb el inefable John McClaine, doncs podria haver acabat d'una altra manera: El robatori te èxit i l'acció que veieu a continuació es situa mesos desprès a Austria on finalment en John troba al Gruber.

Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal

Be, ja he vist "Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal". Han passat 20 anys des del darrer indi i es nota. No repetiré tot el tema de l'edat de l'actor que ja s'ha parlat molts cops arreu. Bàsicament és una pel·lícula amb tots els elements que caracteritzen la franquicia i això va en detriment de la novetat. Entre que hi han coses en les que manca originalitat i d'altres que ja hem vist en altres franquicies semblants ("La busqueda"), suma-li a més, la edat de l'actor, tot plegat fa perdre força al conjunt final, convertint la pel·lícula en un aiguabarreig de nostalgia, amb cert flaire a despedida i anyorança de temps millors en que la joventut tant de l'actor com de la franquicia van crear una icona. En alguns moments veig el Harrison Ford fora del seu paper, intentant interpretar el paper d'algú altre que ja no és éll, però que va ser anys enrera. És l'Indiana que tots tenim idealitzat i que viu en la conciència col·lectiva difícil de retrobar en un Harrison Ford entrat en anys.

L'aprenent.
Al igual que van fer amb la Jungla de Cristal 4, afegeixen el noi jove que aporta frescor i dona un cop de ma quan toca l'acció. No és com a la "Jungla 4", en la que el jove, ajudava a John Mcclaine a moure's en un entorn massa tecnològic per al personatge dels 90. Aquí és el Indi qui es troba més "en su salsa" i el jove és figura com l'aprenent al qual l'indi introdueix els trucs de l'ofici d'arqueoleg aventurer (potser per convertir-se en el seu successor?).

Nostalgia.
La pel·lícula em produí un sentiment d'anyorança i la sensació de que han malvaratat els anys. Ens presenta un indy a punt de jubilar-se, que ha viscut una vida plena d'aventures, les quals se'ns insinuen en aquest film però que ens han estat negades i no hem pogut disfrutar. On son les claus d'Atlantis? On han anat a parar totes les aventures que hauriem pogut veure durant 20 anys des de la 'darrera creuada' quan el personatge (i el actor) estaven en plena forma? Sí, aquest film representa la fi d'una saga, però on és el que hi ha entre el principi i el final? Tinc la sensació que la 4a pel·lícula de l'Indy arriva 20 o 17 anys massa tard ó be que al llarg d'aquestes dues dècades les han fet i estrenat en un altre univers. Tinc la sensació de que m'he perdut alguna cosa...

Anyorança
També em produeix un sentiment d'anyorança de temps en els quals no hi havia tanta saturació de mitjans. Un temps en el qual estrenaven menys pel·lícules però de gran repercusió. On et sorprenien amb idees fresques i enginyoses. Us parlo d'una època no tan llunyana on no tot estava tan a l'abast de tots. On tenir una pel·lícula grabada era un luxe per poder-la gaudir molts cops. On les coses tenien més valor perquè no eren tan accessibles i eren més dificils d'aconseguir. Potser si que la vida del friki era més dura, però també valia més. L'edat d'or de l'Steven Spielberg i George Lucas. Ara l'Indy ha estat copiat mil i un cops. La competencia i la oferta és abrumadora. Els efectes especials ja no sorprenen a ningú. Cada setmana s'estrena un blockbuster. No tens temps de digerir un film que ja n'hi ha 2 més preparats. Ens trobem en un permanent estat de moviment en el qual res dura ni una setmana. Tot és una mena de fast-food cinematogràfic. La ironia és que tot això ho van començar aquests senyors i va ser en una galaxia molt i molt llunyana... però no en el temps. Ja se que parlo com un vell, però és el que hi ha.

Dues breus reflexions

No se si ha estat la estrena de la darrera part d'Indiana Jones i l'aparició de George Lucas a la TV o el haver vist Padre de Familia: Blue Harvest, però m'ha fet venir al meu cap de friki un parell de reflexions sobre la "ja no tant nova" trilogia:

1- Feu la prova, quants diàlegs recordeu de la trilogia clàssica i compareu amb el nombre dels que recordeu de la nova.

2- La nova trilogia va ser una mala idea: Independentment de lo bona o dolenta que fos, no s'hauria d'haver fet. Tot i que certament tots voliem saber més, hi han coses que millor no veure.
A diferència de la realitat, a les pel·lícules hi ha una gruixuda separació entre el be i el mal. El fet de justificar o intentar entendre perque el mal es torna en mal, és un exercici molt sà a la vida real, però no en el cinema d'aquest tipus. Darth Vader era el dolent, la encarnació del mal i com a tal ha de romandre així, sense grisos ni interpretacions, altrament és desmitifica el personatge. Per sort té tanta força que no ho han aconseguit.

Star Wars Ewoks Gospel

Pobrets ositos els Ewoks. Ja està be la gent sempre ficant-se amb ells. Que si només eren per fer ninos per a nens. Que si eren la nota còmica del Retorn del Jedi. Aquí us deixo un video reivindicatiu que ha fet algú per trencar una llança en favor dels petits habitants de la lluna de Endor destacant el seu important paper en la batalla final contra l'imperi. Gràcies al Carles Sants per enviar-me aquesta perla i sobretot per afegir-hi els subtítols en català. Sorprenent la intervenció en el video d'un convidat estelar (i mai millor dit).

Padre de familia: Blue Harvest

No se si heu vist mai Padre de Familia. "Family Guy" en anglès. Sèrie de dibuixos animats de la qual crec recordar que ja n'he fet alguna ressenya fa temps. La fan per La Sexta.

Doncs el friki del seu autor, el Seth Mcfarlaine, va demanar permís al George "Jedi Master" Lucas per fer la seva propia paròdia de Star Wars amb els personatges de Padre de Familia. Ja al llarg de la sèrie regular podem trobar contínues bromes i paròdies sobre Star Wars que també vaig recollir en algun post fa molt temps en alguna galaxia molt i molt llunyana. Doncs no content amb això van fer la seva propia versió d'Star Wars, on, el seu autor demostra el que li arriva a agradar Star Wars reproduint fil per randa cadascuna de les escenes de la famosa pel·lícula calcant exactament les imatges. Això si, desprès afegint-hi el gag. La veritat és que crec que hi hagués pogut treure més suc i és que penso que es va passar en fidelitat. Fins i tot la banda sonora és la del John Williams.

També és altament recomanable l'entrevista que podem trobar també al DVD entre el Seth Mcfairlane i el propi George Lucas. Entrevista que es va fer quan el va anar a visitar a les seves oficines. És nota que el George necessita que el seu gran mite no s'apagui i concedeix permisos per a fer parodies sobre el tema a diestro i siniestro. El George (em permeto la llibertat de tutejar-lo doncs amb els diners que li he entregat crec que en tinc tot el dret) explica que està enfeinat amb la nova sèrie de les guerres clon per a la TV. Desprès el Seth fa gala del seu coneixement sobre SW i en especial sobre la banda sonora tararejant-ne alguns fragments i posant a prova al propi George. Prova que no supera per cert. Finalment acaben els dos xupant-se les p***** (com diuen a Pulp Fiction, no penseu malament).

També podem trobar al DVD un recull dels gags sobre SW que trobem repartits per la sèrie. Però n'he trobat a faltar alguns de destacables.

Una curiositat: Blue Harvest és el nom que es va donar al projecte del Retorn del Jedi quan encara no es deia el Retorn del Jedi per tal de mantenir en secret el rodatge per a que els fans no els agobiessin.

Fame

En Fonamental m'ha concedit una estrella al seu passeig de la fama de blogs. Em sento honorat. La veritat és que fa ilusió. Gràcies a tots els que em llegiu i gràcies també a tots els que llegeixo pels moments de diversió que em brindeu, però com diu el Lobo a Pulp Fiction, "Bueno, no empecemos a chuparnos las pollas todavía".

Em toca seguir el meme-estrella i ho faig amb els següents blogs:

A offmagia perquè el cinema té molt de màgia i com diu el seu autor, els mags també son frikis.

Al Conner Kent per ser tant super-friki.

Al Neil per haver fet el viatge a la lluna i un petit pas per a l'home però un gran pas per la humanitat.

Al frikisaurus per la seva aportació a la causa del friki.

Al malaciencia per la seva tasca divulgativa.

p.d.: per a fer la vostra estrella: imagechef