Dues breus reflexions

No se si ha estat la estrena de la darrera part d'Indiana Jones i l'aparició de George Lucas a la TV o el haver vist Padre de Familia: Blue Harvest, però m'ha fet venir al meu cap de friki un parell de reflexions sobre la "ja no tant nova" trilogia:

1- Feu la prova, quants diàlegs recordeu de la trilogia clàssica i compareu amb el nombre dels que recordeu de la nova.

2- La nova trilogia va ser una mala idea: Independentment de lo bona o dolenta que fos, no s'hauria d'haver fet. Tot i que certament tots voliem saber més, hi han coses que millor no veure.
A diferència de la realitat, a les pel·lícules hi ha una gruixuda separació entre el be i el mal. El fet de justificar o intentar entendre perque el mal es torna en mal, és un exercici molt sà a la vida real, però no en el cinema d'aquest tipus. Darth Vader era el dolent, la encarnació del mal i com a tal ha de romandre així, sense grisos ni interpretacions, altrament és desmitifica el personatge. Per sort té tanta força que no ho han aconseguit.

Star Wars Ewoks Gospel

Pobrets ositos els Ewoks. Ja està be la gent sempre ficant-se amb ells. Que si només eren per fer ninos per a nens. Que si eren la nota còmica del Retorn del Jedi. Aquí us deixo un video reivindicatiu que ha fet algú per trencar una llança en favor dels petits habitants de la lluna de Endor destacant el seu important paper en la batalla final contra l'imperi. Gràcies al Carles Sants per enviar-me aquesta perla i sobretot per afegir-hi els subtítols en català. Sorprenent la intervenció en el video d'un convidat estelar (i mai millor dit).

Padre de familia: Blue Harvest

No se si heu vist mai Padre de Familia. "Family Guy" en anglès. Sèrie de dibuixos animats de la qual crec recordar que ja n'he fet alguna ressenya fa temps. La fan per La Sexta.

Doncs el friki del seu autor, el Seth Mcfarlaine, va demanar permís al George "Jedi Master" Lucas per fer la seva propia paròdia de Star Wars amb els personatges de Padre de Familia. Ja al llarg de la sèrie regular podem trobar contínues bromes i paròdies sobre Star Wars que també vaig recollir en algun post fa molt temps en alguna galaxia molt i molt llunyana. Doncs no content amb això van fer la seva propia versió d'Star Wars, on, el seu autor demostra el que li arriva a agradar Star Wars reproduint fil per randa cadascuna de les escenes de la famosa pel·lícula calcant exactament les imatges. Això si, desprès afegint-hi el gag. La veritat és que crec que hi hagués pogut treure més suc i és que penso que es va passar en fidelitat. Fins i tot la banda sonora és la del John Williams.

També és altament recomanable l'entrevista que podem trobar també al DVD entre el Seth Mcfairlane i el propi George Lucas. Entrevista que es va fer quan el va anar a visitar a les seves oficines. És nota que el George necessita que el seu gran mite no s'apagui i concedeix permisos per a fer parodies sobre el tema a diestro i siniestro. El George (em permeto la llibertat de tutejar-lo doncs amb els diners que li he entregat crec que en tinc tot el dret) explica que està enfeinat amb la nova sèrie de les guerres clon per a la TV. Desprès el Seth fa gala del seu coneixement sobre SW i en especial sobre la banda sonora tararejant-ne alguns fragments i posant a prova al propi George. Prova que no supera per cert. Finalment acaben els dos xupant-se les p***** (com diuen a Pulp Fiction, no penseu malament).

També podem trobar al DVD un recull dels gags sobre SW que trobem repartits per la sèrie. Però n'he trobat a faltar alguns de destacables.

Una curiositat: Blue Harvest és el nom que es va donar al projecte del Retorn del Jedi quan encara no es deia el Retorn del Jedi per tal de mantenir en secret el rodatge per a que els fans no els agobiessin.

Fame

En Fonamental m'ha concedit una estrella al seu passeig de la fama de blogs. Em sento honorat. La veritat és que fa ilusió. Gràcies a tots els que em llegiu i gràcies també a tots els que llegeixo pels moments de diversió que em brindeu, però com diu el Lobo a Pulp Fiction, "Bueno, no empecemos a chuparnos las pollas todavía".

Em toca seguir el meme-estrella i ho faig amb els següents blogs:

A offmagia perquè el cinema té molt de màgia i com diu el seu autor, els mags també son frikis.

Al Conner Kent per ser tant super-friki.

Al Neil per haver fet el viatge a la lluna i un petit pas per a l'home però un gran pas per la humanitat.

Al frikisaurus per la seva aportació a la causa del friki.

Al malaciencia per la seva tasca divulgativa.

p.d.: per a fer la vostra estrella: imagechef

Sèries de TV: Actualització

Fa un temps vaig escriure un post recomanant una sèrie de sèries (valgui la redundancia). Ara desprès d'uns quants mesos en que les he pogut gaudir he de dir que les meves valoracions han canviat una mica. (No hi ha res constant a l'univers).
Doncs, per començar :
Dexter, no he vist gaires episodis. Hi ha gent que hi està enganxada. Està be, però ho trobo un pel artificial tot plegat. O sigui, ja hem assistit a molts intents de crear personatges ambiguos. Personatges que no son precisament bons, però que acaben fent el be i no saps si en el fons resulta que no son tan dolents com aparenten o és que les circunstancies els porten sense voler a fer el be. Aquest cas diria que és 'rizar el rizo'.
Un assassí en sèrie, que mata i tortura, però només a altres assassins en sèrie (es passen una bona estona cada episodi intentant justificar com s'ha pogut 'domesticar' aquest impuls) i a sobre és de la policia i resolt crims, em sembla un pel massa. Jo crec que la comparació amb Hannibal Lecter és inevitable, però el Hannibal no està 'domesticat', és lliure i això el fa més inquietant. Crec que simbolitza el portar a la realitat els mals pensaments amb total impunitat i llibertat. De 8 a 7.

The Office: La vaig valorar amb un extremadament generós 9. Amb la 'novetat' em vaig enlluernar. Realment la vaig trobar original (tot i que és un remake). Però a força de veure episodis, veig que cada cop va perdent força. És complicat doncs si no et vols repetir has de posar els personatges en situacions cada cop més ridícules, amb la conseqüent pèrdua de versemblança. Característica que si que podies identificar als primers episodis. L'alternativa és caure en la repetició. La segona temporada camina pel fil de la navalla entre ambdos opcions. Passa de 9 a 7.

Rockefeller Plaza: He vist la 1a. temporada i aquí em reafirmo. És una sèrie que és digereix molt fàcilment però que no fa riure sino somriure. De 8 a 7.

Californication: He vist la 1a. temporada i em sembla que s'acaba aquí. De vegades les sèries duren massa doncs és difícil deixar-ho quan estàs al cim de l'èxit, però d'altres moren prematurament. I això és així en aquest cas. Desconec si és per falta d'audiència. Però tot el entramat que s'havia teixit al llarg d'11 episodis, és desfà ràpidament en l'episodi 12. Una pena. Ha tingut moments memorables.... De 7 a 8

El show de Larry David: Aquesta sèrie és com la tònica. Cada cop t'agrada més. Però em fica molt nerviós quan ha de donar el braç a torcer en situacions que son totalment injustes. Fa molta rabia. Es queda en el 7

Iron man si!!!

Ahir anava al cinema a veure una pel·lícula a escollir, quan en veure la cartellera quina sorpresa!! ja feien Ironman!!! No en parlem mes. Cap a dins!!

D'entrada comencem amb el trailer de Hulk i el de Hancock. Està clar que la cosa va de superherois. Un bon auguri. Ja n'estava tip de veure el trailer de "Rompiendo las reglas" (un remake modern de Karate Kid per a adolescents). Comença la pel·lícula. T'enganxa de seguida. S'ens presenta al personatge traslladat del còmic a la pantalla amb més carisma que he vist des de Lobezno a X-Men. Tony Stark. Un geni playboy amb molt humor. Molt ben aconseguit. Un paperàs. Al llarg del film el personatge evoluciona però sense perdre el seu toc d'humor i d'estil i millonari excèntric.

I el que també evoluciona és l'armadura. La versió final és fantástica!! I arriva l'hora de provar-la. Des de Robocop que no disfrutava tant amb les demostracions de poder, donant patades al cul dels dolents. Però no hi ha temps per massa ostentació. De seguida toca enfrontar-se amb amenaces més a la seva alçada...

En definitiva, m'ho vaig passar molt be. Si tinc algún però és potser és un pel massa llarga. 126 minuts. Però vaig disfrutar com un "enano" que diu aquell.

Alguns "detalls":

- Per exemple, el criat computeritzat és diu Jarvis, referencia al criat de la mansió dels Vengadors als còmics.

- El nom de l'organització que al film nombren encara que traduit (Escudo uff).

- El cameo típic del Stan Lee.

Un darrer i importantíssim consell: Sobretot, sobretot, sobretot, sobretot, quedeu-vos fins al final de les lletres perquè us hi espera una sorpresa... "i hasta aquí puedo leer"

Valoracions:

Frikisme: 10 / 10
Violencia: 8 / 10
Sexe: 1 / 10
Efectes especials: 9 / 10
Música: 8 / 10
Ambientació: 10 / 10
Repetible: 8 / 10
Col·leccionable: 9 / 10
Categoria: Film de Superherois de luxe.