30 llargs dies d'oscuridad i avorriment

Aquest hauria de ser realment el títol més adequat per a aquest film.

He fet una llista de les coses positives:

1. És un film que transmet... la sensació de desesperació que els protagonistes tindrien en lo llarg que se'ls faria els 30 dies de foscor, doncs realment en tenia tantes ganes com ells de que el temps passés i s'acabés la foscor... però en el meu cas, la de la sala de cinema.

2. No fa patir: no recordo cap moment en el que senti cap mena d'empatia per cap ni un dels personatges.

3. No fa por: No entres en cap moment dins la pel·lícula i això inclou els típics ensurts que et deixen indiferent.

4. Tens temps de jugar: per exemple al típic joc de 'parecidos razonables'. El cap dels vampirs és el homosexual de 'Aquí no hay quien viva'. I el que troben viu cap al final és el Santi Millan, com algún carallot adolescent va apuntar en veu alta...

5. El tò solemne: El film transcorre amb un ritme lent, solemne, com agradant-se a si mateix. Mireu que xulos que estan els vampirs plantats a les taulades.
6. Els vampirs parlen Klingon.
7. Tens temps per a pensar que deu fer en aquells moments el Barça, repasar la llista de la compra, fer una becaina etc.. a escollir pel consumidor.
8. Fer una llista de les X incoherències i incongruències: Per uns minuts no podien esperar amagats?
9. Et fa valorar el meu media center, el home cinema i el confort del meu sofà: Calia realment anar al cinema per a veure aquest rollo i aguantar els típics adolescents graciossets?

Cloverfield revisited

Ja he vist Cloverfield. Abans de començar a rajar del film voldria fer una puntualització. En els films de ciència ficció sempre s'ha de fer un acte de fe i passar per alt, obviar, fets inqüestionables com ara que, a l'espai no hi ha sò, o que les naus no poden comportar-se amb l'aerodinàmica d'un avió en el buit. D'això se'n diu suspensió de l'incredulitat. En aquest film, el fet de que vulgui ser tant realista, no vol dir que haguem de prescindir d'aquesta tolerància i qüestionar-ho tot. Per exemple, la duració de la bateria de la càmara de video: Es impossible que aguanti tant, amb moments en que va fins i tot amb llum i vista nocturna. Hagués quedat be que quan entren a la tenda d'electrodomestics el paio agafés bateries de recanvi però en fi.

Tenint en compte això a mi m'ha agradat bastant. El film està rodat com si fos una cinta d'un videoaficionat que va grabant tot el que els passa. Un estil que sembla estar de moda, i que no fa pas gaire vam poder veure a Rec del Jaume Balagueró i que fa molt temps va inaugurar The blair witch Project. El cas és que aquest estil aporta realisme a la història. I a més hi podem veure reflexat l'ombra del 11-S lo qual encara dona més sensació de realisme a la cinta. El derrumbe d'un edifici, el nuvol de pols que s'aixeca i ho inunda tot deixant una capa blanca sobre la gent que va al deriva pels carrers, una seqüència que sens dubte ens transporta a les imatges d'un 11 de Setembre de fa uns anys. Tot plegat força inquietant, per lo proper que queda.
Un altre aspecte que aporta realisme a aquest tipus de films és que el espectador es fica completament en el punt de vista del protagonista, o sigui que només podem veure el que el protagonista veu. Tot i que s'ho fan venir be per a que les circumstàncies ens donin poc a poc la informació per a anar formant-nos una imatge de conjunt de la situació de la ma d'algun televisor encés amb explicacions del que està passant o d'una visió en primera linia de foc. Això és sens dubte ineludible per a explicar la història però va apaibagant irremediablement la sensació d'inquietut. Una llàstima. Si fos jo, hauria mantingut més temps el suspens, almenys fins al final.
En resum un film que almenys aporta algo nou, un nou punt de vista, una nova forma de contar una història més realista, a lo qual sens dubte ajuda molt el fet de que els efectes especials estan molt ben fets fins al punt de que ni ets conscient de la seva existència i uns personatges ben definits.

Spoiler:
Si us quedeu amb el dubte sobre l'origen del monstre, fixeu-vos en la darrera imatge al parc d'atraccions. Mireu a cap al mar, cap a la linea de l'horitzó.

Star Trek XI

A l'estrena norteamericana de Cloverfield és va poder veure per primer cop el teaser de la nova pel·lícula de Star Trek que s'estrenarà a finals d'any dirigida per J. J. Abrams ("Perdidos", "Cloverfield").

La història ens situa a les primeres aventures del Capità Kirk i Spock. Però ja no son els actors de la sèrie clàssica.
El casting per al nou film és el següent:

James T. Kirk
Chris Pine	William Shatner
Spock
Zachary Quinto	Leonard Nimoy
Doctor McCoy
Karl Urban	Deforest Kelley
Scotty
Simon Pegg	James Doohan
Pavel Chekov
Anton Yelchin	Walter Koenig
Uhura
Zoe Saldaña	Nichelle Nichols
Sulu
John Cho	George Takei