Fa poc (com passa el temps) esperavem amb força hype l'estrena de la sèrie Fundation a AppleTV+, basada en les novel·les del gran Asimov. El hype estava justificat. Fins ara ningú s'havia atrevit a dur a la pantalla petita (ni a la gran) aquest gran clàssic de la CiFi del segle passat. I va arribar el dia. I fins i tot ja s'ha acabat la 1a. temporada. És hora, doncs, de fer balanç.
No m'equivoco de gaire si dic que ja fa més de 30 anys que vaig llegir Fundation. Així que quan va començar la sèrie no recordava gran cosa, o més aviat gairebé res. Això va anar a favor de la sèrie, doncs no tenia amb que comparar. Es clar, recordava l'argument de fons, però res més. I això la sèrie ho manté. Hari Seldon, la psicohistòria, l'imperi... I fins aquí les semblances. Ara que ha acabat la 1a. temporada, he rellegit la primera novel·la, Fundation i he pogut comparar.. i el que he llegit poc té a veure amb la sèrie.
La sèrie, no estaria malament si fos una sèrie independent, fins i tot podria ser valid si només s'allunyés en certa manera. El problema, és que hi ha coses que van en contra de l'esperit de les novel·les. Per entendre-ho anem a veure que és Fundation, el llibre:
La primera part de la saga d'Asimov, Fundation, és una recopilació de 5 contes curts. En aquells temps, i potser ara també, els autors de CiFi escrivien per a revistes Pulp. Enviaven els seus relats als editors de les revistes. Aquests, els aprovaven, o no, i els publicaven en parts si eren massa llargs. Solien ser relats, contes curts. Fundation no és una excepció. Anys desprès, van agrupar els 3 primers relats en un sol llibre.
Aquests cinc primers relats estan ubicats en l'univers dissenyat per Asimov i segueixen el fil argumental en el que també es basa la sèrie. Aquesta base és la següent: Ens trobem en un futur llunyà, en el que la humanitat s'ha expandit per la galàxia i està organitzada políticament en forma d'un extens imperi galàctica que té com a planeta capital Trantor que n'és el centre polític on viu l'emperador. En aquest context, el matemàtic Hari Seldon ha desenvolupat una ciència anomenada psicohistòria, capaç de predir tendències futures a partir d'anàlisi de dades estadístiques a nivell general (Asimov brillant avançant el Big Data). Doncs bé, la psicohistòria prediu que l'imperi està en decadència, i que no es pot fer res per evitar-ho, i això no agrada gaire clar. Per tal de mirar de minimitzar el temps de recuperació, salvar els mobles i la cultura, Hari Seldon comença la iniciativa Fundació, que s'encarregarà de resguardar, recopilar tota la cultura possible en una gran enciclopèdia galàctica per evitar-ne la seva pèrdua. Una mena de backup per a restaurar més ràpidament un cop tot es vagi perdent. Com aquestes prediccions no són massa gratificants, l'emperador els envia a desenvolupar la Fundació a l'exili, a l'allunyat planeta Terminus, que es troba a les afores de l'imperi, o sigui, als collons d'andares.
Aquest seria el primer dels relats. La sèrie comença amb diferències significatives però la base del relat és bastant similar. Per començar, el personatge que va a veure Hari Seldon és completament diferent, l'emperador no és un sinò tres, formen una trinitat de clons, el qual és un detall que donarà molt de joc i que en si em sembla interessant.
Pel que fa a la segona història deixeu que em remeti al que diu la nostra "Enciclopèdia Galàctica": la Viquipedia:
Els enciclopedistes[modifica]
Han passat cinquanta anys des que l'equip d'en Hari Seldon es va traslladar, Terminus està a punt de patir la primera de les crisis Seldon. El mateix Seldon va predir que durant el procés de creació de l'enciclopèdia anirien succeint certes crisis que posarien en perill el projecte. En aquesta primera crisi, l'entorn social i els esdeveniments portaran als integrants de la jove Fundació a prendre decisions que afectaran a tot el futur del projecte.
Terminus, un planeta petit, pobre en minerals i amb greus mancances de recursos naturals, veu com els seus quatre planetes veïns (Anacreont, Smyrno, Konom i Daribow) s'autoproclamen independents de l'Imperi Galàctic, formant així quatre nous regnes. Al tractar-se dels planetes més allunyats de Tràntor el seu accés a la cultura centralitzada de l'Imperi és limitat i, en conseqüència, els seus règims són pròxims a la barbàrie descrita per Seldon mig segle abans.
La posició de Terminus és delicada. Al tractar-se d'un planeta ple de científics i proper a les quatre capitals de les noves províncies, el líder Anacreont comença a interessar-se per Terminus perquè li oferirà un avantatge tecnològic important. Entre altres coses, Terminus és l'únic planeta de la zona que disposa d'Energia Nuclear eficaç.
Tot i que els enciclopedistes creuen que estan encara sota la protecció de l'emperador, l'actual alcalde de Terminus, Salvor Hardin, s'ha adonat del perill que corren. Tot i que Seldon va deixar clar que la finalitat de la colònia era l'enciclopèdia i que l'alcalde només tindria una funció merament administrativa, Hardin pren el control de Terminus. Gràcies als consells de Bor Alurin (l'únic psicohistoriador del planeta), Hardin aconsegueix que les quatre províncies s'encarin pel control del planeta en igualtat de condicions. D'aquesta manera s'estableix una situació de guerra freda on cap dels planetes veïns intentarà envair-lo per por a la represàlia dels altres.
Un cop la situació s'ha normalitzat, la colònia rep un missatge gravat pel mateix Hari Seldon on els explica l'autèntica finalitat de la fundació: la creació d'un segon Imperi Galàctic.
La sèrie ens ubica efectivament a Terminus on s'ha establert el grup de Hari Seldon. Tanmateix l'amenaça dels Anacreonts es materialitza. A la novel·la, la màxima de "La violència és el darrer recurs de l'incompetent" es portada a la pràctica per tots els seus protagonistes. Aquest relat i els propers es basen tots en, com superar les crisis Seldon, sense arribar a l'enfrontament armat, mitjançant les armes de la tàctica i la estratègia i la política. En canvi a la sèrie, aquest factor desapareix del tot. És aquest el problema principal. És com un univers alternatiu al del llibre en el que els principals protagonistes fossin massa incompetents per evitar el conflicte. Un what if en el que es respon al que passaria si Salvor Hardin no fos tan intel·ligent. Com si Fundación no l'hagués escrit Asimov sinò algú altre. Desapareixen conceptes clau que son motor dels llibres, com ara la supremacia tecnològica de la Fundació que li permet establir les regles a la regió. Desapareixen la ment brillant d'Asimov. Apareixen noves línies argumentals i nous personatges que, en si no són cap problema, però que allunyen més i més dels llibres la trama argumental obrint nous camins completament inventats i impedint cada cop més qualsevol redreçament cap als llibres.
El tercer relat, és el següent:
Tres dècades després de la primera Crisi Seldon, les relacions entre la Fundació i els regnes veïns es basa en l'intercanvi de tecnologia tot usant la religió com a forma d'acceptació i control. Així, no tan sols controlen el desenvolupament tecnològic dels regnes, sinó que controlen també els mateixos sistemes veïns. Els sacerdots, que són educats exclusivament a Terminus, tenen el coneixement per usar la tecnologia mentre la resta de la gent pensa en ella com si fos màgia. El sistema de sacerdoci permet expandir el poder i les relacions de Terminus amb els quatre regnes i evita qualsevol intent de rebel·lió, tot gràcies als miracles que obra la religió gràcies a la tecnologia. Els estudiants d'altres planetes que s'inicien com a sacerdots tan sols se'ls confia com usar els artefactes, mentre que els més brillants, romanen a Terminus com investigadors i ciutadans del planeta.
El príncep Wienis de la corona d'Anacreont (creient de l'esperit galàctic i de la religió de Sheldon), és bel·licós i pretén controlar la Fundació. Fortuïtament es troba amb una antiga nau espacial de l'Imperi i demana a la Fundació que la restauri. Si la Fundació restaura la nau, regalarà a Anacreont un poder de guerra superior a la resta dels regnes; si no la repara, Wienis aconseguirà l'excusa perfecta per començar, juntament amb la resta de regnes, una croada contra Terminus. Terminus es troba davant d'una nova crisi.
Finalment, les persones dels regnes acaben per reconèixer l'autoritat religiosa de la Fundació i que el poder dels reis prové del misticisme dels artefactes dels sacerdots i, per tant, el control absolut acaba en mans de la Fundació."
Cada relat correspon a una crisi Seldon que van apareixent separades en el temps. Per tant ja no comparteix els protagonistes de la primera crisi. La sèrie no ha arribat ni crec que ho faci a aquest segon relat. De fet es tan allunyada des d'un bon començament que no és en cap cas viable que hi arribi. Per bé o per mal ha creat una entitat pròpia i com més avança, més independent dels llibres és.
El quart i cinqué relats:
"Els comerciants[modifica]
Han passat 75 anys des de l'última crisi Seldon. Limmar Ponyets té una tasca a realitzar a Askone, un món que ha depreciat qualsevol tipus de comerç amb la Fundació per la por que senten els seus dirigents en vers la religió, atès que temen que puguin acabar controlant la seva societat com ha passat en el passat. La feina de Ponyets és negociar l'alliberació de Eskel Gorov, un agent de la Fundació que va ser enviat abans que ell amb la finalitat d'iniciar tractes comercials amb Askone.
La societat d'Askone sospita de la tecnologia i practica l'adoració al treball dels avantpassats. El "gran mestre" no accepta la tecnologia de la Fundació, per aquest motiu ha condemnat a Gorov a pena de mort. Per sort, Ponyets els convenç a intercanviar l'alliberació de Gorov per la possibilitat de convertir el ferro en or usant un processador de menjar modificat de la seva nau.
No tan sols s'acaba alliberant a Gorov, sinó que com a afegit s'obre la porta al comerç amb la Fundació. Ponyets fa xantatge a un dels membres del consell d'Askone i l'obliga a comprar tota la càrrega tecnològica de la nau, fet que es contradiu amb totes les lleis del planeta. Aquesta compra és l'espurna que comença el procés de legalització del comerç amb la Fundació.
Els prínceps comerciants[modifica]
Els anys passen, la influència econòmica i religiosa de la Fundació augmenta dia a dia i s'estén per la Galàxia. És una dominació econòmica, ni militar, ni política. Algunes naus de la Fundació han desaparegut prop de la república de Korell. Aquest alerta als fundacionistes, cap província disposa de naus que puguin igualar en velocitat a les de la Fundació, això podria significar que tenen accés a tecnologies avançades que podrien ser una amenaça per la Fundació. Hober Mallow, un comerciant veterà (que no és agent de la Fundació) és enviat a Korell en missió comercial perquè avaluï el nivell tecnològic de la zona i trobi una explicació a la desaparició de la flota.
Mallow inicia petits intercanvis comercials amb el líder de Korel, Comdore Argo Asper, el qual és reticent a adoptar la tecnologia. Hober Mallow especifica que només es tracten de negocis i que no té cap mena d'intenció d'expandir la religió. Finalment Mallow aconsegueix realitzar les vendes però no troba cap rastre de tecnologia avançada ni de les naus perdudes.
A Terminus, Mallow és denunciat per traïció al només negociar i no estendre la religió. Mallow argumenta que la religió ha permès augmentar el control de la Fundació però que el comerç serà l'eina que realment portarà la Fundació a convertir-se en un autèntic Segon Imperi Galàctic. Mallow és arrestat per no haver ajudat un monjo missioner de la Fundació destinat a Korell. Al final es descobreix que tot va ser una trampa de Korell per forçar un enfrontament amb la Fundació. Mallow guanya les eleccions a Alcalde i es converteix en líder de Terminus."
En definitiva, la sèrie agafa la llavor inicial de la saga d'Asimov, per a construïr... una altra cosa. Un univers alternatiu en el que l'esperit de "La violencia és el darrer recurs dels incompetents" que impregnava i donava sentit als llibres, se'l passen pel forro i demostra el que passaria si, els competents protagonistes dels llibres, Salvor Hardin de moment, fossin uns incompetents, o simplement, no existissin. Com es sol dir, Asimov es deu esta removent a la tomba i cagant-se amb els hereus que s'han venut els drets. Una llàstima.
Viquipedia: La Fundació
Nova edició en català
