The Dark Knight

Em congratulo de poder dir que efectivament, és la pel·lícula de còmics de superherois més perfecta fins al moment. De fet, inclús sense encorsetar-la dins del gènere, és una molt bona pel·lícula de per si. L'únic però potser seria la durada. Tampoc no calia fer-la tan llarga. Però la contrapartida és que no paren de succeïr esdeveniments a un ritme lleuger, constant, sense pausa. Al seu costat, els films dels 90 de Joel Schumacher i Tim Burton són per a nens. Aquesta en canvi és una pel·lícula adulta, sèria, que es decanta cap al realisme.

El personatge de Batman creix, madura, no només en la seva gadgeteria que també realitza un "upgrade" sino en la seva personalitat i relació i definició. Els seus objectiu, raó de ser, es consoliden i es configuren a marxes forçades. Marxes forçades per un motor de canvis extern anomenat Joker, que fa evolucionar els personatges al seu voltant. A les males evidentment. Juga amb ells i els sacseja com si fos un tifó. Una força de la natura desbocada que situa en Batman al lloc on li pertoca just en el moment en que es comença a plantejar que potser ja no es necessari. L'altre personatge, el fiscal del districte Harvey també es evolucionat per obra i acció d'aquest engendre. El personatge del Joker, tan ben interpretat per un malauradament desaparegut Heath Ledger, moldeja el nou Status Quo de la ciutat al seu gust.

Nosaltres també, com a espectadors, som, des del primer minut fins al darrer, arrossegats pel Joker. Ens porta junt amb els altres personatges per on vol al seu antull, en un ritme constant i sense aturador. Tens la sensació de que sempre va un pas per endavant de nosaltres i d'ells. Fins al punt que de vegades sembla omnipresent i omnipotent.

Una de les eines que el Joker utilitza per a manipular els personatges és la responsabilitat del lliure arbitri. Qualitat que ell mateix no té doncs no té remordiments, ni culpa, ni moral que el lliguin convertint-lo en algo realment molt perillós. En Batman escolleix i cada cop que pren una decisió cau sobre la seva conciència. El fiscal Harvey també. I també el comisari Gordon. Escollir és una responsabilitat molt pesada que a Bruce Wayne no li agrada. Però que el seu alterego ha d'assumir si vol seguir endavant. El Joker novament forçarà la situació obligant a prendre decisions i a acceptar la responsabilitat a tots ells. Els arrossega cap a un remolí de decisions díficils però ineludibles que els força a definir-se i a evolucionar.

En definitiva una gran pel·lícula i pel que fa a el que es pot veure ultimament doncs la millor des de fa temps.

Batman (part II)

Un cop finalitzada la etapa Tim Burton les següents adaptacions ja no van resultar tan afortunades. Joel Schumacher va ser el director encarregat de portar endavant el projecte.

Batman Forever (1995)

Seguint el esquema que tan be els havia funcionat l'anterior part, apareixen dos arxienemics d'en Batman al mateix temps. Aquest cop toca el torn de Two-face (dues-cares) i The Riddler (enigma) interpretat per Tommy Lee Jones i Jim Carrey respectivament. Evidentment es perd el toc Tim Burton i on hi havia foscor hi trobem fluorescencia. El mateix Bruce Wayne canvia de rostre i és Val Kilmer qui en pren el relleu. Apareix en Robin per a reforçar la plantilla i equilibrar una mica la lluita (Chris O'Donnell) i la incombustible Nicole Kidman com a nova novia, doctora Chase Meridian. I es que no hi falta noms en aquesta producció. Tot i així no va aconseguir l'èxit de les anteriors parts i el resultat va ser mediocre.

Batman & Robin (1997)
Joel Schumacher repeteix direcció en una producció continuista respecte l'anterior. De fet, es limiten a repetir l'esquema de Batman Forever, inclús crec que el montatge és un calc. La disposició de les escenes resulta clavada a l'anterior part de forma irritant. Aquest cop en Robin ja forma part de la plantilla i a nivell d'actor és l'únic que repeteix (Chris O'Donnell). La resta tots nous. Començant pel propi Bruce Wayne que ara serà George Clooney. Igual que a l'anterior aquí també s'afegeix una nova incorporació al equip (si la cosa hagués continuat unes quantes pel·lícules més al final serien un batalló). Es tracta de Batgirl (Alicia Silverstone) que no està gens en forma per a fer de superheroina a no se que les cartutxeres li serveixin per a guardar-hi bat-pistoles. Els dos dolents de torn (com no!) seràn Mr. Freeze (Arnold Schwarzenegger) i Poison Ivy (Uma Thurman). En quant a l'ambientació segueixen les llums de discoteca fluorescents de l'anterior part. Fent una broma fàcil diria que la puntuació d'aquesta pel·lícula arriva a baixar sota zero.


Ah, m'oblidava del majordom. Menció especial per a ell, l'Alfred, (Michael Gough) que és l'únic actor que es manté al llarg dels 4 films, capejant tots els temporals.

I doncs, imagino que van baixar tant la qualitat i la taquilla que ho van deixar estar. Però un personatge tan carismàtic no pot deixar-se així com així. Van deixar passar uns quants anys. Ho van deixar reposar per retomar-ho amb més energia fa no gaires anys.

Catwoman (2004)
I quan pensavem que no es podia baixar més el nivell van posar-se de moda un altre cop els superherois al cinema i van tenir l'ocurrència de perpretar un subproducte anomenat Catwoman. Amb Halle Berry emulant a la Michelle Pfeiffer i Sharon Stone com a dolenta. Puajj... la pitjor pel·lícula de superherois (amb el permís de Punisher).


Batman Begins (2005)
Hi ha estat ja entrat el segle XXI que s'ha retomat el personatge. El 2005 es va estrenar Batman Begins, on es reconstrueix l'inici del personatge des de zero. Un director novell, Christopher Nolan, autor de Memento, és finalment qui es fa amb el projecte. Per mi (i per molta gent) Batman Begins és, fins a la data, la millor pel·lícula de Batman. El film hi apareixen actors de la talla de Christian Bale (Bruce Wayne), Michael Caine (Alfred), Liam Neeson, Katie Holmes, Gary Oldman, Rutger Hauer, Morgan Freeman....


The Dark Knight (2008)
I ja l'han estrenat.... La darrera part de Batman fins ara. La continuació de Batman Begins. Diuen que és la millor pel·lícula de superherois que s'ha fet mai. Esperem que sigui així. Avui sens falta l'aniré a veure al cinèma. Ja us informaré....

Michael Ironside

Avui estava fent zapping i en un d'aquests canals de TDT emetien un episodi de SeaQuest on apareixia Michael Ironside. El meu primer pensament ha estat: 'un altre cop aquest, es que surt fins a la sopa'. I tot seguit m'he preguntat en quins cents o milers de telefilms, sèries i pel·lícules ha aparegut el etern secundari amb cara de mala llet. Des que era petit que l'he vist a tot arreu. He investigat (o sigui he anat a la IMDB però queda mes xulo dir que he investigat, no?) i la llista d'aparicions arriva a la xifra de 178 sense contar les aparicions en diferents episodis de la mateixa sèrie. De la llarga llista les que em venen més a la memòria són com no, les que tenen a veure amb el gènere de ciència ficció (que no son poques).
1. Scanners (1981)
Aquella pel·lícula que una colla de mutants explotaven els caps amb el pensament:







2.

Mes Dexter

Si, tinc el mono de Dexter. Vaig acabar la 2a. temporada i ara tinc el mono. Així que mentres no comença una nova temporada estic llegint les novel·les. Hi ha un refrany que diu 'A falta de pan buenas son tortas'. De moment la primera 'Dexter. El oscuro pasajero' està sent clavada a la 1era temporada de la sèrie, però també hi ha una 2a. novel·la 'Querido Dexter'. De fet la sèrie és una adaptació de les novel·les. De moment és el que hi ha. Us deixo el trailer de la 3a. temporada per anar fent boca:

Cartelera de lo Fantàstic

Aquests dies de vacances he vist força pel·lícules del gènere tant en DVD com al cinema. D'una qualitat més o menys bona la qüestió és que hi ha molta oferta per a tots els gustos. I això que encara no han sortit els plats forts 'Dark Knight' i 'Hell Boy 2'. Aquesta és la cartelera que hom pot veure al seu cinema local:




Així que aquí us presento el menú:
De entrant, tenim
Las Crònicas de Narnia: El principe Caspian. La segona adaptació del mon de Narnia.
Suggeriment: Podeu jugar la carta 'Portar al cine als nebodets/fills' per a veure-la, si necessiteu una autoexcusa o algún motiu de prou pes per veure-la si d'entrada us fa pal.
Accessoris: Recomanable us endugueu una bona dossis d'innocència infantil, en spray per exemple i l'aneu inhalant durant el film.

De primer plat, un Hancock. Seguint amb la via de personatge torturat que sembla ha emprés el Will Smith des de 'Soy Leyenda'. Pel·lícula efectiva. Al gra. Un refrigeri d'estiu car però alhora fàcil de païr i més fàcil d'oblidar. Una curiositat, aquest super-anti-heroi NO està basat en cap còmic, se l'han tret de la mànega.

De segón plat, (tot i que seria més adequat que fos un tercer) 'La Momia 3. La tumba del emperador Dragon'. Llarga i difícil de païr.
Això si, pura acció. Per mi que no han corregit un dels errors de la 2a part, la durada excessiva. Tot i així és un simple i pur entreteniment. Sembla que a l'estiu no volen que gastem massa les neurones.

I finalment les postres, 'X-Files: creer es la clave'. Com diu el títol creure que aquest film pot funcionar és la clau. A mi em va agradar dins del que cap. No deixa de ser un episodi d'X-Files que és situa uns anys desprès de retirar-se de l'FBI. Per mi no calia que fos un gran blockbuster amb un enorme pressupost en efectes especials sino que conservés l'esperit de la sèrie. I em sembla que aquest episodi el conserva més que l'anterior pel·lícula. Si , és mes intimista, la trama no resulta massa espectacular, però es tracta més la relació entre Mulder i Scully, Scully i Mulder. Trobo a faltar una mica el ambient de conspiració que acompanyaven els episodis d'arc, el veure els protagonistes en el centre de l'huracà, i això de que els vagin a buscar com qui va a buscar un artilugi antic al magatzem de l'area 51 no em fa massa el pes. Però vist els resultats de les conspiracions mal resoltes i improvisades que van destruir la sèrie, potser millor un episodi d'aquests autoconclusius que és en definitiva el que els ha sortit.

Be, bon profit i si cal preneu sals digestives. Més que res per fer lloc a l'estomac, perquè aviat arribarà el plat fort : ratpenat al forn. I pel que diuen per la xarxa i els veins americans aquest si que serà per llepar-se els dits!!!!

Bon estiu!!!

Batman (part I)

Ara que s'apropa la estrena de la nova pel·lícula de Batman se m'ha acudit recuperar els altres films que no vull que caiguin en l'oblit (algún potser si).

Batman (TV) (1960)

El salt de Batman a la gran pantalla va estar precedit per un salt més modest a la petita pantalla. Qui no recorda la insufrible sèrie de Batman amb actors reals i (panxes també reals) que van fer per TV3 fa ja tants anys com les olimpíades de Barcelona (o potser menys). Tanmateix la sèrie no era dels 90 sino dels anys 60. Va durar unes 3 temporades abans no la cancel·lessin. El actor que feia de Batman era Adam West acompanyat sempre del seu inseparable soci Robin. Producte cutre on n'hi hagi.

Aquí a la wikipedia en teniu més info
http://en.wikipedia.org/wiki/Batman_(TV_series)

i aquí una mostra:

Batman (1989)

Però van passar els anys i al 1989 els 90 s'adelantaven amb l'arrivada del gloriós moment en el que el superheroi va fer el salt a la gran pantalla. I va entrar per la porta gran amb una producció de l'afamat Tim Burton, amb una campanya publicitària mai vista, amb el recolsament musical (bso de Danny Elfman apart) de Prince. Interpreta Batman Michael Keaton, i el dolent, el Jocker, interpretat per Jack Nicholson. Acabaran convertint-se en el protagonista real dels films de Batman i en l'alicient més gran (enfront un insuls Batman). La noia de torn, Kim Basinger. Se de bones tintes que no va resultar un producte com l'hi hagués agradat al bo del Tim Burton doncs no li van concedir la llibertat creativa que hagués desitjat. Tot i això, hi va deixar el seu toc personal i un munt d'imatges força poderoses per a la història del cinèma. Podeu veure el trailer:

Batman returns (1992)

L'èxit de Batman va ser absolut. Eren temps en el que l'estrena d'un film així resultava ser tot un aconteixement. Evidentment, acabaven d'encetar la gallina dels ous. El 1992 va arrivar la 2a. part. Aquest cop en Tim Burton va rebre el premi a la seva "submissió" a la comercialitat i li van deixar fer un producte al seu gust i estil més personal: "Batman returns". Pel·lícula fosca com casi totes les del Tim Burton i més. El plat fort era l'aparició de dos arxi-super-enemics de Batman al mateix temps, d'una banda el Pingüí, interpretat per Danny DeVito i de l'altra la Catwoman, amb un cenyit vestit de cuir negre i un fuet que devia provocar més d'una erecció a algun sadomaso de l'època, i a més sumali que sota el vestit s'hi amagava la Michelle Pfeiffer. El film també va deixar escenes per a la posteritat. D'aquelles que surten sempre als trailers i que són bandera i presentació del film i que queden en el imaginari col·lectiu.


Fins aquí la etapa Tim Burton. A la segona part us parlaré de les següents i no tan afortunades adaptacions.

Fins aviat.

Dexter (Errare humanum est)

Si, em vaig equivocar amb Dexter!!!!!!! Us he de confesar que hi estic enganxadissim, la 1a temporada va començar fluixa i em va costar pujar al carro però un cop hi estàs pujat no en pots baixar fins al final. Ja vaig per l'episodi 8 de la 2a. temporada i això s'està acabant malauradament, doncs només hi han 2 temporades, de moment. Per sort, he vist que han editat les dues novel·les en que està basada la sèrie i que cauran en les meves mans properament, un cop hagi acabat de veure-la.
A veure, en Dexter és tipus simpàtic, que cau be, i mira que és un assassí implacable, doncs inspira confiança, i això resulta curiós. La veritat, em sorprenc patint per què no l'agafin i penso i reflexiono: 'però si és un assassí sanguinari!!!' Però no hi fa res, al segon, continuo simpatitzant amb el personatge.