dimecres, 1 d’agost del 2012
Batman esperant l'autobus a Amsterdam
mmm... Si Batman visqués a Amsterdam, enlloc de Batmovil tindria Baticicleta?
dilluns, 16 de juliol del 2012
The Amazing Spider-Man
Ja he vist el reboot de Spider-Man. És una mica pesat que pocs anys desprès de la versió del Sam Raimi hagin de repetir la mateixa història. Quantes oportunitats necessitaran per a fer-ho millor? La resposta és tantes com convingui, no ho dubteu. Tenen un contracte signat pel qual, si no volen perdre els drets sobre el personatge, han de treure una adaptació cada pocs anys.
El film intenta explicar la mateixa història, però, sense que sembli la mateixa història. Des d'un angle diferent. El problema és que hi ha coses que no es poden obviar. Es poden fer diferents, des d'un altre enfoc, però segueixen sent, en essència, les mateixes. De totes maneres, els 50 anys que fa que Spider-Man s'ha gronxat pels edificis de Nova York donen per a moltes històries. I per a unes quantes parelles. Així que només cal buscar a l'arxiu d'enemics clàssics del superheroi aràcnid, escollir-ne un (The Lizard), triar la parella (Gwen Stacy), barrejar una mica amb la història de creació de l'Spider-Man, sacsejar i llestos. Tot i això, s'ha de reconèixer que el resultat no està gens malament, però el film és veu perjudicat pel pesat llast que suposa l'anterior trilogia, a la qual no vol assemblar-s'hi i de la qual fuig tan ràpid com pot. Però, en aquesta fugida, algunes coses resulten forçades.
No obstant això, en perspectiva, és pren més seriós el superheroi que en l'anterior intent. Els actors, tan el protagonista, l'Andrew Garfield ("The Social Network") com la Emma Stone interpreten molt bé. S'ha de reconèixer. Però, és aquest realment el Peter Parker que podem veure als còmics? Jo tinc els meus dubtes. Crec que l'actor adapta una mica el paper al que més li convé i això està bé doncs el dota d'una personalitat pròpia. Se'l fa seu. Però no veig ben bé el Peter Parker que m'imaginava. Clar que això és molt personal.
La banda sonora s'ha encarregat a James Horner, tot un clàssic. El mestre intenta fugir de fanfàrries de superherois i es mostra melòdic amb tocs intimistes. És fantàstic poder tararejar per fi una banda sonora.
En resum, tan de bó hagués estat la primera adaptació a la gran pantalla. M'he quedat amb el dubte de com hagués quedat si així hagués estat, però estic segur que diferent. Ha millorat el seu predecessor però no té tant mèrit, ja que tenia una referència propera, un "assaig" del qual aprendre.
divendres, 22 de juny del 2012
Los muertos vivientes (libro uno)
Ahir vaig acabar el primer volum de "Los muertos vivientes". El còmic en el qual es basa la sèrie de televisió "The Walking Dead". El que m'he llegit correspon al volum 1 d'una edició de luxe de tapa dura que inclou uns 20 capítols de la sèrie regular a cada llibre. Les darreres pàgines contenen esbossos, comentaris de l'autor i les portades en color de cadascun dels 20 capítols comentades també. La veritat és que aquesta edició està molt bé. Fa molta patxoca. És gran de mida, de tapa dura, paper gruixut, amb una cinta per guardar el punt de lectura i el llom forma una part d'un dibuix que es completarà amb la resta de volums.
El còmic és en blanc i negre. El dibuix m'agrada, però, hi ha algun personatge que em costa distingir d'algun altre ja que a alguns els hi ha fet el rostre bastant semblant. Les vinyetes són bastant grans i algun cop ocupen una doble pàgina. L'acció transcorre a un ritme constant i això és tradueix en una o més d'una mort cada poques pàgines. Aquest ritme i un panorama que es dibuixa incert a cada moment manté viu constantment l'interès del lector.
La semblança amb la sèrie de TV és, en general, de plantejament. Si que partim d'un punt en comú i en general dels mateixos personatges. El protagonista es desperta a l'hospital d'on es recuperava d'una ferida de bala i tot al seu voltant ha canviat. L'hospital i tota la ciutat són plens de zombis. Tothom ha mort, s'ha convertit en zombi o ha marxat. En aquesta situació no troba la seva dona ni el seu fill, que sembla que han marxat de la ciutat. Això passa així tant al còmic com a la sèrie, per tant, en principi si que sembla que els esdeveniments són els mateixos. Però en algun punt de la línia argumental no gaire més allunyat la sèrie divergeix del cómic en alguns aspectes, tot i que segueixen rumbs paral·lels.
El seu autor, en els comentaris, explica quin és el plantejament del projecte. A ell li agraden els films de zombis però sempre és pregunta com continuaria un cop s'ha acabat el film. Aquesta obra doncs, pretén donar resposta a aquesta pregunta: com seria una pel·lícula de zombis inacabable. No obstant això, no és un còmic de terror sinó un còmic de personatges. L'entorn post-apocalíptic i el tema zombi és un handicap en el que es desenvolupen uns personatges i les seves relacions i un marc en el qual situar una història. L'autor ens vol mostrar com canvien la manera de viure, les emocions i la filosofia de vida d'una gent normal, acostumada a la vida occidental d'avui en dia, quan són forçats a viure en un entorn hostil que els situa constantment al límit de la supervivència.
dimecres, 13 de juny del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)