Per anar fent boca, podeu veure un còmic de la nova Star Trek (que estrenen demà mateix) en aquesta adreça. Estaria situat abans dels successos de la pel·lícula.
dijous, 7 de maig del 2009
Còmic de la nova Star Trek
Per anar fent boca, podeu veure un còmic de la nova Star Trek (que estrenen demà mateix) en aquesta adreça. Estaria situat abans dels successos de la pel·lícula.
dissabte, 2 de maig del 2009
Cartell de Star Trek
Com ja haurieu de saber ha començat el compte enrera per a l'estrena d'Star Trek, la nova pel·lícula (queden 6 dies). Al cinema es pot veure cartells promocionals. Ahir precissament vaig veure'n un, però em va sorprendre veure que aquest cartell em resultava familiar. 
Un moment, amics, la escena que estem veient no és la de Star Trek IV???? El aparell que arriva a la terra buscant ballenes i com no en troba comença a evaporar els mars. Si si!!! es la mateixa escena!!!! Que passa, que Star Trek es un remake de Star Trek IV?? No m'ho esperava!!! No crec!!! Suposo, espero i desitjo que només sigui un homenatge.
Un moment, amics, la escena que estem veient no és la de Star Trek IV???? El aparell que arriva a la terra buscant ballenes i com no en troba comença a evaporar els mars. Si si!!! es la mateixa escena!!!! Que passa, que Star Trek es un remake de Star Trek IV?? No m'ho esperava!!! No crec!!! Suposo, espero i desitjo que només sigui un homenatge.
Lobezno
No és pel·lícula. No és prou pel·lícula. He vist episodis pilot de sèries millors. Si el que volen és començar una sèrie de TV de Lobezno i això n'es l'episodi pilot val, aceptamos pulpo, però si no fluix fluix. Es que ni tan sols he vist el carisma del personatge que tots esperem. Està descafeinat, ligh, reduït, para todos los públicos, puajjjj!!!p.d.: El professor Xavier a.k.a. Picard s'ha fet un ultra-lifting o esta retocat per ordinador, no sembla real...
p.d.2: El Victor (el germà del Lobezno) em recordava al meu gat (el Potter) per les ungles...
p.d.3: He vist el film encara sota els efectes hipnòtitzants, flipants, alucinògens, gairebé místics de Galàctica, de la que ja he acabat de veure tot el que hi ha en castellà (fins el 4x10) i aquest downgrade a la simplicitat, superficialitat, innocència, criaturada de Lobezno ha estat un xoc i no m'ha sentat gaire bé. Es com si hagués tornat d'un viatge induït per les drogues i tingués resaca.
p.d.2: El Victor (el germà del Lobezno) em recordava al meu gat (el Potter) per les ungles...
p.d.3: He vist el film encara sota els efectes hipnòtitzants, flipants, alucinògens, gairebé místics de Galàctica, de la que ja he acabat de veure tot el que hi ha en castellà (fins el 4x10) i aquest downgrade a la simplicitat, superficialitat, innocència, criaturada de Lobezno ha estat un xoc i no m'ha sentat gaire bé. Es com si hagués tornat d'un viatge induït per les drogues i tingués resaca.
divendres, 1 de maig del 2009
Un pessic de Biblio/Film-ografia Pandemica
El meu friki-cervell s'activa amb les notícies de rabiosa actualitat sobre la pandemia de grip porcina i em trasllada ràpidament a 'Doce Monos' de Terry Gillian protagonitzada per Bruce Willis i Brad Pitt. En un mon assolat per un virus, en Bruce Willis ha de viatjar al passat per a impedir que el virus es propagui per tot el mon.També em recorda la novel·la que fa poc he llegit "El libro del dia del Juicio Final" de Connie Willis on veiem en paral·lel com la peste negra asola Europa i una grip semblant a l'actual amenaça el present (be, el futur) i de la qual ja he parlat en aquest mateix blog.
I en un altre medi, els jocs de sobretaula, trobem un joc de col·laboració anomenat Pandemic. Cada jugador adopta un rol diferent i l'objectiu entre tots és impedir la proliferació del virus. Quan hi jugues realment te n'adones del difícil que resulta contindre una epidemia a nivell mundial.
I en un altre medi, els jocs de sobretaula, trobem un joc de col·laboració anomenat Pandemic. Cada jugador adopta un rol diferent i l'objectiu entre tots és impedir la proliferació del virus. Quan hi jugues realment te n'adones del difícil que resulta contindre una epidemia a nivell mundial.
Per cert, a causa de la grip porcina a Mèxic han ajornat l'estrena de pel·lícules com ara Lobezno, Star Trek i Angeles y Demonios.
Més de Galàctica
Em queden 2 episodis per arrivar al 4x11 de Galàctica. El darrer episodi en castellà fins al moment. Dos coses que vull comentar:La facilitat amb la que els personatges canvien el seu rol es apabullant. No se si es perque m'he visionat molts episodis seguits amb molt poc temps, però em semblen canvis molt radicals. Està be que els personatges evolucionin però ... tant??
La caràtula d'entrada de cada episodi: Perque han de sortir flashos de imatges saltejats de tot l'episodi abans de començar???? És una tonteria, un spoiler del tot innecessari. Normalment el que faig és mirar cap una altra banda o tancar els ulls, però algun cop n'he vist algun i realment et desvela coses, doncs quan desprès les veus et recorda la imatge. Per exemple, veiem a Boomer disparant, i quan arriva la escena en qüestió en la que Boomer amenaça en disparar ja sabem que ho acabarà fent.
diumenge, 26 d’abril del 2009
Que bona que es Galàctica!!!!!
Pues eso!! Que he arrivat al final de la 3a temporada de Galàctica. (Si, ja sé que vaig molt atrassat però no es pot matar tot el que es gras). Doncs és que no m'en puc estar en aquest punt de manifestar que Galactica és la millor sèrie de Ciència Ficció des de Star Trek: TNG. EFC (El Friki Català) dixit!! No hase falta desir nada mas!.Només tinc un però: no hi ha ni una gota d'humor. Es absolutament dramàtica. Ja sé que la situació no és allò que s'en diu per riure, però s'haurien de plantejar el fer una mena de club de la comèdia a la nau, per a desestressar a la tropa, que estan tots molt susceptibles..
dijous, 16 d’abril del 2009
Comics i ciència, a Valencia (i rima i tot)
Acabades ja les vacances de setmana santa, arriva l'hora de fer una crònica de les meves visites per la capital valenciana. (Però només de la part friki). I es que hem visitat la 'Ciudad de las Artes i de las Cièncias'. La meva ment ja està massa frikiviciada com per a no veure quelcom més en aquesta perspectiva del Palau de la Reina Sofia, però frikis o no, no em negareu que te una retirada.
Còmics i ciència.
Però be, no ens despistem, el cas és que un dels edificis del megalític complex inclou un museu de la ciència i una de les mútltiples exposicions que es podia visitar anava sobre còmics de superherois i ciència.
La idea era apropar la ciència als xicotets (com deien per allí) mitjançant els còmics de superherois. Superheròis que eren l'excusa per a donar explicacions científiques sobre alguns fenòmens de la natura relacionats d'alguna manera amb cadascun dels superpoders característics de cada personatge de Marvel (només Marvel).
Però apart dels xicotets també tenia l'efecte secundari d'atreure frikis de totes les edats (com ara jo).
La exposició estava formada per dues parts diferenciades, una primera on es podien veure diferents figures a tamany real dels principals personatges de Marvel., i una altra més encarada a la ciència. Eus ací que podeu veure un diorama on figura l'spiderman en un típic carreró neoyorquí. També destacava especialment el Hulk a tamany real aplastant un cotxe.
També es podien veure fragments a tamany(extra-deluxe) d'alguna de les planes més representatives de la història dels còmics Marvel, entre les quals no vaig dubtar un moment en retratar-m'hi com podeu apreciar per ací al voltant. Vaig trobar a faltar les figures dels 4F per cert. Les mes aconseguides sens dubte eren les de Hulk i Spiderman. També vaig poder 'lluitar' contra ironman i recolzar-me amb el Capità Amèrica, però els vaig trobar una mica vinguts a menys la veritat.
També es podien veure alguns dels còmics originals de l'època protegits sota una vitrina. I de tant en tant ensopegavem amb fragments de diorama que et situaven enmig d'una ciutat de Nova York de còmic, com ara, xemeneies d'on sortia fum o clavegueres d'on sortia el típic vapor tan característic.
La part científica del tema.
Per entrar a la part científica s'havia de fer cua i/o esperar, ja que era d'aforament limitat al trobar-se en un espai tancat. Per entrar-hi et ficaven dins d'una mena d'ascensor de càrrega simulat i et feien baixar uns quants nivells sota terra.
Un cop entrat dins el complexe, podies veure les diferents mini-atraccions dedicades a demostrar diferents fenòmens de la natura, com ara el magnetisme, els infrarojos, la congelació, els efectes òptics etc,... això si, cadascun relacionat amb un superheroi. La Storm ens servia per calcular la distancia a la que es troba una tempesta en funció del sò del trò. El magneto ens mostra l'efecte del magnetisme, i l'Spiderman la força d'un cable que subjecta un èsser humà.
Tot bastant naïf i light, però que voleu, es per a xicotets (per cert, no se que deu voler dir xicotet, és en valencià i jo no l'entenc aquesta llengua tan rara...ejem...). Bé, un cop abandonat la secció més dedicada a la ciència, també es podien veure uns plafons on relacionava la història del còmic al llarg del segle XX amb els aconteixements històrics de cada època, d'aquesta manera s'enmarcava el contingut del còmic en el context històric. (A la següent fotografia, si us hi fixeu be, a dalt, a la dreta podeu veure un spiderman penjat).
En definitiva, tampoc és la cosa com per a fer kilòmetres per a veure exclusivament aquesta exposició (hi han moltes altres coses per veure), però si aneu a Valencia i visiteu la "Ciudad de las Artes i de las Ciencias", no us la perdeu.
Però be, no ens despistem, el cas és que un dels edificis del megalític complex inclou un museu de la ciència i una de les mútltiples exposicions que es podia visitar anava sobre còmics de superherois i ciència.
La idea era apropar la ciència als xicotets (com deien per allí) mitjançant els còmics de superherois. Superheròis que eren l'excusa per a donar explicacions científiques sobre alguns fenòmens de la natura relacionats d'alguna manera amb cadascun dels superpoders característics de cada personatge de Marvel (només Marvel).
Però apart dels xicotets també tenia l'efecte secundari d'atreure frikis de totes les edats (com ara jo).
La exposició estava formada per dues parts diferenciades, una primera on es podien veure diferents figures a tamany real dels principals personatges de Marvel., i una altra més encarada a la ciència. Eus ací que podeu veure un diorama on figura l'spiderman en un típic carreró neoyorquí. També destacava especialment el Hulk a tamany real aplastant un cotxe.
També es podien veure fragments a tamany(extra-deluxe) d'alguna de les planes més representatives de la història dels còmics Marvel, entre les quals no vaig dubtar un moment en retratar-m'hi com podeu apreciar per ací al voltant. Vaig trobar a faltar les figures dels 4F per cert. Les mes aconseguides sens dubte eren les de Hulk i Spiderman. També vaig poder 'lluitar' contra ironman i recolzar-me amb el Capità Amèrica, però els vaig trobar una mica vinguts a menys la veritat.
També es podien veure alguns dels còmics originals de l'època protegits sota una vitrina. I de tant en tant ensopegavem amb fragments de diorama que et situaven enmig d'una ciutat de Nova York de còmic, com ara, xemeneies d'on sortia fum o clavegueres d'on sortia el típic vapor tan característic.
La part científica del tema.
Per entrar a la part científica s'havia de fer cua i/o esperar, ja que era d'aforament limitat al trobar-se en un espai tancat. Per entrar-hi et ficaven dins d'una mena d'ascensor de càrrega simulat i et feien baixar uns quants nivells sota terra.
Un cop entrat dins el complexe, podies veure les diferents mini-atraccions dedicades a demostrar diferents fenòmens de la natura, com ara el magnetisme, els infrarojos, la congelació, els efectes òptics etc,... això si, cadascun relacionat amb un superheroi. La Storm ens servia per calcular la distancia a la que es troba una tempesta en funció del sò del trò. El magneto ens mostra l'efecte del magnetisme, i l'Spiderman la força d'un cable que subjecta un èsser humà.
Tot bastant naïf i light, però que voleu, es per a xicotets (per cert, no se que deu voler dir xicotet, és en valencià i jo no l'entenc aquesta llengua tan rara...ejem...). Bé, un cop abandonat la secció més dedicada a la ciència, també es podien veure uns plafons on relacionava la història del còmic al llarg del segle XX amb els aconteixements històrics de cada època, d'aquesta manera s'enmarcava el contingut del còmic en el context històric. (A la següent fotografia, si us hi fixeu be, a dalt, a la dreta podeu veure un spiderman penjat).
En definitiva, tampoc és la cosa com per a fer kilòmetres per a veure exclusivament aquesta exposició (hi han moltes altres coses per veure), però si aneu a Valencia i visiteu la "Ciudad de las Artes i de las Ciencias", no us la perdeu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)