Batman (part II)

Un cop finalitzada la etapa Tim Burton les següents adaptacions ja no van resultar tan afortunades. Joel Schumacher va ser el director encarregat de portar endavant el projecte.

Batman Forever (1995)

Seguint el esquema que tan be els havia funcionat l'anterior part, apareixen dos arxienemics d'en Batman al mateix temps. Aquest cop toca el torn de Two-face (dues-cares) i The Riddler (enigma) interpretat per Tommy Lee Jones i Jim Carrey respectivament. Evidentment es perd el toc Tim Burton i on hi havia foscor hi trobem fluorescencia. El mateix Bruce Wayne canvia de rostre i és Val Kilmer qui en pren el relleu. Apareix en Robin per a reforçar la plantilla i equilibrar una mica la lluita (Chris O'Donnell) i la incombustible Nicole Kidman com a nova novia, doctora Chase Meridian. I es que no hi falta noms en aquesta producció. Tot i així no va aconseguir l'èxit de les anteriors parts i el resultat va ser mediocre.

Batman & Robin (1997)
Joel Schumacher repeteix direcció en una producció continuista respecte l'anterior. De fet, es limiten a repetir l'esquema de Batman Forever, inclús crec que el montatge és un calc. La disposició de les escenes resulta clavada a l'anterior part de forma irritant. Aquest cop en Robin ja forma part de la plantilla i a nivell d'actor és l'únic que repeteix (Chris O'Donnell). La resta tots nous. Començant pel propi Bruce Wayne que ara serà George Clooney. Igual que a l'anterior aquí també s'afegeix una nova incorporació al equip (si la cosa hagués continuat unes quantes pel·lícules més al final serien un batalló). Es tracta de Batgirl (Alicia Silverstone) que no està gens en forma per a fer de superheroina a no se que les cartutxeres li serveixin per a guardar-hi bat-pistoles. Els dos dolents de torn (com no!) seràn Mr. Freeze (Arnold Schwarzenegger) i Poison Ivy (Uma Thurman). En quant a l'ambientació segueixen les llums de discoteca fluorescents de l'anterior part. Fent una broma fàcil diria que la puntuació d'aquesta pel·lícula arriva a baixar sota zero.


Ah, m'oblidava del majordom. Menció especial per a ell, l'Alfred, (Michael Gough) que és l'únic actor que es manté al llarg dels 4 films, capejant tots els temporals.

I doncs, imagino que van baixar tant la qualitat i la taquilla que ho van deixar estar. Però un personatge tan carismàtic no pot deixar-se així com així. Van deixar passar uns quants anys. Ho van deixar reposar per retomar-ho amb més energia fa no gaires anys.

Catwoman (2004)
I quan pensavem que no es podia baixar més el nivell van posar-se de moda un altre cop els superherois al cinema i van tenir l'ocurrència de perpretar un subproducte anomenat Catwoman. Amb Halle Berry emulant a la Michelle Pfeiffer i Sharon Stone com a dolenta. Puajj... la pitjor pel·lícula de superherois (amb el permís de Punisher).


Batman Begins (2005)
Hi ha estat ja entrat el segle XXI que s'ha retomat el personatge. El 2005 es va estrenar Batman Begins, on es reconstrueix l'inici del personatge des de zero. Un director novell, Christopher Nolan, autor de Memento, és finalment qui es fa amb el projecte. Per mi (i per molta gent) Batman Begins és, fins a la data, la millor pel·lícula de Batman. El film hi apareixen actors de la talla de Christian Bale (Bruce Wayne), Michael Caine (Alfred), Liam Neeson, Katie Holmes, Gary Oldman, Rutger Hauer, Morgan Freeman....


The Dark Knight (2008)
I ja l'han estrenat.... La darrera part de Batman fins ara. La continuació de Batman Begins. Diuen que és la millor pel·lícula de superherois que s'ha fet mai. Esperem que sigui així. Avui sens falta l'aniré a veure al cinèma. Ja us informaré....

Michael Ironside

Avui estava fent zapping i en un d'aquests canals de TDT emetien un episodi de SeaQuest on apareixia Michael Ironside. El meu primer pensament ha estat: 'un altre cop aquest, es que surt fins a la sopa'. I tot seguit m'he preguntat en quins cents o milers de telefilms, sèries i pel·lícules ha aparegut el etern secundari amb cara de mala llet. Des que era petit que l'he vist a tot arreu. He investigat (o sigui he anat a la IMDB però queda mes xulo dir que he investigat, no?) i la llista d'aparicions arriva a la xifra de 178 sense contar les aparicions en diferents episodis de la mateixa sèrie. De la llarga llista les que em venen més a la memòria són com no, les que tenen a veure amb el gènere de ciència ficció (que no son poques).
1. Scanners (1981)
Aquella pel·lícula que una colla de mutants explotaven els caps amb el pensament:







2.

Mes Dexter

Si, tinc el mono de Dexter. Vaig acabar la 2a. temporada i ara tinc el mono. Així que mentres no comença una nova temporada estic llegint les novel·les. Hi ha un refrany que diu 'A falta de pan buenas son tortas'. De moment la primera 'Dexter. El oscuro pasajero' està sent clavada a la 1era temporada de la sèrie, però també hi ha una 2a. novel·la 'Querido Dexter'. De fet la sèrie és una adaptació de les novel·les. De moment és el que hi ha. Us deixo el trailer de la 3a. temporada per anar fent boca:

Cartelera de lo Fantàstic

Aquests dies de vacances he vist força pel·lícules del gènere tant en DVD com al cinema. D'una qualitat més o menys bona la qüestió és que hi ha molta oferta per a tots els gustos. I això que encara no han sortit els plats forts 'Dark Knight' i 'Hell Boy 2'. Aquesta és la cartelera que hom pot veure al seu cinema local:




Així que aquí us presento el menú:
De entrant, tenim
Las Crònicas de Narnia: El principe Caspian. La segona adaptació del mon de Narnia.
Suggeriment: Podeu jugar la carta 'Portar al cine als nebodets/fills' per a veure-la, si necessiteu una autoexcusa o algún motiu de prou pes per veure-la si d'entrada us fa pal.
Accessoris: Recomanable us endugueu una bona dossis d'innocència infantil, en spray per exemple i l'aneu inhalant durant el film.

De primer plat, un Hancock. Seguint amb la via de personatge torturat que sembla ha emprés el Will Smith des de 'Soy Leyenda'. Pel·lícula efectiva. Al gra. Un refrigeri d'estiu car però alhora fàcil de païr i més fàcil d'oblidar. Una curiositat, aquest super-anti-heroi NO està basat en cap còmic, se l'han tret de la mànega.

De segón plat, (tot i que seria més adequat que fos un tercer) 'La Momia 3. La tumba del emperador Dragon'. Llarga i difícil de païr.
Això si, pura acció. Per mi que no han corregit un dels errors de la 2a part, la durada excessiva. Tot i així és un simple i pur entreteniment. Sembla que a l'estiu no volen que gastem massa les neurones.

I finalment les postres, 'X-Files: creer es la clave'. Com diu el títol creure que aquest film pot funcionar és la clau. A mi em va agradar dins del que cap. No deixa de ser un episodi d'X-Files que és situa uns anys desprès de retirar-se de l'FBI. Per mi no calia que fos un gran blockbuster amb un enorme pressupost en efectes especials sino que conservés l'esperit de la sèrie. I em sembla que aquest episodi el conserva més que l'anterior pel·lícula. Si , és mes intimista, la trama no resulta massa espectacular, però es tracta més la relació entre Mulder i Scully, Scully i Mulder. Trobo a faltar una mica el ambient de conspiració que acompanyaven els episodis d'arc, el veure els protagonistes en el centre de l'huracà, i això de que els vagin a buscar com qui va a buscar un artilugi antic al magatzem de l'area 51 no em fa massa el pes. Però vist els resultats de les conspiracions mal resoltes i improvisades que van destruir la sèrie, potser millor un episodi d'aquests autoconclusius que és en definitiva el que els ha sortit.

Be, bon profit i si cal preneu sals digestives. Més que res per fer lloc a l'estomac, perquè aviat arribarà el plat fort : ratpenat al forn. I pel que diuen per la xarxa i els veins americans aquest si que serà per llepar-se els dits!!!!

Bon estiu!!!

Batman (part I)

Ara que s'apropa la estrena de la nova pel·lícula de Batman se m'ha acudit recuperar els altres films que no vull que caiguin en l'oblit (algún potser si).

Batman (TV) (1960)

El salt de Batman a la gran pantalla va estar precedit per un salt més modest a la petita pantalla. Qui no recorda la insufrible sèrie de Batman amb actors reals i (panxes també reals) que van fer per TV3 fa ja tants anys com les olimpíades de Barcelona (o potser menys). Tanmateix la sèrie no era dels 90 sino dels anys 60. Va durar unes 3 temporades abans no la cancel·lessin. El actor que feia de Batman era Adam West acompanyat sempre del seu inseparable soci Robin. Producte cutre on n'hi hagi.

Aquí a la wikipedia en teniu més info
http://en.wikipedia.org/wiki/Batman_(TV_series)

i aquí una mostra:

Batman (1989)

Però van passar els anys i al 1989 els 90 s'adelantaven amb l'arrivada del gloriós moment en el que el superheroi va fer el salt a la gran pantalla. I va entrar per la porta gran amb una producció de l'afamat Tim Burton, amb una campanya publicitària mai vista, amb el recolsament musical (bso de Danny Elfman apart) de Prince. Interpreta Batman Michael Keaton, i el dolent, el Jocker, interpretat per Jack Nicholson. Acabaran convertint-se en el protagonista real dels films de Batman i en l'alicient més gran (enfront un insuls Batman). La noia de torn, Kim Basinger. Se de bones tintes que no va resultar un producte com l'hi hagués agradat al bo del Tim Burton doncs no li van concedir la llibertat creativa que hagués desitjat. Tot i això, hi va deixar el seu toc personal i un munt d'imatges força poderoses per a la història del cinèma. Podeu veure el trailer:

Batman returns (1992)

L'èxit de Batman va ser absolut. Eren temps en el que l'estrena d'un film així resultava ser tot un aconteixement. Evidentment, acabaven d'encetar la gallina dels ous. El 1992 va arrivar la 2a. part. Aquest cop en Tim Burton va rebre el premi a la seva "submissió" a la comercialitat i li van deixar fer un producte al seu gust i estil més personal: "Batman returns". Pel·lícula fosca com casi totes les del Tim Burton i més. El plat fort era l'aparició de dos arxi-super-enemics de Batman al mateix temps, d'una banda el Pingüí, interpretat per Danny DeVito i de l'altra la Catwoman, amb un cenyit vestit de cuir negre i un fuet que devia provocar més d'una erecció a algun sadomaso de l'època, i a més sumali que sota el vestit s'hi amagava la Michelle Pfeiffer. El film també va deixar escenes per a la posteritat. D'aquelles que surten sempre als trailers i que són bandera i presentació del film i que queden en el imaginari col·lectiu.


Fins aquí la etapa Tim Burton. A la segona part us parlaré de les següents i no tan afortunades adaptacions.

Fins aviat.

Dexter (Errare humanum est)

Si, em vaig equivocar amb Dexter!!!!!!! Us he de confesar que hi estic enganxadissim, la 1a temporada va començar fluixa i em va costar pujar al carro però un cop hi estàs pujat no en pots baixar fins al final. Ja vaig per l'episodi 8 de la 2a. temporada i això s'està acabant malauradament, doncs només hi han 2 temporades, de moment. Per sort, he vist que han editat les dues novel·les en que està basada la sèrie i que cauran en les meves mans properament, un cop hagi acabat de veure-la.
A veure, en Dexter és tipus simpàtic, que cau be, i mira que és un assassí implacable, doncs inspira confiança, i això resulta curiós. La veritat, em sorprenc patint per què no l'agafin i penso i reflexiono: 'però si és un assassí sanguinari!!!' Però no hi fa res, al segon, continuo simpatitzant amb el personatge.

Hulk 2

Anava a veure 'El increible Hulk' pensant veure un remake de la primera part amb actors diferents. Per sort em vaig equivocar i és tracta d'una segona part. No tenia ganes de tornar a digerir el començament...El experiment... la transformació...això ja ho hem vist un cop. Per sort van refer la 1a. part en un resum molt ben fet al començament de la pel·lícula amb els nous actors. D'aquells resums que dius... calia fer tota una pel·lícula per veure això?. A la continuació tampoc és que s'hi hagin trencat molt les banyes. Cap al principi vol adoptar una mica el tò de la mítica sèrie de TV dels 80: la tragèdia del tio que sempre ha de fugir (amb came del Lou Ferrigno inclòs), però desprès es 'marvelitza' i es torna més un còmic d'acció, com, d'altra banda, ha de ser. En certs moments em recordava a Robocop 2. No està malament la pel·lícula. Resulta força distreta, que és l'objectiu. El que més em motiva és la operació que estan duent a terme, molt típica dels còmics Marvel, per unir varies sèries i fer possibles crossovers i una futurible pel·lícule del grup de superherois "The Avengers". Ja vam poder veure un primer pas a IronMan i a Hulk hem vist un cameo del mateix IronMan. Siiii!!!!! Estan formant els Avengers. Però encara falta gent... Capitan Amèrica, Thor,... com a minim. Ja estan preparant les respectives adaptacions al cinema. De fet, el tema del supersoldat ja el podem veure a Hulk mateix, de manera que tot s'entrellaçarà perfectament. En definitiva, som davant un gran pla a gran escala per part de Marvel, per a portar al cinema el que ja fa anys que fan amb els còmics: Construir un únic univers on conviuen els diferents superherois, enlloc d'anar cadascú per la seva banda.
Respecte a les futures adaptacions em preocupa Thor. Fins ara, tots eren mes o menys versemblants, es recolçaven en la "pseudociència" que tots coneixem portada a extrems fantàstics, però d'alguna manera es podia considerar ciència ficció. Hulk obté els poders a partir de la radiació gamma. Ironman utilitza la tecnologia més sofisticada per construir-se. Però Thor..., no es basa en res científic. Es basa en la mitologia... No se com ho faran per integrar-lo en un univers únic i bastant versemblant. Serà interesant veure-ho...