Mes Dexter

Si, tinc el mono de Dexter. Vaig acabar la 2a. temporada i ara tinc el mono. Així que mentres no comença una nova temporada estic llegint les novel·les. Hi ha un refrany que diu 'A falta de pan buenas son tortas'. De moment la primera 'Dexter. El oscuro pasajero' està sent clavada a la 1era temporada de la sèrie, però també hi ha una 2a. novel·la 'Querido Dexter'. De fet la sèrie és una adaptació de les novel·les. De moment és el que hi ha. Us deixo el trailer de la 3a. temporada per anar fent boca:

Cartelera de lo Fantàstic

Aquests dies de vacances he vist força pel·lícules del gènere tant en DVD com al cinema. D'una qualitat més o menys bona la qüestió és que hi ha molta oferta per a tots els gustos. I això que encara no han sortit els plats forts 'Dark Knight' i 'Hell Boy 2'. Aquesta és la cartelera que hom pot veure al seu cinema local:




Així que aquí us presento el menú:
De entrant, tenim
Las Crònicas de Narnia: El principe Caspian. La segona adaptació del mon de Narnia.
Suggeriment: Podeu jugar la carta 'Portar al cine als nebodets/fills' per a veure-la, si necessiteu una autoexcusa o algún motiu de prou pes per veure-la si d'entrada us fa pal.
Accessoris: Recomanable us endugueu una bona dossis d'innocència infantil, en spray per exemple i l'aneu inhalant durant el film.

De primer plat, un Hancock. Seguint amb la via de personatge torturat que sembla ha emprés el Will Smith des de 'Soy Leyenda'. Pel·lícula efectiva. Al gra. Un refrigeri d'estiu car però alhora fàcil de païr i més fàcil d'oblidar. Una curiositat, aquest super-anti-heroi NO està basat en cap còmic, se l'han tret de la mànega.

De segón plat, (tot i que seria més adequat que fos un tercer) 'La Momia 3. La tumba del emperador Dragon'. Llarga i difícil de païr.
Això si, pura acció. Per mi que no han corregit un dels errors de la 2a part, la durada excessiva. Tot i així és un simple i pur entreteniment. Sembla que a l'estiu no volen que gastem massa les neurones.

I finalment les postres, 'X-Files: creer es la clave'. Com diu el títol creure que aquest film pot funcionar és la clau. A mi em va agradar dins del que cap. No deixa de ser un episodi d'X-Files que és situa uns anys desprès de retirar-se de l'FBI. Per mi no calia que fos un gran blockbuster amb un enorme pressupost en efectes especials sino que conservés l'esperit de la sèrie. I em sembla que aquest episodi el conserva més que l'anterior pel·lícula. Si , és mes intimista, la trama no resulta massa espectacular, però es tracta més la relació entre Mulder i Scully, Scully i Mulder. Trobo a faltar una mica el ambient de conspiració que acompanyaven els episodis d'arc, el veure els protagonistes en el centre de l'huracà, i això de que els vagin a buscar com qui va a buscar un artilugi antic al magatzem de l'area 51 no em fa massa el pes. Però vist els resultats de les conspiracions mal resoltes i improvisades que van destruir la sèrie, potser millor un episodi d'aquests autoconclusius que és en definitiva el que els ha sortit.

Be, bon profit i si cal preneu sals digestives. Més que res per fer lloc a l'estomac, perquè aviat arribarà el plat fort : ratpenat al forn. I pel que diuen per la xarxa i els veins americans aquest si que serà per llepar-se els dits!!!!

Bon estiu!!!

Batman (part I)

Ara que s'apropa la estrena de la nova pel·lícula de Batman se m'ha acudit recuperar els altres films que no vull que caiguin en l'oblit (algún potser si).

Batman (TV) (1960)

El salt de Batman a la gran pantalla va estar precedit per un salt més modest a la petita pantalla. Qui no recorda la insufrible sèrie de Batman amb actors reals i (panxes també reals) que van fer per TV3 fa ja tants anys com les olimpíades de Barcelona (o potser menys). Tanmateix la sèrie no era dels 90 sino dels anys 60. Va durar unes 3 temporades abans no la cancel·lessin. El actor que feia de Batman era Adam West acompanyat sempre del seu inseparable soci Robin. Producte cutre on n'hi hagi.

Aquí a la wikipedia en teniu més info
http://en.wikipedia.org/wiki/Batman_(TV_series)

i aquí una mostra:

Batman (1989)

Però van passar els anys i al 1989 els 90 s'adelantaven amb l'arrivada del gloriós moment en el que el superheroi va fer el salt a la gran pantalla. I va entrar per la porta gran amb una producció de l'afamat Tim Burton, amb una campanya publicitària mai vista, amb el recolsament musical (bso de Danny Elfman apart) de Prince. Interpreta Batman Michael Keaton, i el dolent, el Jocker, interpretat per Jack Nicholson. Acabaran convertint-se en el protagonista real dels films de Batman i en l'alicient més gran (enfront un insuls Batman). La noia de torn, Kim Basinger. Se de bones tintes que no va resultar un producte com l'hi hagués agradat al bo del Tim Burton doncs no li van concedir la llibertat creativa que hagués desitjat. Tot i això, hi va deixar el seu toc personal i un munt d'imatges força poderoses per a la història del cinèma. Podeu veure el trailer:

Batman returns (1992)

L'èxit de Batman va ser absolut. Eren temps en el que l'estrena d'un film així resultava ser tot un aconteixement. Evidentment, acabaven d'encetar la gallina dels ous. El 1992 va arrivar la 2a. part. Aquest cop en Tim Burton va rebre el premi a la seva "submissió" a la comercialitat i li van deixar fer un producte al seu gust i estil més personal: "Batman returns". Pel·lícula fosca com casi totes les del Tim Burton i més. El plat fort era l'aparició de dos arxi-super-enemics de Batman al mateix temps, d'una banda el Pingüí, interpretat per Danny DeVito i de l'altra la Catwoman, amb un cenyit vestit de cuir negre i un fuet que devia provocar més d'una erecció a algun sadomaso de l'època, i a més sumali que sota el vestit s'hi amagava la Michelle Pfeiffer. El film també va deixar escenes per a la posteritat. D'aquelles que surten sempre als trailers i que són bandera i presentació del film i que queden en el imaginari col·lectiu.


Fins aquí la etapa Tim Burton. A la segona part us parlaré de les següents i no tan afortunades adaptacions.

Fins aviat.

Dexter (Errare humanum est)

Si, em vaig equivocar amb Dexter!!!!!!! Us he de confesar que hi estic enganxadissim, la 1a temporada va començar fluixa i em va costar pujar al carro però un cop hi estàs pujat no en pots baixar fins al final. Ja vaig per l'episodi 8 de la 2a. temporada i això s'està acabant malauradament, doncs només hi han 2 temporades, de moment. Per sort, he vist que han editat les dues novel·les en que està basada la sèrie i que cauran en les meves mans properament, un cop hagi acabat de veure-la.
A veure, en Dexter és tipus simpàtic, que cau be, i mira que és un assassí implacable, doncs inspira confiança, i això resulta curiós. La veritat, em sorprenc patint per què no l'agafin i penso i reflexiono: 'però si és un assassí sanguinari!!!' Però no hi fa res, al segon, continuo simpatitzant amb el personatge.

Hulk 2

Anava a veure 'El increible Hulk' pensant veure un remake de la primera part amb actors diferents. Per sort em vaig equivocar i és tracta d'una segona part. No tenia ganes de tornar a digerir el començament...El experiment... la transformació...això ja ho hem vist un cop. Per sort van refer la 1a. part en un resum molt ben fet al començament de la pel·lícula amb els nous actors. D'aquells resums que dius... calia fer tota una pel·lícula per veure això?. A la continuació tampoc és que s'hi hagin trencat molt les banyes. Cap al principi vol adoptar una mica el tò de la mítica sèrie de TV dels 80: la tragèdia del tio que sempre ha de fugir (amb came del Lou Ferrigno inclòs), però desprès es 'marvelitza' i es torna més un còmic d'acció, com, d'altra banda, ha de ser. En certs moments em recordava a Robocop 2. No està malament la pel·lícula. Resulta força distreta, que és l'objectiu. El que més em motiva és la operació que estan duent a terme, molt típica dels còmics Marvel, per unir varies sèries i fer possibles crossovers i una futurible pel·lícule del grup de superherois "The Avengers". Ja vam poder veure un primer pas a IronMan i a Hulk hem vist un cameo del mateix IronMan. Siiii!!!!! Estan formant els Avengers. Però encara falta gent... Capitan Amèrica, Thor,... com a minim. Ja estan preparant les respectives adaptacions al cinema. De fet, el tema del supersoldat ja el podem veure a Hulk mateix, de manera que tot s'entrellaçarà perfectament. En definitiva, som davant un gran pla a gran escala per part de Marvel, per a portar al cinema el que ja fa anys que fan amb els còmics: Construir un únic univers on conviuen els diferents superherois, enlloc d'anar cadascú per la seva banda.
Respecte a les futures adaptacions em preocupa Thor. Fins ara, tots eren mes o menys versemblants, es recolçaven en la "pseudociència" que tots coneixem portada a extrems fantàstics, però d'alguna manera es podia considerar ciència ficció. Hulk obté els poders a partir de la radiació gamma. Ironman utilitza la tecnologia més sofisticada per construir-se. Però Thor..., no es basa en res científic. Es basa en la mitologia... No se com ho faran per integrar-lo en un univers únic i bastant versemblant. Serà interesant veure-ho...

Finals alternatius (compte spoilers!!)

Doncs aprofitant la distribució de pel·lícules en format DVD, s'ha ficat de moda el afegir com a extra, finals alternatius a les pel·lícules. Malauradament fins ara sempre m'han decebut bastant, doncs més que un final alternatiu, son lleugeres variacions que en el fons no canvien el sentit del final.
El primer final alternatiu que recordo estava inclòs en una nova edició del film. Allò que solen anomenar La versió del Director, era Blade Runner. Tot i que ara ja està mes vist el nou que no pas el original. Aquest és el original:


El nou simplement consisteix en eliminar aquesta escena i acabar just en la escena anterior.

1408

Aquest film també ens presenta un final alternatiu a l'edició en DVD. Un escriptor escèptic de fenòmens paranormals es queda atrapat en un habitació maleïda.

El efecto Mariposa

Recordeu aquest film, el protagonista descobreix que te el poder de tornar enrera en el temps concentrant-se en un diari que ha anat escrivint al llarg de la seva vida. Intenta canviar les coses i cada cop ho espatlla mes.
Aquí teniu un final més feliç:




i aquí un altre final suicida:





La Jungla 3

Recordeu la Jungla 3, amb el inefable John McClaine, doncs podria haver acabat d'una altra manera: El robatori te èxit i l'acció que veieu a continuació es situa mesos desprès a Austria on finalment en John troba al Gruber.

Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal

Be, ja he vist "Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal". Han passat 20 anys des del darrer indi i es nota. No repetiré tot el tema de l'edat de l'actor que ja s'ha parlat molts cops arreu. Bàsicament és una pel·lícula amb tots els elements que caracteritzen la franquicia i això va en detriment de la novetat. Entre que hi han coses en les que manca originalitat i d'altres que ja hem vist en altres franquicies semblants ("La busqueda"), suma-li a més, la edat de l'actor, tot plegat fa perdre força al conjunt final, convertint la pel·lícula en un aiguabarreig de nostalgia, amb cert flaire a despedida i anyorança de temps millors en que la joventut tant de l'actor com de la franquicia van crear una icona. En alguns moments veig el Harrison Ford fora del seu paper, intentant interpretar el paper d'algú altre que ja no és éll, però que va ser anys enrera. És l'Indiana que tots tenim idealitzat i que viu en la conciència col·lectiva difícil de retrobar en un Harrison Ford entrat en anys.

L'aprenent.
Al igual que van fer amb la Jungla de Cristal 4, afegeixen el noi jove que aporta frescor i dona un cop de ma quan toca l'acció. No és com a la "Jungla 4", en la que el jove, ajudava a John Mcclaine a moure's en un entorn massa tecnològic per al personatge dels 90. Aquí és el Indi qui es troba més "en su salsa" i el jove és figura com l'aprenent al qual l'indi introdueix els trucs de l'ofici d'arqueoleg aventurer (potser per convertir-se en el seu successor?).

Nostalgia.
La pel·lícula em produí un sentiment d'anyorança i la sensació de que han malvaratat els anys. Ens presenta un indy a punt de jubilar-se, que ha viscut una vida plena d'aventures, les quals se'ns insinuen en aquest film però que ens han estat negades i no hem pogut disfrutar. On son les claus d'Atlantis? On han anat a parar totes les aventures que hauriem pogut veure durant 20 anys des de la 'darrera creuada' quan el personatge (i el actor) estaven en plena forma? Sí, aquest film representa la fi d'una saga, però on és el que hi ha entre el principi i el final? Tinc la sensació que la 4a pel·lícula de l'Indy arriva 20 o 17 anys massa tard ó be que al llarg d'aquestes dues dècades les han fet i estrenat en un altre univers. Tinc la sensació de que m'he perdut alguna cosa...

Anyorança
També em produeix un sentiment d'anyorança de temps en els quals no hi havia tanta saturació de mitjans. Un temps en el qual estrenaven menys pel·lícules però de gran repercusió. On et sorprenien amb idees fresques i enginyoses. Us parlo d'una època no tan llunyana on no tot estava tan a l'abast de tots. On tenir una pel·lícula grabada era un luxe per poder-la gaudir molts cops. On les coses tenien més valor perquè no eren tan accessibles i eren més dificils d'aconseguir. Potser si que la vida del friki era més dura, però també valia més. L'edat d'or de l'Steven Spielberg i George Lucas. Ara l'Indy ha estat copiat mil i un cops. La competencia i la oferta és abrumadora. Els efectes especials ja no sorprenen a ningú. Cada setmana s'estrena un blockbuster. No tens temps de digerir un film que ja n'hi ha 2 més preparats. Ens trobem en un permanent estat de moviment en el qual res dura ni una setmana. Tot és una mena de fast-food cinematogràfic. La ironia és que tot això ho van començar aquests senyors i va ser en una galaxia molt i molt llunyana... però no en el temps. Ja se que parlo com un vell, però és el que hi ha.