Avui m'he aixecat amb aquesta trista noticia. Leonard Nimoy ha emprés el darrer dels seus viatges. Paradoxalment, és un viatge molt més misteriós, fascinant, trascendent i definitiu que qualsevol dels que el seu alter-ego Spock ha pogut fer mai al llarg de la sèrie, pel·lícules i novel·les de Star Trek.
Bé, si som estrictes, Spock ja el va fer aquest viatge, però el van reviure, i Spock, al cap i a la fi, sempre viurà en aquesta mena de consciència planetària en la que perviuen els Déus, els mites i les icones culturals mentre la humanitat o almenys, la cultura occidental existeixi.
Gràcies a Leonard Nimoy pels grans moments que ens ha proporcionat interpretant el seu personatge i que ens han permès somniar desperts en un futur millor.
Us acompanyo amb el sentiment a tots els Trekkies i us deixo amb la escena del funeral d'Spock de Star Trek II. Qui millor que el seu amic a la ficció (el capità Kirk) i també a la realitat (William Shatner) per a pronunciar unes paraules que, estic convençut que també es poden aplicar a la realitat.
"Llarga vida i prosperitat"
Spock
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement