Aquesta data marcava la història dels USA de finals del segle XX ja que és la fatídica data de l'assassinat del president dels EEUU, John F. Kennedy. I ara també és el títol de la novel·la que l'Stephen King ha dedicat al magnicidi.
Aquest cop l'autor utilitza el viatge en el temps per a fer una novel·la costumista que descriu amb tot detall com era la vida de l'Amèrica dels anys 60, amanida amb tocs del seu gènere preferit, el terror, del qual sembla incapaç de desprendre's. Ens explica la història des del seu més pur estil, planer i eficaç i es clar, al girar el full, a poc que ens descuidem, trobem al protagonista (i a nosaltres) al vell mig d'una mini trama aterradora. També trobem contínues referències a la seva altra novel·la "It", ja que, el protagonista en viatjar en el temps va a parar al poble de Derry a l'època dels atacs del malvat pallasso. (no puc especificar més sobre el tema ja que reconec que no he llegit "It", em donava massa mal "rollo", però he pogut intuir que moltes referències anaven per aquí).
A tots aquells que busquem elements de ciència ficció en els viatges en el temps, us he d'avisar que us pot resultar decebedora en aquest aspecte. En King passa per alt qualsevol aspecte tecnològic referit als viatges en el temps. No l'interessa el més mínim el perquè ni el com i ho redueix a un mer recurs. Simplement hi ha un lloc concret d'un edifici que travesses i et trasllada en el temps als anys 50. En cap moment es planteja les causes d'aquesta anomalia ni com funciona. Ara bé, si que es veu obligat a fixar les seves pròpies regles del viatge en el temps que com veureu són una mica particulars: En travessar el forat
hom es trasllada als anys 50. Si canvia alguna cosa del passat i torna pel forat, els canvis es propaguen automàticament al futur, per tant, en tornar pel forat hom veurà com s'han aplicat els canvis. Ara bé, si torna a viatjar al passat, els canvis es desfan, per tant, en tornar al futur, es restableix o s'apliquen els nous canvis si n'hi ha hagut. No resulta fàcil, però, canviar el passat. Sembla com si s'auto-regulés i els esdeveniments es confabulessin per impedir que puguis canviar alguna cosa, i com més gran és el canvi, més dificultats et posa.
hom es trasllada als anys 50. Si canvia alguna cosa del passat i torna pel forat, els canvis es propaguen automàticament al futur, per tant, en tornar pel forat hom veurà com s'han aplicat els canvis. Ara bé, si torna a viatjar al passat, els canvis es desfan, per tant, en tornar al futur, es restableix o s'apliquen els nous canvis si n'hi ha hagut. No resulta fàcil, però, canviar el passat. Sembla com si s'auto-regulés i els esdeveniments es confabulessin per impedir que puguis canviar alguna cosa, i com més gran és el canvi, més dificultats et posa.
Es nota que en King s'ha documentat força sobre l'assassinat de Kennedy, no el tracta a la lleugera si no que hi inclou força detalls, així com de la vida de Lee Harvey Oswald.
La novel·la és llarga, més de 1000 fulls, però en King és un mestre i et proporciona una lectura molt àgil i lleugra.
En definitiva, la novel·la tot i ser llarga, més de 1000 fulls, és llegeix molt bé. En King és un mestre i et proporciona una lectura molt àgil i lleugera. Si us agraden els viatges en el temps i/o la història dels USA del segle XX aquest és el vostre llibre. Per la meva banda, m'esperava quelcom diferent però m'ha acabat agradant un cop he reajustat les meves expectatives i m'he adaptat al mode King. I com he dit abans, l'art de l'escriptura en les seves mans sembla que sigui fàcil, per que ho fa fàcil, i notes com flueix la lectura d'una forma molt natural. Qui tingués ja només una 4a. part de la seva habilitat!!
En definitiva, la novel·la tot i ser llarga, més de 1000 fulls, és llegeix molt bé. En King és un mestre i et proporciona una lectura molt àgil i lleugera. Si us agraden els viatges en el temps i/o la història dels USA del segle XX aquest és el vostre llibre. Per la meva banda, m'esperava quelcom diferent però m'ha acabat agradant un cop he reajustat les meves expectatives i m'he adaptat al mode King. I com he dit abans, l'art de l'escriptura en les seves mans sembla que sigui fàcil, per que ho fa fàcil, i notes com flueix la lectura d'una forma molt natural. Qui tingués ja només una 4a. part de la seva habilitat!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Comenta lliurement