El apagón

Si, tinc molts llibres començats, o millor dit, inacabats, (com es pot veure a l’estanteria d’aNobii) però quan vaig veure a la llibreria una novel·la de viatges en el temps de Connie Willis, no vaig poder resistir la temptació, i va passar immediatament a prioritat absoluta. Tenia el precedent d’una altra novel·la de viatges en el temps de la mateixa autora que em va agradar molt, ‘El dia del Juicio Final’ que portava als historiadors viatgers del temps a l’època de la pesta negra. Aquesta semblava tenir el mateix plantejament.

De que va.

A l’any 2060 els viatges en el temps són possibles. La impossibilitat d’alterar els successos però, ha relegat els viatges en el temps a un instrument únicament d’investigació. És la universitat d’Oxford qui gestiona els viatges i envia els historiadors a fer treballs de camp i presenciar fets concrets de la història. Aquest cop tres historiadors són enviats al Regne Unit de la segona guerra mundial. Un a Denver durant l’evacuació de Dunquerke, l’altre al Londres durant el Blitz a veure com viuen les treballadores de les botigues de moda al centre de Londres i l’altra al camp amb els nens que van enviar durant els bombardejos. Cadascú d’ells es barrejarà amb la gent del seu entorn establint lligams afectius no gaire aconsellables per a un viatger del temps, doncs sap massa bé que és el que ha de succeir. Els viatgers però, és veuen amb problemes. Potser han alterat quelcom que no haurien d’haver canviat?

Opinió
Primer que res per situar-nos, és de justicia esmentar els premis que ha aconseguit:

• el premi Nebula a la millor novel·la de l’any 2010
• el premi Locus a la millor novel·la de ciència ficció de l’any 2011
• el premi Hugo a la millor novel·la de l’any 2011.

Gairebé res…
Doncs ahir el vaig acabar. El resultat ha estat que m’ha tingut enganxat i m’ha desvetllat cada dia durant dues setmanes que he tardat en recórrer les 623 pàgines. Efectivament,
el llibre està en la línia de l’altra novel·la. Aquesta autora té l’habilitat de fer-te “viure”, submergir-te en la vida dels protagonistes a un nivell de detall i proximitat tal, que sembla que realment ella hagi viatjat en el temps als llocs on et porta. Si no us agrada la ciència ficció no us preocupeu. Penso que el toc de ciència ficció d’aquesta novel·la és molt lleuger.És una excusa per a situar-nos en aquella època i alhora una manera de veure les coses des d’una perspectiva d’algú com nosaltres que vivim en un mon en relativa pau i prosperitat. I és que l’autora utilitza aquest recurs per a remarcar el contrast entre els protagonistes que venen d’un futur mes o menys de benestar com el nostre present i la situació que van tenir que suportar els habitants de Europa durant la Segona Guerra Mundial. Els viatgers del temps són testimonis (i nosaltres a través d’ells), de l’ànim, l’enteresa i l’empenta amb la que la gent de l’època s’enfrontaven al dia a dia de la guerra. Tota una lliçó per nosaltres en uns moments en que una crisi econòmica ens fa témer per la societat del benestar. Els viatgers sovint reflexionen sobre que dur que els està resultant a ells l’experiència i això que saben quan acabarà i com acabarà. Com els ha de resultar de dur als autòctons si a més són les seves vides les que estan en joc, les seves cases les que es derrueixen cada nit i han de conviure amb la incertesa de no saber com acabarà el conflicte (viuen amb la por diària a una invasió) ni quan. Però els esdeveniments faran que els viatgers del temps poc a poc perdin la seguretat que proporciona el saber exactament on cauran les bombes i s’apropin cada cop més al punt de vista de la població civil de l’època.
Tinc però, un aspecte que aquest cop no m’han agradat, i és que l’he trobat excessivament llarg en relació amb els esdeveniments que hi succeeixen. Hi ha moments que resulten repetitius, una mica com si hagués estirat com un xiclet la novel·la. Quan vaig arribar a la darrera part del llibre vaig saber perquè. (atenció spoiler a partir d’aquí) De fet, no se si és un spoiler perquè és un fet que ja es sap a priori. Bé, jo no ho sabia i m’he llegit tota la novel·la com si fos una i resulta que no, que hi ha una segona part (‘All Clear’) que encara no s’ha editat a les nostres contrades. Penso que no calia fer-ho tan llarg. Tot i així ha estat per mi un respir saber que hi haurà una segona part, doncs a mesura que s’anava acabant el llibre, cada cop quedaven menys possibilitats de solucionar la novel·la.
Doncs ara només queda esperar a que editin la segona part. Que no tardin gaire per favor…