El hombre en el castillo

Feia temps que tenia pendent la lectura d'aquesta ucronia de Philip K. Dick. De fet, diuen que va ser la que va inaugurar el gènere de les ucronies. Va guanyar un merescut premi Hugo. Bé, finalment l'he comprat i l'he llegit i no ha resultat el que m'esperava, si no quelcom diferent, tanmateix millor!. Recordant altres novel·les del mateix autor, m'esperava un argument més simple, amb més acció, del tipus del que va inspirar films com 'Total Recall' o 'Minority Report', influït potser també per l'esbós mental que tenia al cap sobre l'argument de llibre previ a la seva lectura que seria quelcom així:En un mon on Hitler ha guanyat la segona guerra mundial i els EEUU han estat repartits entre les dues superpotències guanyadores, l'Alemanya Nazi i el Japó, hi ha un home que viu refugiat en un castell que ha escrit un llibre descrivint un mon en el qual el desenllaç de la guerra ha estat diferent.

Realment el context és aquest, però, potser influït pel cinema americà tipus Indiana Jones, és pot pensar que l’argument consistirà en una aventura amb molta acció, en la qual, el protagonista  es veurà obligat a lluitar contra mil i un Nazis, fins restablir la realitat tal i com la coneixem, això si, amb tocs de paranoia febril on es posa en dubte el que és o no real molt a l’estil de l’autor. Res més allunyat de la realitat i a mesura que en consumia les pàgines (no és gaire llarg), ja me n’anava adonant i poc a poc, es veia que no tindria ni un transcorregut ni un desenllaç corrent.

Ara, desprès d'haver-lo llegit i digerit, desprès d'haver-me lliurat d'expectatives i pressuposicions equivocades, hem veig obligat a canviar el punt de vista sobre aquest llibre. A banda de, que l’argument no té res a veure, aquest llibre és molt més profund del que semblava. L'argument tracta més aviat l'evolució mental personal dels personatges, seguida de molt aprop per l'autor. Els protagonistes, no son ni herois ni superhomes, si no persones normals, que viuen la seva situació personal en una realitat en la que l'alemanya Nazi i els japonesos governen els Estats Units. El seu estat mental divaga entre el que és fals i el que és real i a través dels seus pensaments en Dick ens descriu aquesta realitat com la perceben. Cada personatge s’encamina, a la seva manera, cap a una revelació íntima i personal.

Al finalitzar el llibre em vaig quedar amb la sensació de que només n'havia acariciat la superfície i he investigat una mica per Internet. Pel que és veu aquest llibre és pot analitzar sota moltes lectures des del punt de vista filosòfic i amaga moltes interpretacions, de les quals, es veu que se’n ha excavat en abús des de que es va publicar l'any 1962. Des de la tesi de Dick de que la realitat no és tan real com creiem fins a la visió mitjançant la contraposició de que el mon nostre desprès de la II guerra mundial potser no és tan bo com creiem, doncs d'un possible estat dictatorial hem passat a la dictadura del materialisme i del capitalisme (absolutament palpable en aquests temps de crisi). Que consti que en Dick no para de denunciar els crims del sistema Nazi.

L'estil del llibre no el fa fàcil de seguir, doncs, com ja he dit, segueix amb precisió malaltissa, els pensaments íntims dels protagonistes, fins al punt de seguir els salts erràtics d'unes ments en constant evolució. Potser faria falta una segona lectura del llibre, ara que sé al que m’enfronto. La forma en que està escrit aquest llibre et transporta a la ment del propi Dick alimentada possiblement per drogues psicotròpiques, on tot té una mica de somni febril. Potser dels que he llegit fins ara, és en el que es fa més pales l'estat alienat, influït per les drogues de l'autor.