dilluns, 18 de juliol del 2011

Transformers 3

L'altre dia em vaig treure la mandra de sobre (ja era hora) i em vaig conscienciar per a anar a veure Transformers 3. I amb això de conscienciar-me vull dir que vaig baixar molt el llistó de les expectatives. Simplement anava amb l'únic propòsit de evadir-me i submergir-me en l'espectacle visual sense més pretensions. Així és com s'ha d'anar a veure aquests tipus de cinema, si no de segur que en sortiràs decebut.
Dit això per avançada, a fe de deu que ho vaig aconseguir. El film és tot un espectacle, a tots els nivells i el recomano en 3D. He vist pocs films en 3D, doncs, desprès d'Avatar, les experiències en aquest terreny han estat decebedores, però aquesta vaig llegir que valia la pena. I és cert, en gairebé totes les seqüències del film és deixa veure l'efecte 3D. L’equip de 3D és el mateix que el de Avatar i això es nota. Em van venir, per rimer cop, ganes de comprar una TV 3D.  
En quant a l’argument, em va semblar més dramàtic que el de les altres parts, però tampoc massa més. Simplement crec que tenia menys percentatge de comèdia i més acció.  Em va agradar molt el principi, on intenten justificar l’arribada de l’home a la lluna amb el descobriment d’una nau dels autobots estimbada a la cara fosca. 
Barrejen amb habilitat imatges reals de la carrera espacial i dels presidents dels USA, Kennedy i Nixon amb imatges de la pel·lícula. Inclòs fa un cameo l’autèntic Buzz Aldrin, quan li ensenyen la base dels Autobots, ja que representa que ell va ser enviat a la lluna a investigar la nau estimbada. Desprès, l’operació a Txernobil, espectacular. Realment sembla que estiguin allí. Argumentant que l’accident a la planta nuclear va ser causat per un experiment que feien amb tecnologia Autobot. I les escenes de lluita d’Autobots contra els Decepticon es succeeixen in crescendo en espectacularitat.  I per a concloure, la traca final, un succedani de guerra dels mons a la ciutat de Chicago que no te res a envejar a alguns dels darrers films d’aquest caire com ‘Battle: los Angeles’ o ‘Skyline’.
Val a dir que jo no soc un fan de Transformers. Sempre he trobat bastant agafat pels pèls una raça de robots que es pugui transformar en cotxes i camions. Potser per fer-ne una joguina és ideal, fer-ne un còmic pot colar pels pèls, però fer-ne un film ja era massa. No perquè no estiguin ben fets. És molt difícil dotar d’un aspecte més real als robots del que tenen en aquest film. No crec que es pugui actualment. De tots els films que he vist trobo que són els millors, transformacions incloses. Però la velocitat amb la que és mouen, els canvis de mida i de volum en les transformacions, no són compatibles amb el que els envolta, i els situen en la franja dels dibuixos animats barrejats amb la realitat, com al film de Roger Rabbit.
En definitiva, tot un espectacle per a la vista, no m’arrepenteixo de haver-la gaudit i sobretot en 3D.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement