dimarts, 1 de maig de 2012

Avengers (II): Avengers Assemble


 Massa cops, quan em disposo a comentar un film en aquest blog penso que no estic dient res que no hagi dit qualsevol altre friki/geek en mil i un blogs. I és que al cap i a la fi tots tendim al mateix. Tots estem tallats pel mateix patró. Aquest cop, però, tant me fa. Vull repetir tants cops com calgui el que segurament molts altres han dit sobre el film 'Avengers'. I és que estem davant el millor film de superherois Marvel (i qui sap si no Marvel) de la història. He dit.
El director, Joss Whedon, salta al top ten de la industria de l'entreteniment amb aquest film. Fins ara, s'havia mantingut en un segon pla. Molts de nosaltres, però, ja feia molt de temps que seguíem la seva carrera amb molt d'interès, (tal com li va dir el canceller Palpatine a l'Anakin). De fet la seva experiència al cinema és mínima. Només havia dirigit un film, "Serenity" que tancava la malaguanyada sèrie de TV "Firefly". Recordem que també va dirigir "Buffy, the Vampire Slayer". Però la seva proximitat amb el món del còmic l'ha posat al front del projecte "Avengers". I quin encert!. Desprès de l'èxit del film, a veure qui és el guapo que s'atreveix a cancel·lar-li una sèrie, com va passar amb 'Firefly'.

Avengers Assemble.

El film ho té tot. És l'adaptació perfecta del còmic a la gran pantalla. Els superherois junts en un grup impossible. Amb les seves disputes, piques, pulles que reconeixeràs de seguida si has seguit mínimament els còmics.
D'una banda, Whedon es cuida molt que tots els personatges tinguin el seu moment de glòria. I no tan sols independentment, sinó que els combina i el resultat és un conjunt tan ben lligat com l'allioli de casa.  Combina els elements acció, humor, ritme, argument, tocs friki i efectes especials amb tanta habilitat que tot plegat forma un cocktail que podríem qualificar com "entreteniment total". Enmig de tota aquesta experiència l'únic punt feble al qual he de fer esment, és la banda sonora. No és que sigui dolenta, però tampoc és que resalti. Compleix la seva funció amb discreció però no em veig escoltant-la a casa i repetint-la fins a la sacietat. De fet, ni tan sols recordo com feia la tonada. Ara l'escoltava mentre escrivia aquest post i no està gens malament...
Hi ha un element que és bastant característic dels productes de Joss Whedon: els diàlegs. Són diàlegs ingeniosos i irònics. De vegades penso que massa perquè ratllen la inverosimilitut, en el sentit que, ningú respon tan bé i tan ràpid com ho fan els seus personatges. Però prefereixo això que no diàlegs estúpids. En aquest film és nota aquest toc Whedon i m'agrada. A Tony Stark li escauen com anell al dit i estan més que justificats. Al cap i a la fi és un geni científic (a més de playboy i multimilionari).
Personatge a personatge, tots tenen la seva història. Hulk reneix en aquest film, omplint la pantalla amb la seva personalitat (a banda del seu enorme cos verd) i, amb poques intervencions es fica el públic a la butxaca. Tony Stark, en la línia de "Iron-Man". Ficant-se amb tothom amb el seu to sarcàstic de sempre. Ja és gairebé de la familia. El Capi (Capità Amèrica) fent del que ha de fer. Es a dir, de soldat soso, responsable i anticuat. La Viuda Negra amb més protagonisme del que cabia esperar. Thor també està en el seu lloc que li correspon igual que el seu germà Loki, un enemic amb una personalitat més complexa del que acostumem a veure en films d'aquest tipus. Bruce Banner resignat amb el seu destí. "Ojo de Halcón", potser el personatge més confús de tots pel rol que li ha tocat. Nick Fury, amb iniciativa   i prou protagonisme.
En resum, tot està perfectament orquestrat. Els efectes especials, estan tan integrats que realment t'oblides que ho són. Tot i que són realment espectaculars corren el risc de ser ignorats i això és el millor compliment. Acabes trobant d'allò més normal que un monstre verd salti d'edifici en edifici o un personatge amb un vestit ajustat de colors llampants es passegi a plena llum del dia. I parlant de vestits, em va agradar més el vestit del Capi a "Captain Amèrica: first avenger" que el que llueix aquí. El vaig trobar amb colors massa llampants. Està bé que Whedon no s'avergonyeixi del còmic però tot té un límit...
Un altre element important és l'humor. Entre les pulles del Tony Stark, les respostes iròniques de molts i les reaccions imprevistes de Hulk, conformen un film molt divertit. L'humor es present a cada moment, alleugerint escenes de tensió allà on convé. El fet de veure'ls tot junts a la gran pantalla ja és, de per si, un plaer friki de nivell 10. Si a sobre els veus fer broma d'ells mateixos, ja podem parlar d'autèntic orgasme friki.
I és que no ens enganyem, aquest film està pensat, dissenyat, parit per i per a frikis/geeks i això es nota, per bé que també és assumible per la resta de mortals que busquen un film d'acció, efectes especials i entreteniment del màxim nivell.
Arribat a aquest punt, entrem en una nova etapa dels films de super-herois. A partir d'aquí, a veure qui és capaç de superar-ho. De la competència tenim Batman a la vista. Del propi Marvel, l'èxit d'aquest film suposarà un re-llançament d'altres super-herois que havien quedat malparats en anteriors adaptacions. És moment de re-llançar els 4F? Jo només desitjo que si hi ha reboot dels 4F se n'encarregui Joss Whedon.

Nuff Said.

p.d.: Una nota curiosa. "The avengers" encara no s'ha estrenat als USA (s'estrena aquesta setmana, el 4 de Maig)(la que els espera..). Hem tingut el privilegi de veure-la primer a Europa que als EEUU. A la IMDB té una nota de 8.9. Ha aconseguit 178 milions de dòlars en el terreny internacional el primer cap de setmana.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement