divendres, 14 de gener de 2011

Zombies attack (1a. part)



Aquests dies he vist "The Walking dead". Ja sabeu, la sèrie de TV sobre zombies que està arrasant. Bé, no se que passa que realment els zombies ens estan envaint, almenys de moment mediàticament parlant (per sort). Han aparegut infinitat de novel·les sobre apocalipsis de zombies, pel·lícules, còmics, etc...
Anem a fer un repàs de com ha començat la "era daurada Zombie".
Ens hem de remontar als anys 30 del segle passat per a trobar l'inici de tot plegat. El terme Zombie prové del folklore i les llegendes d'Haití, de la màgia negra i del vudú. L'escriptor norteamericà W. B. Seabrook va recollir en el seu llibre The magic island les seves experiències a la illa d'Haití. Entre elles, descrivia un ritual que consistia en reviure als morts i sotmetre'ls a la teva voluntat per a fer-los treballar al teu servei. Això és el que seria un Zombie. Ben aviat és va portar a Broadway una obra lliurement basada en aquest fragment del llibre.
L'obra no va tenir gaire èxit, però no van tardar en fer-ne una adaptació al cinema. A partir d'aquí començà una etapa del cinema Zombie basada en el concepte: malvat ressucita morts per a que treballin per a ell. M'agradaria destacar, per dolenta, 'Plan 9 from outer space' del arxiconegut Ed Wood.



L'any 68 arribà la segona era Zombie amb l'estrena de Night of the living dead de George A. Romero. Romero senta les bases del que, fins avui en dia, seran els Zombies:
- El fenòmen Zombie ja no és local si no que és global, imparable i de conseqüències apocalíptiques.
- Ningú controla als Zombies. Són morts que han tornat a la vida.
- La única motivació del Zombie és alimentar-se de carn humana viva.
- La seva intel·ligència és molt limitada, si bé poden emprar alguna eina.
- El seu perill no prové de la seva intel·ligència ni de la seva velocitat, si no del seu nombre elevat. (això com veurem desprès en alguns films no és del tot cert)
- El motiu de la resurrecció dels morts no ha estat massa rellevant en la majoria de films. Pot ser d'origen extraterrestre, radiació o simplement el Judici Final. S'observa però, una tendència darrerament a intentar explicar si no tant les causes, sino el procés.
Sigui com sigui, el film de Romero, rodat en blanc i negre, amb un pressupost ínfim, (hi participaven fins i tot amics i familiars del director), assolí un èxit impressionant, i esdevingué immediatament un film de culte així com el seu director. Com a nota personal, el primer cop que vaig veure aquest film va ser quan era petit per la tele. Era en aquells temps quan només hi havia 2 canals i tothom veia el mateix, lo qual et permetia, l'endemà al cole, fer tot un debat. I a fe de Deu que va donar tema.



A partir d'aquí en Romero va fer 5 pel·lícules més sobre Zombies:
1978 - Dawn of the dead (aquí titulada Zombi)
1985 - Day of the dead (El dia de los muertos)
2005 - Land of the dead (La tierra de los muertos)
2008 - Diary of the dead (El diario de los muertos)
2009 - Survival of the dead (no estrenada a Espanya)
Però no només Romero va fer pelis de Zombies. Molts altres es van pujar al carro despres de la primera peli del Romero. Sobretot cap als 70 el cinema italià va treure films de Zombies, de sèrie B tots ells clar.
Zombi 2 (Nueva York bajo el terror de los zombis) de Lucio Fulci
1979 - La notti erotiche del morti vivienti (La noche erótica del muerto viviente) de Joe d'Amato amb la participació de la Emmanuelle negra.
1980 - Paura nella città del morti viventi (Miedo en la ciudad de los muertos vivientes)
1982 - L'aldilá (El más allá)
1977 - Shock Waves (Aguas de Terror) amb Peter Cushing interpretant un doctor Nazi, creant el seu exercit de zombis nazis.
1985 - The Return of the living dead (El Regreso de los Muertos Vivientes, Director: Dan O'Bannon)
1987 - The Serpent and the Rainbow (La Serpiente y el Arco Iris, Director: Wes Craven). Basada en el testimoni verídic de l'investigador Wade Davis que va descobrir la teterodotoxodina que feien servir com a droga els bruixots a Haití per induir un coma profund.
1992 - Brain dead de Peter Jackson (siiii, el del Senyor dels Anells) que abans d'emprendre el seu particular viatge a Mordor va fer la seva excursió al cinema gore.

I fins aquí aquestes dues etapes. Ho deixem aquí per ara perquè m'està quedant molt llarg i no m'agrada fer-me pesat. En una propera etapa arribarem ja a l'època actual en la que estem en una absoluta reeixida del tema Zombie.
Fins aviat.