dilluns, 25 d’octubre de 2010

Un clàssic interminable

He acabat de llegir aquesta novel·la de Joe Haldeman, guardonada en el seu moment amb el premi Hugo i Nebula (els premis més distingits en el món de la literatura de CF).
La guerra interminable ens descriu una guerra interestelar situada al futur de la humanitat amb el handicap de l'efecte relativista del viatge a velocitats pròximes a la de la llum. Aquest efecte és emprat hàbilment com un recurs literari. Doncs, cada cop que el protagonista retorna a la terra han passat dècades o fins i tot centenars d'anys i ens permet veure com evoluciona la humanitat a través dels ulls del protagonista, més proper al nostre temps. El protagonista veu com cada cop es troba més desfassat respecte la societat que es va trobant. Sobretot en l'aspecte sexual. Aspecte aquest, que l'autor descriu per sobre d'altres coses. És curiós que hagi imaginat un futur on tothom a la terra és gairebé completament homosexual com a solució a la superpoblació.
En quant a la part de la guerra contra una espècie extraterrestre, és un llibre de l'any 1974 i és nota que realment les pel·lícules d'ara es basen molt en la literatura de ciència ficció del segle passat, doncs ens descriu imatges, escenes, armes i situacions que hem vist tots en molts films i que ja ens han quedat gravades en la memoria com si formèssin part de la memòria col·lectiva des de sempre. Doncs, no, totes tenen el seu origen en aquestes novel·les, històries i còmics de CF que són de fa mig segle i que ara es porten a la gran pantalla.

Així doncs, es tracta d'un clàssic que aguanta molt bé el pas del temps i mereix la pena la seva lectura, tot i haver estat superada en alguns aspectes.