divendres, 13 d’agost de 2010

Inception

Alguna TV anuncía "la pel·lícula de la semana" com indicant que aquell serà el millor film que veuràs de dilluns a dilluns.  Aplicant la mateixa lògica a la cartellera actual, Inception s'hauria d'anunciar com a "la pel·lícula de l'estiu". Inception ha estat dirigida i guionitzada per Christopher Nolan que porta a les seves esquenes films con ara 'Memento', 'Batman begins', 'The Prestige' i 'El caballero oscuro'. Tot un curriculum, curt però amb qualitat. El protagonista del film, Leonardo DiCaprio, que ho fa més bé com més gran és fa. També hi apareix un envellit Tom Berenger i un incombustible Michael Caine, que repeteix a les ordres de Christopher Nolan, desprès de també apareixer a El caballero oscuro' i 'The prestige'. (es deuen avindre director i artista).
Inception no ha estat una deception. Perdoneu l'acudit dolent, però és que és veritat. Estem davant una pel·lícula molt completa. Una pel·lícula amb majuscules, d'aquelles que queden en el 'subconscient col·lectiu' i que no oblides. És un film complexe, però no difícil. No és d'aquells que s'han de veure més d'un cop per entendre'l. No. De fet, és complexe però està tan ben explicat que  jo crec que no cal buscar-hi tres peus al gat.  El film no comença una trilogia ni és un inici d'un plantejament obert a no poques continuacions, si no que és un film rodó en el sentit de que comença i acaba. I quan acaba se't queda un bon gust de boca. Des que vaig veure-la si hi he pensat no ha estat per intentant explicar i proposant teories i hipòtesis alternatives. Que no us penseu, ja m'agraden ja a mi els films que requereixen un segon visionat per a captar totes les coses que s'han pogut escapar. Aquells films plens a rebutir de curiositats i segones lectures. Però aquest, tot i semblar-ho d'entrada, no és el cas. Hi he pensat perquè conté imatges i sobretot idees poderoses que se't queden a la ment. Hi he pensat perquè és una bona pel·lícula. I si, tinc ganes de tornar-la a veure. Però no per entendre-la millor, si no per gaudir-la un altre cop.
L'argument. (compte, spoilers)

L'he deixat pel final per allò dels spoilers. El Leonardo DiCaprio i els seus colegues és dediquen a robar secrets empresarials introduint-se als somnis de les seves víctimes. Tenen tota una metodologia per a fer-ho i hi ha una sèrie de regles ben explicitades, que poc a poc ens van explicant i de fet van construint una pseudo-ciència. Per que us feu una idea, els somnis en aquest film serien equivalents a la realitat virtual a Matrix. Però feta la llei feta la trampa, o en aquest cas a l'inrevés, feta la trampa feta la llei, i els propis empresaris recelosos dels seus secrets prenen mesures per a evitar que algú els robi els seus secrets. Paral·lelament, al pobre Leonardo se li apareix la seva ex-dona en els somnis  i s'interfereix en les missions, provocant que els pesqui un jefazo japonés bastant espavilat. Aquest mateix personatge ofereix una sortida al Leo. Fer una darrera feina per a ell a canvi de la seva llibertat per tornar als EEUU. La feina consisteix en 'insertar' en el subconscient d'un rival una idea simple per a que abandoni la idea empresarial del seu pare i així perdria competencia.