dilluns, 5 de maig de 2008

Sèries de TV: Actualització

Fa un temps vaig escriure un post recomanant una sèrie de sèries (valgui la redundancia). Ara desprès d'uns quants mesos en que les he pogut gaudir he de dir que les meves valoracions han canviat una mica. (No hi ha res constant a l'univers).
Doncs, per començar :
Dexter, no he vist gaires episodis. Hi ha gent que hi està enganxada. Està be, però ho trobo un pel artificial tot plegat. O sigui, ja hem assistit a molts intents de crear personatges ambiguos. Personatges que no son precisament bons, però que acaben fent el be i no saps si en el fons resulta que no son tan dolents com aparenten o és que les circunstancies els porten sense voler a fer el be. Aquest cas diria que és 'rizar el rizo'.
Un assassí en sèrie, que mata i tortura, però només a altres assassins en sèrie (es passen una bona estona cada episodi intentant justificar com s'ha pogut 'domesticar' aquest impuls) i a sobre és de la policia i resolt crims, em sembla un pel massa. Jo crec que la comparació amb Hannibal Lecter és inevitable, però el Hannibal no està 'domesticat', és lliure i això el fa més inquietant. Crec que simbolitza el portar a la realitat els mals pensaments amb total impunitat i llibertat. De 8 a 7.

The Office: La vaig valorar amb un extremadament generós 9. Amb la 'novetat' em vaig enlluernar. Realment la vaig trobar original (tot i que és un remake). Però a força de veure episodis, veig que cada cop va perdent força. És complicat doncs si no et vols repetir has de posar els personatges en situacions cada cop més ridícules, amb la conseqüent pèrdua de versemblança. Característica que si que podies identificar als primers episodis. L'alternativa és caure en la repetició. La segona temporada camina pel fil de la navalla entre ambdos opcions. Passa de 9 a 7.

Rockefeller Plaza: He vist la 1a. temporada i aquí em reafirmo. És una sèrie que és digereix molt fàcilment però que no fa riure sino somriure. De 8 a 7.

Californication: He vist la 1a. temporada i em sembla que s'acaba aquí. De vegades les sèries duren massa doncs és difícil deixar-ho quan estàs al cim de l'èxit, però d'altres moren prematurament. I això és així en aquest cas. Desconec si és per falta d'audiència. Però tot el entramat que s'havia teixit al llarg d'11 episodis, és desfà ràpidament en l'episodi 12. Una pena. Ha tingut moments memorables.... De 7 a 8

El show de Larry David: Aquesta sèrie és com la tònica. Cada cop t'agrada més. Però em fica molt nerviós quan ha de donar el braç a torcer en situacions que son totalment injustes. Fa molta rabia. Es queda en el 7


4 comentaris:

  1. Vinga home, t'has parat a pensar quantes vegades al llarg de la primera temporada en Dexter a torturat o matat algún? La mitja està per sota d'1 per capítol. El veritable psicopata és l'assasí del camió frigorífic. Annibal Lecter és un assasí, malval, culte i intel·ligent. Dexter és també un assesí psicopata, però fins aquí la comparació. Cada dia que passa m'agrada més la serie, l'evolució del personatge principal, les situacions cómiques i les trampes dels guionistes. Un 8.

    "30 Rock", torne'm-hi: fa uns mesos vaig llegir a algú que es meravellava per la protagonista i deia aprox. "... com és possible que algú veient aquesta serie no s'enamori del personatge de Liz Lemmon?...". Totalment d'acord. A tothom que va riure, i no somriure, amb el curmetratge "DVD" (jo encara ric amb el gag del "robot mono" de Star Wars), riura a Rockefeller Plaza. Desgraciadament fa uns mesos el cap de l'associació Mensa va publicar la llista de les series mes "intel·ligents" de la historia (podries dedicar-li un post), i aquesta no hi sortia. Recordo que te la vaig recomanar quan encara ningú l'havia vist al nostre pais (me la va recomanar una amiga que va estar vivint a Anglaterra i consumeix series en v.o.). Reconec que quan algú te recomana alguna serie, aixó crec crea un excés de perspectives que només ocasiona una decepció en l'espectador. Tot i això jo li dono un 9.

    "Californication" no l'he vist, no suporto a l'Agente Mulder !!!! ( a més he sentit crítiques molt dolentes).

    I per últim, per "Larry David" necessitaria un pots senser per comentar aquesta serie, que coincidint amb tu, navega entre l'admiració i l'odi, però no pas pel protagonista. Un 7,5.

    ResponElimina
  2. Noooooooooo, Dexter és una de les millors sèries que hi ha a l'actualitat, no és només el personatge, la història està molt ben construïda i les petites dosis d'humor negre són autèntiques perles!!!!! I en Dexter no és bo, et pot caure bé, però és dolent dolent, està com un llum (si mires la segona temporada, que és també molt bona ho veuràs). Apa, felicitats pel blog!

    ResponElimina
  3. Doncs, val, m'heu convençut. Miraré més episodis de Dexter i després en tornem a parlar.

    ResponElimina
  4. Sr. friki català, ha estat vostè guardonat amb una estrella al passeig de la fama dels blogs!!! (que no es gran cosa però pot arribar a fer il·lusió).

    ResponElimina

Comenta lliurement