dilluns, 5 de maig de 2008

Sèries de TV: Actualització

Fa un temps vaig escriure un post recomanant una sèrie de sèries (valgui la redundancia). Ara desprès d'uns quants mesos en que les he pogut gaudir he de dir que les meves valoracions han canviat una mica. (No hi ha res constant a l'univers).
Doncs, per començar :
Dexter, no he vist gaires episodis. Hi ha gent que hi està enganxada. Està be, però ho trobo un pel artificial tot plegat. O sigui, ja hem assistit a molts intents de crear personatges ambiguos. Personatges que no son precisament bons, però que acaben fent el be i no saps si en el fons resulta que no son tan dolents com aparenten o és que les circunstancies els porten sense voler a fer el be. Aquest cas diria que és 'rizar el rizo'.
Un assassí en sèrie, que mata i tortura, però només a altres assassins en sèrie (es passen una bona estona cada episodi intentant justificar com s'ha pogut 'domesticar' aquest impuls) i a sobre és de la policia i resolt crims, em sembla un pel massa. Jo crec que la comparació amb Hannibal Lecter és inevitable, però el Hannibal no està 'domesticat', és lliure i això el fa més inquietant. Crec que simbolitza el portar a la realitat els mals pensaments amb total impunitat i llibertat. De 8 a 7.

The Office: La vaig valorar amb un extremadament generós 9. Amb la 'novetat' em vaig enlluernar. Realment la vaig trobar original (tot i que és un remake). Però a força de veure episodis, veig que cada cop va perdent força. És complicat doncs si no et vols repetir has de posar els personatges en situacions cada cop més ridícules, amb la conseqüent pèrdua de versemblança. Característica que si que podies identificar als primers episodis. L'alternativa és caure en la repetició. La segona temporada camina pel fil de la navalla entre ambdos opcions. Passa de 9 a 7.

Rockefeller Plaza: He vist la 1a. temporada i aquí em reafirmo. És una sèrie que és digereix molt fàcilment però que no fa riure sino somriure. De 8 a 7.

Californication: He vist la 1a. temporada i em sembla que s'acaba aquí. De vegades les sèries duren massa doncs és difícil deixar-ho quan estàs al cim de l'èxit, però d'altres moren prematurament. I això és així en aquest cas. Desconec si és per falta d'audiència. Però tot el entramat que s'havia teixit al llarg d'11 episodis, és desfà ràpidament en l'episodi 12. Una pena. Ha tingut moments memorables.... De 7 a 8

El show de Larry David: Aquesta sèrie és com la tònica. Cada cop t'agrada més. Però em fica molt nerviós quan ha de donar el braç a torcer en situacions que son totalment injustes. Fa molta rabia. Es queda en el 7