dijous, 7 de febrer de 2008

Cloverfield revisited

Ja he vist Cloverfield. Abans de començar a rajar del film voldria fer una puntualització. En els films de ciència ficció sempre s'ha de fer un acte de fe i passar per alt, obviar, fets inqüestionables com ara que, a l'espai no hi ha sò, o que les naus no poden comportar-se amb l'aerodinàmica d'un avió en el buit. D'això se'n diu suspensió de l'incredulitat. En aquest film, el fet de que vulgui ser tant realista, no vol dir que haguem de prescindir d'aquesta tolerància i qüestionar-ho tot. Per exemple, la duració de la bateria de la càmara de video: Es impossible que aguanti tant, amb moments en que va fins i tot amb llum i vista nocturna. Hagués quedat be que quan entren a la tenda d'electrodomestics el paio agafés bateries de recanvi però en fi.
Tenint en compte això a mi m'ha agradat bastant. El film està rodat com si fos una cinta d'un videoaficionat que va grabant tot el que els passa. Un estil que sembla estar de moda, i que no fa pas gaire vam poder veure a Rec del Jaume Balagueró i que fa molt temps va inaugurar The blair witch Project. El cas és que aquest estil aporta realisme a la història. I a més hi podem veure reflexat l'ombra del 11-S lo qual encara dona més sensació de realisme a la cinta. El derrumbe d'un edifici, el nuvol de pols que s'aixeca i ho inunda tot deixant una capa blanca sobre la gent que va al deriva pels carrers, una seqüència que sens dubte ens transporta a les imatges d'un 11 de Setembre de fa uns anys. Tot plegat força inquietant, per lo proper que queda.
Un altre aspecte que aporta realisme a aquest tipus de films és que el espectador es fica completament en el punt de vista del protagonista, o sigui que només podem veure el que el protagonista veu. Tot i que s'ho fan venir be per a que les circumstàncies ens donin poc a poc la informació per a anar formant-nos una imatge de conjunt de la situació de la ma d'algun televisor encés amb explicacions del que està passant o d'una visió en primera linia de foc. Això és sens dubte ineludible per a explicar la història però va apaibagant irremediablement la sensació d'inquietut. Una llàstima. Si fos jo, hauria mantingut més temps el suspens, almenys fins al final.
En resum un film que almenys aporta algo nou, un nou punt de vista, una nova forma de contar una història més realista, a lo qual sens dubte ajuda molt el fet de que els efectes especials estan molt ben fets fins al punt de que ni ets conscient de la seva existència i uns personatges ben definits.

Spoiler:
Si us quedeu amb el dubte sobre l'origen del monstre, fixeu-vos en la darrera imatge al parc d'atraccions. Mireu a cap al mar, cap a la linea de l'horitzó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement