divendres, 21 de novembre de 2014

Interstellar

Quan vas a veure un nou film de Christopher Nolan, com a mínim, tens assegurat un mínim de qualitat. Aquest cop no és una excepció, ans al contrari, el film és potent, inclús crec que millora en alguns aspectes els anteriors treballs de Nolan.
Interstellar és una odisea espacial de ciència ficció. Però no es queda en només això. També té una gran part de drama humà. I això és el que la completa. Crec que, aquest cop, Nolan incorpora una dosis d'emoció humana als seus films, (com diria un dels robots protagonistes, potser un 50%?), que no haviem vist fins ara en els seus treballs anteriors.
Quin és el plantejament? En un futur de la terra, aparentment no gaire llunyà, la raça humana es troba al límit de l'extinció. Tot i volcar-se completament en la producció alimentària, una plaga assola les plantacions, immenses tormentes de sorra amenacen amb engolir-se els terrenys cultivats. A la raça humana li queda una generació per extingir-se. L'exploració espacial ha estat abandonada gairebé completament per manca de recursos.  En aquest context, el protagonista, interpretat per Mathew Mcconaughey, és un ex-astronauta frustrat reconvertit a granger que sobreviu amb els seus dos fills i el sogre en una granja. Aviat començaran a fer acte de presència, a la granja on viuen, estranys fenòmens que semblen desafiar les lleis de la física.
No hi ha dubte que Mathew Macconaughey és un actor en alça desprès de pujar enters a la sèrie True Detective. No obstant, durant la primera part del film, jo seguia veient el personatge de True Detective. Potser per que el rol era similar. Però al cap d'una estona,  l'efecte True Detective es dissipa, i ja et creus del tot el personatge. MM ho fa molt bé i sosté ell gairebé tot el film ell solet. La interpretació de la resta dels actors també és molt bona. Tots estan a l'alçada de les circumstàncies.
Els efectes especials simplement perfectes. D'aquells que t'oblides de que hi són completament al servei de l'argument. Una curiositat: L'aspecte visual del forat negre ha estat dissenyat sobre la base del model matemàtic creat pel físic teòric Kip Thorne, reconegut expert en forats negres. L'equip d'efectes especials de Double Negative (l'empresa encarregada) ha agafat el model matemàtic de Thorne per a aconseguir una representació gràfica d'un forat negre vist d'aprop. Aconseguint així, la representació visual més pròxima a les equacions de la relativitat que s'ha fet mai. Fruit d'aquesta col·laboració, Thorne presentarà nous papers sobre el tema.
El film és llarg i una mica dens en quant a termes de física teòrica i astronàutica es refereix. No sé si el qualificaria com un film apte per a tothom.  Però intenta explicar els conceptes de la forma més planera possible. Per exemple, la típica explicació sobre viatjar d'un punt A a un punt B utilitzant el plegament de l'espai.
Properament continuaré en una altra entrada parlant d'aquest film que dona molt de si, però ara per no avorrir a la gent, ho deixaré aquí.
Fins aviat!