La Clave

Transcorrien els anys de la transició espanyola. Per a posar-vos en context, només hi havia un parell d’emisores de TV, la 1a i la que, llavors anomenaven UHF, o sigui la 2. En aquells temps, les grans produccions de Hollywood no arribaven a la petita pantalla tan ràpidament com ara. (Ja semblo un “abuelete” explicant batalletes...). Per exemple, una producció com Star Wars, que es va estrenar als cinemes l’any 1977 no es va poder veure per la TV fins molts anys desprès. La TV quedava relegada a produccions de sèrie B dels anys 60 en blanc i negre, o com a molt dels anys 70.  Ja en aquells temps, m’agradava el cinema de Ciència Ficció, la Fantasia i el Terror. I això vol dir que, qualsevol pel·lícula d’aquest gènere, per dolenta que fos, cridava la meva atenció. 

En aquestes circumstàncies, un programa debat brillava amb llum pròpia en el panorama televisiu. Un programa polèmic, en el qual es començaven a parlar de temes que fins aleshores havien estat prohibits. Es deia “La clave”. El feien cada divendres per la nit a la 2 cadena. En cada programa tractaven un tema diferent. Jose Luis Balbin, el presentador, començava presentant el tema i a cadascun dels convidats, i una mica d’informació sobre el film que il·lustraria el tema. Aquesta introducció era breu, i donava pas al film en si. En acabar, Balbin, dirigia el debat on desenvolupaven el tema a tractar amb els tertulians convidats. Ja veieu, en principi res especial, la formula que hem pogut veure repetida fins a la sacietat des d’aleshores.  

Alguns d’aquests temes però, propiciaven la projecció de pel·lícules clàssiques de la ciència ficció i de terror, i són aquests els que m’interessaven. Així que, cada divendres era com un “sobre sorpresa” per a mi. L’entrada musical del programa ja era terrorífica de per si. Us la he penjat en aquest video per a que ho vegueu:

   

El programa va tenir varies etapes. Va ser cancel·lat per la direcció en la seva primera etapa (1976) desprès de 13 programes. Desprès, però va tornar en una segona fase fins a 1985. Any aquest, en el que va ser clausurat pel govern socialista de Felipe Gonzalez. De la llista de pel·lícules que es van emetre he destacat aquelles que més em van impactar: 

  1976

Extraterrestres Ultimátum a la Tierra (1951) de Robert Wise
Brujería La semilla del diablo (1968) de Roman Polanski
  1977
  La contaminación La hora final (1959) de Stanley Kramer
Guerra fría Teléfono rojo, volamos hacia Moscú (1964)de Stanley Kubrick 
1978
Futuro sin libros Farenheit 451 (1967) de François Truffaut
Trasplantes Frankestein (1931) de James Whale
Los orígenes del hombre El planeta de los simios(1967) de Franklin Schaffner
  1979
  Vivir en el espacio El enigma de otro mundo (1951) de Chrstian Nyby
Vampiros Drácula (1958) de Terence Fisher
  1980
  Futuro de la humanidad La invasión de los ladrones de cuerpos (1956) de Don Siegel
  1981
  El fin del mundo Cuando los mundos chocan (1951) de Rudolph Mate
  Rearme militar Teléfono rojo, volamos hacia Moscú (1964) de Stanley Kubrick
  1982
  Darwin, otra vez El planeta de los simios (1968) de Franklin Schaffner
  1983
  Eterna juventud El retrato de Dorian Gray (1946) de Albert Lewin
  1984
Atrapados en la ingeniería genética La isla del Dr. Moreau (1977) de Don Taylor 
Recursos naturales de las profundidades Viaje al centro de la Tierra (1959) de Henry Levin 
1984, llegó el futuro Ultimátum a la Tierra (1951) de Robert Wise

Com podeu veure, un gran recull de clàssics de la ciència ficció i el terror que vaig poder veure per primer cop gracies a “La Clave”. Del conjunt total de pel·lícules emeses, el nombre de títols d’aquest gènere no és gens representatiu, però per mi, van ser molt importants. Fins al punt que, la sintonia del programa la vaig associar definitivament a aquest gènere.