dijous, 22 d’octubre del 2015

Ara si que el futur és aquí.

A hores d'ara, ja tothom sap que el dimecres passat, dia 21 d'octubre de 2015, varem assolit la data en la que Marty McFly i Doc Emmet Brown arribaven del passat a Back to the Future II (BTF2). O sigui, hem atrapat el que, per als protagonistes del film, que partien del 1985, era el seu futur. Però, realment el seu futur és el nostre present?. Aquests dies he pogut veure una gran quantitat d'articles evidenciant les diferències tecnològiques entre el nostre present i el futur que van imaginar a la pel·lícula. I de fet, jo ja vaig fer aquest exercici en aquest mateix blog fa ja 5 anys, en motiu del 25è. anniversari del film. Així que no patiu que no ho tornaré a repetir. 

Som en un futur alternatiu al de la pel·lícula.

Evidentment, el nostre present no és el futur al que arriben els nostres viatgers del temps. Difereix en moltes coses. Però a banda de totes aquelles diferències en què esteu pensant, penseu que a la línia temporal de la pel·lícula no hi van estrenar mai al cine "Back to the future", és obvi. En el mateix moment en que es va estrenar Back to the future II el nostre futur va canviar. 
 Això ha provocat canvis. Canvis que potser no semblen gaire importants, però que han pogut provocar un efecte papallona. La nostra línia temporal, el que ve a ser la nostra realitat, és un sistema complex tancat. Els guionistes del film no són aliéns a aquesta realitat, si no que en formen part. Per tant, d'alguna manera han aportat el seu granet de sorra en construir el nostre present. De ben segur que el 21 d'octubre de 2015 no hagués estat igual sense BTF2. Però segurament em direu, un film més o menys, no és prou influient per canviar la història. No necessàriament. Heu sentit a parlar de l'efecte papallona?.

L'efecte papallona.

A banda de ser el títol d'un altre film de viatges en el temps força recomanable, l'efecte papallona segons la viquipedia "és el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que petites variacions en les condicions inicials d'un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini. de causa-efecte Ningú pot dir del cert quines haurien estat les conseqüències ". O sigui,  teòricament una papallona movent les ales pot provocar un huracà a l'altra banda del món, per que estem en un sistema complexe. Això, traslladat als viatges en el temps, vol dir que un petit canvi en els esdeveniments, en un punt concret del temps, poden suposar un canvi molt important en el futur.  Per exemple, si un viatger en el temps aturés la seva màquina en algun punt d' de l'Alemanya desprès de la I Guerra Mundial, i modifiqués lleugerament les condicions podria crear un efecte papallona i per exemple, evitar que Hitler arribés al poder.

Dit això, el fet que la pel·lícula intentés predir com seria la tecnologia del 2015, ha causat segur canvis en aquest futur. D'entrada canvis poc importants si voleu. Sense anar més lluny, en una línia temporal sense BTF, avui no estaria escrivint aquest post ni hauria passat una estona del dia mirant el film. Molta més gent no hauria escrit tots aquests articles i comentaris que hem pogut llegir arreu. Ni haurien dedicat tots aquests espais televisius, documentals, etc.. Això vol dir que, tot el temps invertit l'haurien dedicat a una altra cosa, possiblement haurien posat el focus en algun altre aspecte de la realitat. Però la influència va molt més enllà d'un únic dia. Fa 30 anys que es va estrenar la pel·lícula. Son 30 anys d'influència, durant els quals, el públic jove potencial hem anat creixent, guanyant pes en la societat (i en kg també).  Per exemple, sense la influència del film, el cotxe de la marca DeLorean no hauria estat tan mitificat. Molta gent no hauria gastat els seus diners en comprar aquest cotxe.
 Però no es tan important allò que no haurien fet, com allò que SI haurien fet en el seu lloc. En que s'haurien gastat els diners enlloc de comprar-se un DeLorean? Qui sap si algú d'ells hauria invertit aquells diners en engegar un negoci. Potser hauria arribat a convertir-se en un multimilionari, i un filàntrop dedicat a la cerca d'energies alternatives de fusió i antigravetat. Així dit, sembla una relació causa-efecte impossible, però tot plegat és tan complexe que no podem saber tots els punts que uneixen la línia. La bola va creixent, i les conseqüències dels nostres actes poden quedar limitades al terreny personal, però la suma pot arribar mes enllà. En conclusió, és impossible saber com seria el nostre present sense la pel·lícula. Qui sap si hi hauria cotxes voladors...