dimecres, 11 de març del 2015

El Ministerio del Tiempo

Em costa molt, molt, parlar de sèries espanyoles. De fet, no n'he seguit mai cap que jo recordi. Però aquest cop, era una cita irrefutable: una sèrie de viatges en el temps és massa temptador. Però com hem arribat fins aquí?
Ja fa uns anys que s'ha creat una certa industria dedicada a fer sèries al territori espanyol, amb  productores que alimenten programacions de les cadenes privades i públiques amb sèries d'èxit de caràcter històric com ara "Aguila Roja" o "Isabel". Això ha propiciat que pugui sorgir una sèrie de ciència ficció com és el Ministerio del Tiempo. Fet que celebro i al qual dono tot el meu suport (ni que sigui només anímic). I la meva manera millor de donar suport, a banda de seguir la sèrie clar, és amb la publicitat que pugui proporcionar (poca si) amb aquest blog.

De que va MDT?

El seu títol ja ho diu tot. L'estat espanyol té un ministeri ocult al públic que es dedica a gestionar una infraestructura de portes que, no se sap a que es degut ni ho expliquen (de moment), quan les travesses et transporten a múltiples i variades èpoques de la història i de l'espai del territori espanyol (tampoc queden clar els límits nacionals). Com a bon ministeri, té el seu ministre i els seus funcionaris que treballen camuflats entre la gent a les diferents èpoques. La facilitat de transport fa que (i això està ben trobat), els puguin destinar al segle XIV per exemple, però al plegar cada dia tornin cap a casa al seu segle d'origen amb la seva família. De fet, els diferents agents/funcionaris que integren el Ministeri no són tots del segle XXI. El Ministeri fa molts segles que existeix i els agents són reclutats entre gent de diferents èpoques. Precisament, l'equip format pels nostres protagonistes té un origen força heterogeni. Aquest fet proporciona no pocs moments humorístics. Consta d'una noia, Amalia Folch, del segle XIX que destaca per haver estat la primera dona en estudiar en una universitat espanyola, i que defensava idees avençades per la seva època. També hi trobem un soldat d'allò més patriota, que va formar part de "los Tercios de Flandes" i un infermer d'ambulància del Madrid actual, que ja no valora la vida desprès d'haver perdut a la seva estimada en un accident de trànsit. Com veieu el contrast tan marcat entre les diferents personalitats és un dels punts forts de la sèrie.
Però quina és la funció del Ministeri a banda de controlar les portes del Temps? Doncs assegurar que cap desaprensiu alteri la història d'Espanya, ja que, de portes n'hi ha moltes i no totes són sota control del Ministeri. Hi ha altres forces, que anirem descobrint, ex-agents del Ministeri, que no estan d'acord amb la política de no intervenció, que creuen que la història és pot millorar. El problema és que de bones intencions, l'infern n'és ple, i quan és canvia quelcom, els efectes poden ser imprevisibles (i si no ho creieu, mireu-vos la pel·lícula "The butterfly Effect"). Sigui com sigui la missió dels nostres protagonistes és procurar que ningú canviï la història al seu gust.
A banda de l'argument principal, la sèrie obre algunes línies argumentals relacionades amb les vides privades dels diferents personatges, que serveixen per a donar-los més profunditat. I això és un altre punt a favor. L'ús personal que cada membre del Ministeri en pot fer del viatge en el temps pot donar molt de joc.  Tenen la possibilitat d'indagar sobre el seu propi futur o fins i tot per canviar-lo. Qui podria resistir la temptació?.
Tot i tenir tocs de dramatisme, també hi podem trobar una bona dosi d'ironia i humor. Els constants anacronismes i contrasts entre costums de diferents èpoques, ho propicien contínuament: Velazquez queixant-se sobre la exposició de la seva obra al Museo del Prado, La autoidentificació del protagonista amb el personatge d'Alatriste (qui sap si una picada d'ull a la fallida sèrie de la cadena de la competència més que a la novel·la), el "domini" dels idiomes del general Franco, etc...

Ja porten emesos 3 episodis. A mi, el que m'ha agradat més ha estat el tercer, el d'aquest dilluns. L'argument era molt ben trobat: Quelcom ha canviat a la història per a que Espanya estigui a punt d'entrar a la Segona Guerra Mundial. I el que ha passat és que els alemanys han descobert que a Montserrat hi ha una porta del temps. L'argument està molt ben integrat amb el que va passar realment i que podem veure a l'episodi: Coincidint amb l'entrevista entre Hitler i Franco a Hendaya per a arribar a un acord i afegir Espanya al costat de les potències de l'Eix, Himmler va visitar el monestir de Montserrat a la recerca del Sant Grial (sona a pel·lícula però es verídic). Com ja sabeu, no van arribar a un acord i Espanya es va mantenir al marge de la II G.M.. Diuen que Franco va demanar massa condicions i Hitler no les va acceptar. Però si Hitler hagués sabut que Espanya tenia accés al viatge en el temps,  no hagués acceptat tot el que Franco li hagués demanat per accedir a aquest immens poder?. No està gens malament la idea. A banda de l'interessant argument, és un episodi amb molt d'humor i que  alhora es prenen seriosament el tema i és un episodi molt dinàmic.

No ens enganyem. Segueix essent una sèrie espanyola, amb tot el que això implica. Limitacions en quant a pressupost i en general diferència de nivell respecte les produccions americanes a les que estem acostumats. Incongruències o aspectes que no es molesten en detallar i que indiquen que no t'ho pots acabar de prendre molt seriosament. És el que he comentat més d'un cop en aquest blog, el tema d'establir les regles del teu univers. Com més detallat ho facis més credibilitat, més versemblança. Per exemple, es poden comunicar entre diferents èpoques mitjançant mòbils normals. Tot i que la idea és bona, si considerem que les èpoques només les separa unes portes, i si assumim que l'espai és continu, si que pot haver-hi certa cobertura aprop de les portes. Però el que ja no cola és que a kilòmetres de la porta segueixi funcionant. Inclús entre telèfon fixe i mòbil.
En quant al sistema de portes per viatjar pel temps no ho trobo malament. S'inspira en "Las Puertas de Anubis" del Tim Powers. Elimines el problema tecnològic d'haver de pensar en un giny per viatjar (estalvies en efectes especials). Però, quina explicació tenen? Qui les ha construït? Com pots repetir un viatge al mateix moment en el temps en una porta tants cops com vulguis i en un altra porta sembla que el temps evoluciona en sincronia amb l'actual? Potser manca una mica de coherència.

No obstant això, la sèrie es mereix una oportunitat pels molts punts positius que té i que he esmentat. I ni que sigui només per que representa una rara avis en el panorama espanyol. Ja està bé de infravalorar el que es fa per aquí. S'ha de fomentar la industria d'aquest tipus de produccions i anirà millorant amb més pressupost. Per això tan de bo tingui força audiència i puguem veure'n molts episodis.

Ah, si voleu podeu veure els episodis per internet (i de forma legal) aquí:
http://www.rtve.es/television/ministerio-del-tiempo/capitulos-completos/