dijous, 8 de gener de 2015

El Hobbit: La batalla de los cinco ejércitos

Desprès de l'input rebut els darrers dies respecte a la darrera de les pel·lícules de la trilogia del Hobbit en forma d'opinions i crítiques bastant dures a internet, les meves expectatives (l'anomenat hype) era més aviat baix. Si a això li sumem: la meva mitja decepció de la segona part, el desgast que sofreix la franquícia pel pas del temps des de la trilogia del Senyor dels Anells (ja han passat uns 15 anys des de l'estrena de la primera part!!), i que l'obra literària en que està basada no passa de ser un conte per a nens i a sobre no massa llarg. Doncs tot plegat ha fet que el meu hype estigués al mínim del mínims, fins al punt que he pogut esperar-me mig mes per anar a veure-la sense cap problema.
I potser degut a tot el que he exposat, l'he vista amb més bons ulls del que em pensava i el meu veredicte ha estat finalment positiu: m'ha agradat bastant.
Primer, l'he trobat molt entretinguda. Plena d'acció i de ritme. Gairebé dues hores i mitja que passen sense adonar-te'n. Potser per què ja d'entrada va al gra. No calen presentacions ni preàmbuls, tothom sabem qui és qui. El film comença exactament al punt en que es va acabar l'anterior. Les dues darreres parts literalment són una pel·lícula dividida en dues.
Segon, per què hi ha més lluites i batalles que a la resta de parts, que recorden a la trilogia del Senyor dels Anells. He llegit dures crítiques que comparen les batalles amb les del film "El Retorno del Rey" i les qualifiquen com una copia dolenta d'aquelles. No hi estic d'acord. Si que són més limitades i fins i tot no s'hi presta tanta atenció tota l'estona, però el Hobbit és una obra molt menor que el SDLA i per tant ja és correcte que així sigui.
Tercer, per què és un film més contingut que els altres. En aquest no hi ha tantes acrobàcies digitals de circ com en la part anterior. Recordem, la muntanya russa inacabable dels gòblins de la 1a. part, la extremada escena dels bidons de la segona, per exemple. Escenes que, per exagerades, em treien de la pel·lícula. Aquest cop només tindré en compte una escena així. A més inclou el Legolas com a protagonista i això ja és com una tradició.
Quart, per què lliga amb la trilogia de SDLA i això m'agrada. Ja sé que és nostàlgia però qualsevol escena en la que apareixia Galadriel, Gandalf o algun altre personatge dels importants de SDLA m'agrada i sembla donar més importància al film.
Cinquè, els conflictes interns dels personatges, que aquí es desenvolupen proporcionant escenes de lluïment dramàtic dels actors amb interpretacions destacables de Richard Armitage i Martin Freeman.

D'altra banda, no m'ha agradat:
- Els efectes especials són irregulars. N'hi ha de molt bons, com per exemple, el drac, però també de dolents, els exercits, hi ha moments que semblen extrets d'una presentació de joc de Playstation. Massa uniformes. O el terra d'or que canta el CGI.
- Que el final de la trama del drac duri tant poc. No entenc per què no van finalitzar la trama del drac a la pel·lícula anterior. Si recordeu, es va acabar en una mena d'abrupte coitus interruptus en la que el drac enfadat se n'anava a atacar el poble del riu. Una mena de cliffhanger abrupte i innecessari i ara, ens trobem que a la trama només li mancava uns minuts per acabar. Una pressa de pèl. Podrien haver eliminat molts aspectes superflus que sobraven de la segona part, com per exemple, part de la interminable i vergonyant escena del rafting amb barrils, o la innecessària escena de circ dels forns i de l'estàtua d'or mal feta del final. I al seu lloc acabar la trama del drac dignament. Hagués estat el més encertat. Que és pensen que per que van deixar aquest cliffhanger ha anat més gent al cinema del que hauria anat?
- El personatge pseudo-còmic d'Alfrid. Irritant antiheroi que s'entesten en treure recurrentment. Una mena d'escurçó negre que gairebé no fa gràcia i que no acaba oferint ni tan sols una mínima lliçó moral ni res.
- La banda sonora. Transparent, sense ànima ni cos. Ni tan sols recordo cap fragment. Nomès quan recupera algun lifemotif de SLDA es quan cobra una mica de vida. La resta passa completament desapercebut, gairebé com a la resta de la trilogia. Inclús diria que al llarg de la trilogia ha anat de mal en pitjor.
- El sistema HFR i 3D: El Hight Frequent Rate consisteix en grabar a 48 fotogrames per segon enlloc de 24. Per tant, es veu millor si, però es veu tan clar que recorda una obra de teatre de la BBC. I el 3D poc el vaig notar.

Resumint, potser la millor de les 3 parts en alguns aspectes, però denota cert esgotament i malgrat la història no té punt de comparació amb la magnitud de SDLA, l'intent de posar-la a un nivell similar més aviat ha jugat en contra seu. Si per al SDLA van necessitar 3 films, per proporció, el Hobbit hauria necessitat una sola i digna pel·lícula, eliminant escenes "de circ" sobrants.
Però l'atracció de l'avarícia, el mal del drac que afecta Thorin en un moment del film, sembla haver afectat als creadors, estirant un xiclet difícil de mastegar. Podríem pensar que els ha sortit bé la jugada, per què al cap i la fi hem anat 3 cops al cinema com a corderets, però a veure quants de vosaltres us comprareu la edició extesa del film en BluRay, o el joc o les figures, com molts vam fer amb l'anterior trilogia. Jo no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement