dijous, 25 de desembre de 2014

I encara més cinema CIFI Indie (III)

BON FRIKI-NADAL!!!!!!

Realment he trobat un filó. Aquests tipus de films, sense ser res de l'altre món, resulten refrescants. Com episodis hipervitaminats de "La dimensió desconeguda". Crec que és així com s'han de prendre. Aquestes vacances de Nadal és un bon moment per a sortir de la Mainstream, abandonar els anuncis de perfums pudents ultra-repetitius i deixar-vos alienar per aquest cinema.
Aquí en teniu dos més:


Sound of my Voice (2011)
Una suposada viatgera del futur és la gurú d'una secta. Una parella s'hi infiltren per a desenmascarar-la. D'entrada els protagonistes creuen que la viatgera del temps és un frau però poc a poc va entrant en la psique de la parella. 
El film et posa en la seva posició i fa que, estiguis tota l'estona preguntant-te si la seva història és o no real. Aquest film se m'ha fet curt. Trobo que falta molt per explicar i el procés és massa accelerat. Si hagués durat més, no hauria estat malament. Però ja sabem que diuen  "allò breu, si breu dos cops bo".  Més val quedar-se amb aquesta sensació.

Triangle (2009)
Uns amics s'embarquen en un veler per passar un agradable dia al mar. No serà tan agradable realment... 
El que cal deixar clar d'aquest film és que al començament i fins ben entrada la primera part, tindreu la temptació d'abandonar-lo, per què creureu que simplement és un de tants slashers o film de terror típic i tòpic com per exemple, Ghost Ship. Tot i que si que en té alguns trets, no us enganyeu. No va d'això. ,Jo vaig estar a punt de deixar-lo, però vaig aguantar, i al final en vaig quedar força satisfet de veure que tot quadra. I quan creieu que ja ho teniu clar i que sabeu preveure per on aniran els trets (mai millor dit), es film és capaç de donar una volta de rosca més.  Fins i tot m'ha deixat amb ganes de veure'l un segon cop.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement