dimecres, 17 de desembre de 2014

Cinema de ciència ficció de baix pressupost però alta imaginació



Aquests dies he tingut la ocasió de veure dues pel·lícules de CiFi d'aquelles que han de suplir la manca de pressupost amb molta imaginació i un bon guió. O sigui, cinema independent. Son d'aquelles que t'omplen i et fan pensar més que segons quines superproduccions de grans pressupostos i efectes especials aclaparadors que et deixen completament fred.
La primera és "I Origins". La guanyadora del premi a millor pel·lícula al Festival de Sitges d'enguany (2014). També ha obtingut un premi al festival Sundance i al Tallinn Black Nights Film Festival com a millor film independent nord-americà.


I Origins (Orígenes)
Ara que llegeixo el títol en anglès, crec que juga amb la pronunciació de I i Eye. I Origins va d'un noi científic que es dedica a investigar en temes d'evolució estudiant els ulls de les diferents espècies, o quelcom similar. El fet és que es dedica a fer fotografies dels ulls de la gent que coneix. I precisament coneix en una festa una noia que te una configuració ocular força única, de la qual s'enamora bojament. El problema és que la noia resulta ser molt espiritual, al contrari d'ell que, com a científic que és, es mostra escèptic a tot allò que escapa als paràmetres de la ciència. Ben aviat, un descobriment sorprenent posarà a prova el seu escepticisme. I fins aquí puc llegir ja que no tinc intenció de xafar l'argument a ningú.
Com ja he dit abans, no espereu efectes especials espectaculars. Es tracta d'una història senzilla però ben entretinguda, que es debat entre la ciència i la fe. A IMDb està valorada amb un gens menyspreable 7.2. El que sol passar amb aquests tipus de films que plantegen qüestions grandiloqüents d'entrada, és que no saben com acabar. I solen acabar abruptament sense donar una resposta a l'espectador, senzillament per què no hi és. Almenys en aquest sentit, el film es mulla una mica.


El següent film ben bé podria ser representat com una obra de teatre sense necessitat de retallar gairebé res. Ha estat guanyadora d'alguns premis de festivals com el d'Amsterdam, Austin o el de Sitges l'any 2013.

Coherence (2013)
La trama és la següent: Uns amics es reuneixen per fer un sopar/festa la nit en la que, un cometa passa molt aprop de la terra. Aquest esdeveniment produirà uns estranys efectes. Aquí si que no puc explicar més a perill d'esgarrar-vos el film. I és que la gràcia precisament rau en anar descobrint-ho tot amb els  propis protagonistes, com si fóssim un convidat més a la taula mentre anem coneixent una mica de les vides de cadascun dels protagonistes.
El film utilitza hàbilment conceptes científics per a conformar una trama de thriller que t'atrapa. Un misteri que us garanteixo que s'acaba descobrint i que inclús desprès es permet un temps per a explorar-ne les possibilitats.
El que més em fascina d'aquest film és que aconsegueix molt, amb molt pocs recursos.
Com a curiositat, un dels actors és Nicholas Brendon, que interpretava Xander a la sèrie Buffy Cazavampiros i que, aquí el seu personatge és un actor que ha arruïnat la seva carrera degut a la beguda i afirma haver participat a una sèrie anomenada Rosswell. Doncs si que va existir una sèrie amb aquest nom l'any 2002 que, evidentment, anava sobre UFOs i que perseguia l'estela de popularitat de The X-Files. Però Nicholas Brendon no hi va intervenir pas. 


Ja veieu, aquest tipus de Ciència Ficció anomenada "d'idees" te la seva gràcia, sobretot en un panorama cinematogràfic on precisament les idees brillen per la seva absència arraconades per efectes especials, remakes i adaptacions. No em malinterpreteu, a mi m'agraden molt els efectes especials (o m'agradaven quan no eren tan digitals...) , però de vegades trobo a faltar una mica de risc. Idea nova és un concepte al que Hollywood es reticent. Fins a cert punt és natural, es preferible des del punt de vista econòmic invertir un pastón en quelcom que tingui un retorn segur que arriscar-lo en una idea nova que no saps com funcionarà. Per això aquests films de baix pressupost es poden permetre el luxe de tractar temes minoritaris o arriscats. I d'altra banda, la manca de recursos fa que t'hagis d'expremer la imaginació.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement