dimecres, 17 de setembre de 2014

En caida libre de Louis McMaster Bujold


Desprès de veure "Guardianes de la Galaxia" em vaig quedar amb ganes de més Space Opera. I llavors vaig recordar que tenia a mig llegir una gran saga d'aquest sub-gènere de la ciència ficció. Em refereixo a la saga de Miles Vorkosigan de Louis McMaster Bujold
Es tracta d'una saga formada per 20 novel·les, de les quals en vaig llegir algunes fa bastant temps  que em van agradar molt, però per a o per b, no vaig seguir. Doncs el temps de les vacances és un bon moment per a reprendre la seva lectura. 
El que he fet és començar pel principi, en ordre cronològic, com és lògic. La primera novel·la ambientada dins l'univers de Miles Vorkosigan és "En caida libre" (Falling Free). Realment, els esdeveniments que s'hi narren són molt allunyats en el temps cap enrere respecte els principals moments de la saga: la història del propi Miles Vorkosigan. I desconec encara quin és el lligam, si és que n'hi ha algun, entre les dues històries.
"En caida libre" explica la història dels "quadrumans". Una raça genèticament dissenyada per a treballar i viure en gravetat zero. La seva particularitat és que enlloc de cames hi tenen braços, i això els permet moure's més comòdament en una estació espacial sense gravetat. Com han estat creats per una poderosa empresa, Galac-Tech, són considerats una propietat i per tant no tenen drets. No són ciutadans, són un experiment (esclaus en el fons). En Leo Graf és un enginyer contractat per l'empresa Galac-tech per tal d'ensenyar soldadura en gravetat zero als "quadrumans". La novel·la explica la seva convivència a l'estació espacial amb els quadrumans; com ben aviat comença a tenir conflictes morals sobre el tracte que reben. Veurem doncs, el procés que segueix de conscienciació sobre la realitat que l'envolta.
La novel·la va rebre el premi Nebula i va ser nominada per l'Hugo l'any 1988. L'argument és senzill i ben narrat. Les descripcions sobre enginyeria espacial molt acurades i imaginatives, però si us he de ser franc no crec que fos necessari explicar amb tot luxe de detalls operacions d'enginyeria  espacial imaginades. Reconec que aporten realisme i base, però les he trobat excessives i d'escàs interès.
D'altra banda, tampoc m'ha fet massa gràcia que alguns esdeveniments una mica agafats pels pèls, facin possible que alguns plans impossibles surtin bé (no puc explicar el que).
Tot i així, és llegeix ràpid i com he dit abans és lleugera, ben escrita i no té massa pretensions. Seguirem informant quant tingui la oportunitat de seguir amb el següent llibre...