dimecres, 23 de juliol del 2014

Steelheart (Reckoners 1) de Brandon Anderson

Brandon Anderson és un escriptor de fantasia de nova fornada d'allò més prolífic. Amb poc temps he vist omplir les estanteries de les llibreries del gènere amb un munt de títols seus. La seva especialitat són les trilogies de Fantasia. Diuen que és un cop d'aire fresc en el gènere que necessitava de fa temps. Sortir de l'arquetip del camí de l'heroi en el qual la fantasia porta molts anys enclaustrat era quelcom que el gènere necessitava. També diuen que la fantasia és troba en alça ara que la Ciència Ficció perd empenta (d'això m'agradaria parlar-ne, però com diu aquell, això serà una altra història explicada en una altra ocasió). 
El cas és que el primer que he llegit de Brandon Anderson ha estat la primera part de la trilogia Reckoners: Steelheart. La premissa és la següent: Un bon dia, un cometa apareix al cel de la Terra. L'anomenen Calamity. Sembla que degut a la seva aparició, alguna gent comença a desenvolupar poders especials, i es converteixen en el que podríem qualificar de totes totes com a super-herois. El problema és que no n'hi ha ni un que tingui bones intencions. A diferència d'altres universos tipus Marvel o DC, on sempre trobem la contrapartida superheròica, aquí això no passa. No se sap si, la transformació n'és la causa o és la pròpia natura de l'home la que fa que es corrompin sempre. El cas és que els èpics (així és com els anomenen) no tenen rival. En aquestes circumstàncies, només un grup de resistents anomenats els Reckonen són els que lluiten com poden contra l'estructura de poder que han forjat els èpics sota la seva influència. D'altra banda, els èpics tenen un punt feble que anul·la els seus poders i que intenten mantenir en secret per raons obvies. Evidentment els èpics lluiten entre ells pel control del món. Entre aquests ens trobem a un dels més poderosos, Steelheart, que sembla ser completament invulnerable i s'ha fet el rei de la ciutat de Nova Chicago. El nostre protagonista però, és l'únic testimoni viu que queda del punt feble d'Steelheart i ha dedicat tota la seva vida a dissenyar un pla per a venjar la mort del seu pare a mans de l'èpic. Ha arribat l'hora de la veritat.
Aquest és el punt de partida de la novel·la. L'estil és senzill, dinàmic i fresc. Es llegeix molt ràpid i es digereix amb facilitat. He tardat menys d'una setmana en llegir-lo i això que a mi em costa, ja que acostumo a llegir a darrera hora del dia, abans d'adormir-me i si la lectura és espessa no aguanto pas gaire. No ha estat aquest el cas. Tens la sensació de que està pensat per a passar-ho fàcilment a guió d'una superproducció de Hollywood,  plena d'acció i efectes especials.
Quin és el problema? Realment no n'hi ha cap, tot depèn de les expectatives. Si el que vols és una novel·la lleugereta per desengrassar amb una mica de misteri, girs inesperats, superpoders i acció, aquesta és la teva. Ara bé, jo m'esperava quelcom amb més fons. No sé, potser és que em faig gran, però m'ha semblat tot plegat massa planer, unidimensional, sense xixa, ni fons. What you get is what you see.


dijous, 10 de juliol del 2014

El mapa del cielo

Fa un temps en aquest mateix blog vaig comentar "El mapa del tiempo" de Felix J. Palma. Una novel·la ambientada en l'època Victoriana que tenia els viatges en el temps com a tema i en el que apareixia el propi escriptor H.G. Wells. Doncs, era la primera part d'una trilogia. La segona part "El mapa del cielo" segueix el mateix estil. Aquest cop però, el protagonista de la novel·la és el propi H. G. Wells i el tema és la seva altra gran obra de ciència ficció, "La guerra dels mons". La novel·la és tot un homenatge a aquest títol, però no només a aquest. La primera part del llibre és clarament un altre homenatge a "The Thing", el film de John Carpenter.

Un explorador organitza una expedició a l'Àrtic per a confirmar la teoria de moda de la terra osca. Una referència clara a la novel·la de Juli Verne, "Viatge al centre de la terra". Malauradament, el destí de l'expedició a l'Àrtic seguirà un rumb completament diferent quan veuen com s'estavella un platet volador.
Un temps desprès d'aquests esdeveniments, H. G. Wells es cita amb un escriptor que ha gosat escriure una segona part de la seva gran obra "La guerra dels mons". L'escriptor el durà a ensenyar-li quelcom que canviarà el destí de la humanitat.
L'altre personatge de "El mapa del tiempo" que té un gran paper en aquesta part és l'ex-propietari de "Viajes temporales Murray" que surt de l'anonimat per caure perdudament enamorat d'una noia molt especial i somiadora i molt difícil de seduir. 
La prudència no em permet explicar més coses per no estripar-vos el llibre més del que sigui l'estrictament necessari. Si heu llegit el primer llibre i us ha agradat, aquest no us decebrà. Felix J. Palma té molta imaginació i composa una trama molt ben construïda i molt elaborada que no deixa res a l'atzar.
Estic desitjant que presenti la tercera part de la trilogia, a l'octubre: "El mapa del Caos".