dimecres, 7 d’agost de 2013

El libro de los Craneos

Malgrat el títol aquest llibre no és el que sembla. La veritat, jo m'esperava una aventura lleugera entre el terror i la ciència ficció. Però no és això. 
L'argument és simple: Uns amics recorren Estats Units a la cerca d'un monestir els habitants del qual, coneixen el secret de la immortalitat. Els amics són 4 nois que estudien a la universitat, cadascú amb les seves particularitats: Un és de classe alta, l'altre pobre però amb una beca per a treure's la carrera de metge, l'altre un filòleg jueu i finalment un darrer caracteritzat al llibre per la seva homosexualitat (la sexualitat és molt present en aquest llibre). El filòleg ha descobert un manuscrit on s'explica que uns monjos procedents de Catalunya (¿? Em va sorprendre la referència, veig que ens coneixen arreu del món) tenen el secret de la immortalitat. El problema és que s'ha de ser quatre per a complir amb el ritual, ja que, dels quatre, dos donaran la vida: un s'haurà de matar i un altre s'haurà de suïcidar. Podria semblar un argument d'un film d'acció, però, ans al contrari. El llibre ens és narrat en primera persona per cadascun dels quatre protagonistes, que van tornant-se capítol per capítol. Cadascú ens va explicant la seva visió de la situació. De com veu els altres, la seva opinió, els seus propis sentiments, les seves expectatives, esperances, els seus desitjos. Es tracta doncs d'un viatge d'auto-descobriment.
Com ja he dit al principi, aquesta novel·la no era el que m'esperava, però això no és necessàriament dolent. Simplement que és una altra cosa completament diferent. I m'ha agradat. Està molt ben escrit per en Robert Silverberg, un autor de ciència ficció del qual reconec que no havia llegit res fins ara. És de lectura àgil però alhora molt artística i molt ben feta. No és gaire llarg i passa molt ràpid. És pot llegir en poc temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement