dijous, 25 de juliol del 2013

Panteón de Carlos Sisi

Doncs és estiu i això vol dir més temps per a llegir. I ara li havia arribat l'hora a "Panteón", de Carlos Sisi. Per a qui no el conegueu, autor malagueny nascut el 1971, que es va fet un forat en l'àmbit de la ciència ficció amb la novel·la "Los Caminantes". Ara, amb "Panteón" s'endinsa en el space opera, la ciència ficció més lleugera.
"Panteón" ha guanyat enguany el premi Minotauro. Està publicada doncs, per aquesta editorial en format de tapa dura amb una magnífica presentació i n'han fet un bon marketing (imagino que forma part del premi o de les conseqüències del premi).
L'argument és força atractiu. Transcorre en un futur en el qual la humanitat s'ha dispersat per la galàxia.  Degut a la inhabitabilitat de la Terra, cada país o raça s'ha espavilat pel seu compte i s'ha llençat a l'espai establint-se en grans naus que més endavant esdevendrien colònies. Trobem també una organització anomenada "La Colònia" que es dedica a vetllar per la pervivència de la humanitat dedicant-se a la investigació científica i tecnològica a la vegada que realitza la funció de Sheriff de la galàxia, intentant preservar l'equilibri de forces entre les diferents faccions humanes. I és que també infesten la galàxia grups armats, pirates, mercenaris que ataquen altres colònies humanes a la cerca de bens. En aquest context, un parell de caça-tresors o xatarrers espacials, es dediquen a buscar tecnologia abandonada entre les restes d'una gran batalla en un planeta perdut, quan topen amb unes instal·lacions completament abandonades, que semblen ser tot el que queda d'una antiga civilització. Hi haurà, però, molt d'altra gent interessada en aquest descobriment.
És nota les influencies de les que ha mamat l'autor al llarg de la seva vida. Són tan transparents... La "Colònia" recorda molt a "La Fundació" d'Asimov, el dolent té rastres importants del general Grievous d'Star Wars o del mateix Darth Vader. I també es poden intuir influències de Forbidden Planet i  sobretot de Lovecraft.
La novel·la és de lectura lleugera, no hi busqueu profunditat. És molt cinematogràfica, en el sentit de que es podria dur a la gran pantalla fàcilment. Hi ha molta acció i aventura a l'estil més Star Wars. Es llegeix molt ràpidament i molt fàcilment. No es fa pesada en cap moment i s'empassa molt fàcilment. Una novel·la per a divertir-se una estona que compleix perfectament el seu objectiu. Quan l'acabes deixa un bon gust de boca i inclús et dona ganes de saber més de l'univers en que transcorre l'acció.

dimecres, 24 de juliol del 2013

Comic-con 2013

Cada any, al juliol, a San Diego, té lloc la fira de fandom més important del planeta. A la Comic-con es presenten les novetats més importants del món del cinema, la televisió i el còmic de ciència ficció, fantasia i terror. Fa poc vaig veure un documental on alguns participants es queixaven de que cada cop era menys còmic i més altres mitjans, ja que en els seus inicis era gairebé exclusivament una fira de còmic. I pel que veig, segueix aquesta tendència. Però el que és positiu és que les grans productores cada cop se la prenen més seriosament. Hauran vist el gran potencial que suposa fer pel·lícules i sèries d'aquest gènere que sol seguir un públic molt fidel. Sigui com sigui, es tracta d'un gran esdeveniment a nivell mundial, en el qual els fans més frikis tenen l'oportunitat de veure als seus mites en persona.
Ara que, tot just fa uns dies que ha finalitzat, m'ha semblat oportú fer un repàs de les novetats més rellevants.
Doncs comencem per Marvel, a banda del nou film Wolverine que estrenen avui al cinema, ens presenta X-Men: days of future past, basada en el còmic del mateix nom. Sembla que estarà formada per actors de la trilogia de X-Men i de X-men: First Class, la seqüela, que van assistir tots plegats a la convenció.
Més Marvel. Thor: The Dark World, la segona part de Thor, amb presentació del mateix Loki en persona. 
Captain America: The Winter Soldier, segona part de Captain America: the first avenger.

Guardians of the Galaxy, també de Marvel, estan començant a rodar, prevista per al 2014.

I la sorpresa, el títol de la segona part de "Los vengadores", Avengers: The Age of Ultron. Hi ha una mini-sèrie de "Los vengadores" amb el mateix nom, però Joss Whedon va manifestar que el seu film no hi té res a veure. Ultron és una intel·ligència artificial, enemic clàssic del còmic de tota la vida. Està prevista per al 2015.

Per part de DC, la gran sorpresa fou la presentació, per part de Zack Snyder, d'un nou film crossover entre Superman i Batman per al 2015!!!

Però com. no només de còmics viu el friki, també es van presentar altres projectes que no són sorprenents ja que, molts ja estan prou avençats. Aquest són:
Robocop, el remake. (És curiós que actualment Detroit estigui en fallida. És el futur que ens presentava Robocop. Una ciutat en fallida que s'ha de vendre a l'empresa OCP).
Kick Ass 2, Ender's Game (El joc d'Ender, de la novel·la d'Orson Scott Card amb Harrison Ford), Gravity, d'Alfonso Cuaron, una nova versió de Godzilla amb monstre enemic inclòs, Dawn of the Planet of the apes  amb Andy Serkins (Gollum), seqüela de Rise of the planet of the apes.





Com veieu, l'espectacle està assegurat.

dilluns, 15 de juliol del 2013

Top ten en Literatura de ciència ficció del segle XX



Fa anys que llegeixo ciència ficció, però encara em resten per llegir moltes històries i de molts autors als que no he dedicat gaire atenció. Per aquest motiu, si fer un top ten de novel·les de ciència ficció ja és de per si una tasca subjectiva, en el meu cas, a més, és parcial. Tot i així ho intentaré. Comencem (la major part dels títols són en castellà, ja que és com els he llegit i com és poden trobar. Malauradament no n'hi ha gaires traduïts al català):

10. El libro del dia del juicio final de Connie Willis


Recomanat per als que us agradin els viatges en el temps. El realisme amb que descriu l'època en que la pesta negra va assolar Europa és increïble. Es difícil de creure que no ha estat allí realment. Altres novel·les similars de l'autora "El apagón" i "Cese de alerta", que és una bi-logia.








9. Mundo Anillo de Larry Niven
Fascinant el sistema que Larry Niven descriu d'un món artificial gegantí en forma d'anella on coexisteixen diferents i fascinants races. Els misteris del nou món, del qual es desconeixen els seus creadors, ens esperen. Les continuacions: "Ingenieros de Mundo Anillo", "Trono de Mundo Anillo" i "Hijos de Mundo Anillo".







8. Hyperion de Dan Simmons
Us prometo que algunes de les 7 histories, que expliquen els peregrins relacionades amb el misteriós personatge conegut com l'Alcaudon i les tombes del temps, no les oblidareu mai. L'obra continua a "La caida de Hyperion". "Endymion" i "La caida de Endymion".









7. El Juego de Ender d'Orson Scott Card
És la història d'uns nens que són ensinistrats des de ben petits per a lluitar en una guerra que manté la humanitat amb una espècie extraterrestre que amenaça la supervivència del planeta. Estaria bé llegir aviat aquesta novel·la per que no tardarà gaire en arribar-nos l'adaptació cinematogràfica. Les seqüeles i preqüeles són moltes. A destacar les primeres que corresponen al protagonista: Ender. Cal dir que tenen un to completament diferent:

  • La voz de los muertos
  • Ender el Xenocida
  • Hijos de la mente

La saga va continuar amb la història paral·lela d'un altre personatge amb:

  • La sombra de Ender
  • La sombra del Hegemón 
  • Marionetas de la Sombra
  • Primeros encuentros
  • La sombra del Gigante
  • Guerra de regalos
  • Ender en el exilio

I darrerament han començat a publicar la preqüela:

  • Sombras en fuga (2012)
  • La Tierra desprevenida (2013)
  • La Tierra ardiendo (2014)


6. Dune de Frank Herbert
Les diferents famílies o cases (estructures de poder que recorden a "Juego de Tronos") es disputen el control del planeta desèrtic Arrakis, font única de L'Espècia. Un element que permet els viatges per l'espai. Ha generat nombroses continuacions no tant genials com l'obra original.








5. Solaris de Stanislaw Lem
Una estació espacial orbita l'enigmàtic planeta "Solaris" cobert per un mar protoplasmàtic del que es pensa que és viu i que té certa intel·ligència. Des de l'estació, s'intenta la comunicació amb l'entitat alienígena. Amb Lem, filosofia i metafísica garantides.








4. El hombre en el castillo, Philip K. Dick
És complicat escollir un llibre de Philip K. Dick. En té molts i de molt bons. He hagut de deixar la famosa "Sueñan los androides con ovejas eléctricas" i moltes altres. Aquesta és una ucronia distòpica. Que hauria passat si Hitler hagués guanyat la 2a. guerra mundial. Ens trobem en uns USA conquerits a mitjes entre els Nazis i els Japonesos. Es difon clandestinament un misteriós llibre que suposa una ucronia en la que Hitler ha perdut la guerra. Tot plegat escrit en el típic estil oníric i psicodèlic de Philip K. Dick. 





3. Crónicas marcianas de Ray Bradbury
He dubtat entre aquesta i "Fahrenheit 451". Aquesta és una recopilació de relats curts que expliquen l'arribada de la humanitat a Mart i la seva relació amb el poble Marcià autòcton. Tot un clàssic.









2. 2001, odisea del espacio d'Arthur C. Clarke
No es pot dir gran cosa més de la novel·la més famosa del mestre.











1. Fundación d'Isaac Asimov
Qualificada com la millor obra de ciència ficció de tots els temps. És amb la que vaig començar a llegir ciència ficció. En un futur en el que la humanitat està organitzada com un gegantí imperi galàctic en decadència, una organització secreta "la Fundació" vetlla pel futur de la humanitat preparant l'adveniment d'un segon imperi galàctic. En principi era una trilogia, però amb els anys Asimov va ampliar la saga i la va enllaçar amb altres obres seves emmarcant-les totes en el mateix univers.
L'ordre en que s'hauria de llegir tot plegat (extret de la viquipedia):

Històries curtes de robots

  • Jo, robot (1950)
  • The Complete Robot (1982)
  • Robot Dreams (1986)
  • Robot Visions (1990)
  • The Positronic Man (1992)

Novel·les de Robots

  • The Caves of Steel (1954)
  • The Naked Sun (1957)
  • The Robots of Dawn (1983)
  • Robots and Empire (1985)

Saga de l'Imperi Galàctic

  • The Stars, Like Dust (1951)
  • The Currents of Space (1952)
  • Pebble in the Sky (1950)
  • Preloude to Fundation (1988)
  • Forward the Foundation (1993)

Trilogia original de La Fundació

  • La Fundació (1951)
  • Fundació i Imperi (1952)
  • La Segona Fundació (1953)

Recerca de La Terra

  • Els limits de La Fundació (1982)
  • Fundació i Terra (1986)


dissabte, 13 de juliol del 2013

Star Trek into the Darkness

Tinc sentiments enfrontats respecte aquesta pel·lícula. D'una banda, penso que és una pel·lícula distreta que m'ha deixat amb ganes de més, i de l'altra, el meu costat fonamentalista Trekkie pensa que són tots uns impostors que mereixen cremar en l'infern Klingon o, com a mínim, ser tancats a les mines de la colònia penal Klingon de Rura Penthe.
A veure si puc mantenir la meva vessant radical trekkie a ratlla una estona i això em permet fer un comentari una mica objectiu sobre el film. Tot i que, us aviso que no he seguit la disciplina vulcaniana Kolinahr que elimina tot rastre d'emocions i es possible que perdi el control. A veure si me'n surto.

D'entrada, m'agradaria dir que com a film, està molt bé.  Hi ha acció a dojo, lluites, batalles, aventures. Tot i que dura més de 2 hores, passa volant, és lleuger i no es fa gens pesat. De fet, en acabar, em vaig quedar amb la sensació de que en volia més. Els efectes especials ja gairebé me'ls descuido per que estan molt bé i es dona per suposat que ho han d'estar, però quan no ho estan és nota. Fantàstic el Londres del futur. La barreja d'arquitectura de diferents èpoques. L'únic que no m'agrada, i ja va passar en el primer film, és que l'interior de la nau, en alguns moments, recorda massa a una fàbrica de les d'ara, plena de dipòsits i tubs. És que es veu que ho és. M'hi vaig fixar a la primera part i ara no puc evitar veure una fàbrica. Per sort, aquest cop no es veu tants cops, però encara n'hi ha. Això no havia passat mai, ni a les sèries, i això que tenien molt menys pressupost. Així que s'han de mencionar com a mínim. El 3D no està gens malament. Durant tot el film hi han detalls en 3D.

Els actors estan bé, a destacar el magnífic Khan (Benedict Cumberbatch, el recordareu com a Sherlock a la sèrie de la BBC) amb el qual arribes a simpatitzar, i a "entendre" per que fa el que fa. Els altres actors habituals reprenen els seus rols i els refermen, però estan consolidant nous personatges.  L'Spock no és l'Spock, és un vulcanià això si, però no és l'Spock. I per si algú ho dubta allà surt l'autèntic per a fer-ho més palès si cap. En Kirk, bé, no és el William Shatner. El doctor McCoy el trobo un pel exagerat com a rondinaire, sembla més una paròdia de l'autèntic. On es veu més és en l'Scotty, que no té res a veure amb la personalitat del seu alter-ego. Però en general no vull dir que no ho facin bé, només que em sembla que estan desenvolupant una personalitat pròpia. I això està bé i ha de ser així. Tot i que conserven els noms, evidentment no són els autèntics.

Les relacions entre ells volen ser com a Star Trek: The Old Series (A partir d'ara ST:TOS per abreujar) però no me les acabo de creure. Intueixo que a la sèrie dels 60 hi havia un ingredient subtil, fora de guió, fruit de l'amistat entre els actors. Una química pel fet d'haver estat tant de temps junts. Aquí, tot i que es sobre-enten que han passat molt de temps plegats en moltes missions i que han desenvolupat una amistat, no hi veig la mateixa química. No hi ha hagut cap sèrie per consolidar les relacions. I això és un problema, per que la trobo artificial. Però no s'hi pot fer res en aquest punt.

Les referències a l'antiga Star Trek són contínues. I això està bé i no ho està. Per als trekkies és un al·licient més, però alhora, et fa comparar contínuament amb el passat. I és que, tot i que, els sons, l'ambientació, els uniformes, et recorda a la nissaga, la forma de ser, la forma de comportar-se que tenen els personatges no és pròpia d'Star Trek. Sembla que hagin sortit d'un film d'acció actual qualsevol, per exemple, "La jungla 4" a un univers que no és el seu. Ningú es comporta com ho feien ni els de la sèrie clàssica ni els de la nova generació. Ni amb la solemnitat, ni amb la professionalitat, ni amb la il·lusió. Algú s'imagina l'antic Scotty insultant en Kirk? Ningú es creu que aquests són exploradors. Star Trek era meravella per allò que ens es desconegut. Veies la il·lusió d'un nen reflectida en el futur. Aquí veus una altra actitud. Ja d'entrada, la resolució del primer problema, veus una puntada al fetge de les regles de la Federació. Tota una declaració d'intencions. El director ens està dient, "ei, aquí mano jo, amb l'autoritat que em confereix un primer film d'èxit, les coses les faré a la meva manera".

A partir d'aquí podeu trobar spoilers. Avisats esteu...


Pel que fa a l'argument, el film és una continuació de la primera part. Recordem que estem en un univers alterat en el que els esdeveniments han canviat respecte a la història de l'Star Trek clàssica. Vol ser un homenatge a Star Trek II: La ira de Khan, en el sentit que hi ha molts elements d'aquest film, però no és un remake. Més aviat explica com canvien els esdeveniments respecte al tema de Khan degut a l'alteració que vam veure a la primera part. Podriem dir que és un "What if".

El fet de que Vulcano, el planeta d'Spock, hagi desaparegut obliga a la Federació a endinsar-se més en l'espai profund molt abans del que hauria estat. No explica quin és el motiu concret, però pot ben bé ser-ne la causa, la cerca d'un nou planeta per als Vulcanians supervivents. Això fa que alguns esdeveniments s'avencin. I un n'és la topada amb Khan, que es produeix molt abans del desijat. A Star Trek into the Darkness, l'Enterprise és a punt de començar una missió de 5 anys d'exploració de l'espai, que seria el període que vam veure a la sèrie clàssica. Durant aquest període, concretament a l'episodi 22 de la primera temporada de  ST:TOS "Space seed", l'Enterprise es troba a la deriva una nau plena de cossos en hibernació. Es tracta de Khan Noonien Singh i la seva pandilla. Un guerrer alterat genèticament que en el passat volia conquerir el món i va ser condemnat a vagar per l'espai congelat criogènicament juntament amb la resta dels seus deixebles. En descongelar-los, Khan intentarà prendre el control de l'Enterprise però en Kirk el vencerà i els deixarà a tots atrapats en un planeta deshabitat. Anys més tard, a Star Trek II: La ira de Khan, es tornaran a veure les cares. Aquest cop, lluitaran pel control d'una nova arma, un míssil desenvolupat per la doctora Carol Marcus i el seu fill capaç de generar vida. Desprès d'una lluita a l'espai entre naus, Khan es derrotat però abans de morir activa la nova arma. L'Enterprise, malmesa per la lluita, seria incapaç d'escapar de l'abast de l'explosió, ja que el motor de corvatura està espatllat. Spock es sacrifica entrant a la càmera del reactor i arregla amb les seves mans el motor per a que l'Enterprise pugui escapar. A causa d'això, Spock mor.

Com podeu veure, hi ha molts elements que trobem en aquest film i que recorden a ST II. El fet d'avençar l'exploració de l'espai profund, fa que trobin abans la nau de Khan. Però ho farà l'almirall Marcus, no en Kirk. Que voldrà utilitzar en Khan contra els Klingon. Trobem aquí també a la doctora Carol Marcus,  la filla de l'almirall, amb qui es evident que en Kirk tindrà una relació amorosa. Els míssils ens evoquen aquells de ST II que duien el cos sense vida d'Spock i l'arma "genesis". L'escena de la mort d'Spock la trobem aquí també, exactament igual però amb els papers invertits.

En aquest sentit, continua sent molt enginyós el guionista, en adaptar els esdeveniments al seu nou univers alterat, però a l'hora recordar-nos el vell. Crea, d'aquesta manera, una cosa nova per a nous aficionats i el públic en general, al mateix temps que dona als fans més antics records de l'altra sèrie. El públic en general serà transparent a les referències però s'ho passarà bé amb un film fresc, renovat i divertit. I el fan es divertirà a més captant més referències que la resta de mortals.

És hora d'acceptar la realitat. La Star Trek clàssica no tornarà, però sempre és allí per a qui la vulgui gaudir. Jo m'apunto a aquesta nova nissaga que recorda a Star Trek, però tenint clar que ja no és el mateix.

dimecres, 10 de juliol del 2013

Cese de alerta


Si, ja he vist Star Trek into the Darkness i estic preparant un post bastant extens al respecte...

Però mentre, també he acabat de llegir "Cese de Alerta". La segona part de la bilogia de Connie Willis que comença amb "El Apagón". 630 planes més. Em reafirmo en l'opinió de la primera part. Massa llarga. Hi ha molta palla i molta repetició. Els protagonistes es repeteixen a ells mateixos, i al lector, contínuament els mateixos pensaments i les mateixes inquietuds. I cada cop que ho fan tornen a repetir els mateixos arguments, un cop i un altre. Dit això, la profusió de detalls és fantàstica, com ens té acostumats Connie Willis en les seves obres. Realment et submergeix en aquest lloc i època de la història del segle XX i et fa viure amb la gent normal el patiment i les dures circumstàncies que van sofrir. Sembla com si realment Connie Willis tingués una màquina del temps i hagués viscut en primera persona els esdeveniments que ens explica.
Durant l'anomenat Blitz, Londres, i Anglaterra en general, són bombardejats contínuament per les forces de Hitler. La població viu atemorida, però afronten la situació amb una enteresa i un temple, digne dels Britànics. La gent es refugia a les estacions de metro durant els bombardejos on inclús fan representacions d'obres teatrals per a distreure a la població mentre dura el bombardeig. Les bombes incendiaries provoquen incendis gegantins arreu de Londres, que heroics bombers lluiten per controlar enmig dels bombardejos. Conductores d'ambulàncies es mouen per la ciutat traslladant ferits també sota les bombes. Tot una sèrie de gent normal que són convertits en herois per les circumstàncies. I aquest és al meu entendre el missatge principal del llibre. Això si, en el marc d'una novel·la de ciència ficció i de viatges en el temps. I és que els protagonistes són uns historiadors de l'any 2060 que es dediquen a presenciar esdeveniments de la història de ben aprop. Es mouen pel temps utilitzant uns portals invisibles, que controlen des del futur i que es situen en punts concrets de l'espai i es fan visibles i utilitzables per tornar, en un moment concret del temps. Però aquí, al Blitz, sembla que els portals per tornar a casa han deixat de funcionar i es veuen atrapats en l'època. Al llarg de la novel·la veurem com els historiadors es dediquen a buscar alternatives per tornar a casa. Busquen altres viatgers del temps amb els que potser coincideixen, però també es veuen cada cop més immersos en els esdeveniments i més lligats a les persones amb qui es relacionen. Passen de ser mers espectadors a herois quotidians implicats en el propi conflicte. De fet la seva missió era observar els herois durant la guerra, i acaben adonant-se que, la gent normal que resisteix, aquella dona que espera al seu marit que ha marxat al front i ha de cuidar dels fills, aquells civils que condueixen ambulàncies, aquells bombers, vigilants, religiosos etc.. són potser, més herois si cap, que els qui lluiten en el front, doncs han de suportar a més la incertesa del futur i el temor a una invasió. Els propis viatgers en el temps, en prendre part activa en la història, acaben convertint-se en herois. I a més, han de suportar, el fet d'estar atrapats en una època que no és la seva i el persistent temor d'haver canviat quelcom important en el curs de la història i de la guerra, en alterar sense voler alguns esdeveniments.
Tot i la seva, per mi, excessiva reiteració, és una gran novel·la, va ser guanyadora del premi Nébula 2010 a la millor novel·la, el premi Locus 2011 a la millor novel·la de ciència ficció i el premi Hugo 2011 a la millor novel·la. Gairebé res... És molt recomanable tant per als entusiastes dels viatges en el temps com per als amants de la història del segle XX i de la segona guerra mundial.

dimecres, 3 de juliol del 2013

Cese de alerta

I ja és aquí la segona part d"Apagón" de Connie Willis. Per fi!!! 6 mesos desprès ens arriba de la ma de Nova, la continuació "Cese de Alerta". Ja la podeu trobar a les llibreries i en versió digital, per exemple, a Amazon. Recordeu que va d'uns viatgers en el temps que es queden aïllats a l'Anglaterra dels anys 40 durant el Blitz: el bombardeig alemany que va patir el país durant la segona guerra mundial.

Aquí teniu el meu post sobre la primera part: El apagón

Quan l'acabi de llegir ja en faré el comentari de rigor. Espero i desitjo que l'espera hagi valgut la pena...