diumenge, 12 de maig de 2013

Ha mort Constantino Romero

Tota persona té moltes facetes i a les persones que tenen el privilegi de ser conegudes, famoses per la seva feina la gent les coneix per una o vàries de les seves cares que tenen a veure amb el desenvolupament de la seva professió de cara al públic. Quan aquestes persones es moren, no només desapareix per als seus éssers estimats la persona, si no que la seva part pública desapareix per al seu públic. En aquest cas li ha tocat a Constantino Romero. Avui m'he despertat amb la noticia de la seva mort. No s'esmenten les causes, però, realment importen?. 
Si us he de dir la veritat, no m'ha sorprès. Feia massa temps que no sentia la seva veu en cap pel·lícula ni el veia en cap programa de televisió i resultava força estrany en un home que sempre s'ha caracteritzat per ser prolífic en la seva professió. Els meus temors es van reafirmar quan, desprès de estar desaparegut durant molt de temps, va anunciar la seva jubilació de l'escenari a finals del 2012, amb 65 anys. A veure, no em quadrava amb la seva personalitat. Una persona tan treballadora i al qual semblava gaudir amb la seva feina no es jubila com un funcionari o un peó per que ha arribat als 65 anys. Suposo que ja devia estar malalt de fa temps. 

Jo al Constatino Romero el seguia de fa anys en la seva faceta de presentador de Televisió, dirigint programes memorables com "El tiempo és oro", o la veu de les cerimònies dels jocs olímpics de Barcelona l'any 1992, però sobretot va formar part de la meva història en posar la seva portentosa veu a molts personatges amb els quals he viscut grans històries al cinema. I ja dins aquest únic marc, ha esdevingut una gran icona del cinema de gènere. Ell va posar veu al replicant Roy Batty (Rutger Hauer) de Blade Runner. Ell va ser Darth Vader a Star Wars. Ell va ser el capità Kirk a tota la saga de pel·lícules de Star Trek. Ell va posar veu a l'agent 007 James Bond en la seva etapa de Roger Moore. Ell posava veu a Terminator 2. Fora ja del gènere també va ser la veu de Clint Eastwood. 

No puc parlar per les seves altres facetes per que no les conec, però, ja només per la seva vesant del doblatge, es mereix un homenatge. Almenys, aquesta part no morirà mai. Sempre seguirà sent Darth Vader i el capità Kirk i tants d'altres. Cada cop que re-visionem aquestes pel·lícules ell estarà allí (si cap re-masterització ho impedeix) i reviurà durant les dues hores de metratge en la veu dels seus personatges i així mai l'oblidarem.

El meu pesam a tota la seva família de seguidors anònims i aquí li dedico aquest petit però sentit homenatge.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement