dijous, 9 d’agost de 2012

Prometheus

El film de Ridley Scott, precuela de Alien, decep. Però per què? Per la seva posada en escena? pels seus efectes especials? per com en són de cuidats els detalls visuals? No. Pel guió.
D'entrada, és ben sabut que, aquests tipus de films en els quals es fixen unes expectatives tan elevades solen decebre, ja que, sovint, no són a l'altura del que s'espera d'ells (sempre hi ha una excepció o dos, per exemple, "Avengers"). Tanmateix, a Prometheus és el propi guió qui recau en aquesta trampa. I és que el film comença molt fort, proposant-nos un viatge de descobriment del secret de l'origen de l'home. Ni més ni menys. Quan vaig veure això vaig pensar amb "Mission to mars", "Stargate" i similars. Perquè, en aquests tipus de films, qualsevol resposta que troben sol resultar decebedora. Son films que unflen tant una bombolla d'expectatives que acaba petant. Així definiria el film. El resultat: l'espectador empren el viatge amb il·lusió al costat dels arqueòlegs protagonistes i... acaba tan decebut com ells mateixos. Esperaven trobar els creadors de l'home, el pare creador, (Deu?) i troben un despropòsit d'explicació sobre l'origen d'"Alien". Com si haguessin arribat al plató on és va filmar. És en aquest punt on l'únic que sosté el film és la visió del friki, que troba curiositats, "guinyos", records de temps de cinema millors, memorabilia, elements d'atrezzo i es mostra orgullos i cufoi d'entendre quelcom més del film que la resta dels mortals que són amb ell al cinema.
No puc continuar sense spoilers a dojo. Així que tapeu-vos els ulls si no l'heu vista a partir d'aquí.

Com he dit abans, el final és el més decebedor de tots els finals, si el que esperes és veure la resposta filosòfica a la pregunta més antiga. Més d'un amb qui he parlat esperaven que al despertar el extraterrestre, aquest ens donés una explicació, i enlloc d'això no se li acut res més que començar a etzibar cops a dojo i començar una espiral de violència que pretenia acabar una pel·lícula que no sabien com acabar.
A banda d'un final decebedor, el film és ple d'inconsistències. Hi ha personatges estranys que prenen decisions il·lògiques impròpies de la seva professió. A un àmbit més global, se m'acut per exemple, que les pintures que troben a la terra contenen una configuració d'un conjunt de planetes que els serveix per a arribar-hi (això ja de per si és estrany). Però després resulta que el planeta no era més que una base militar de proves. És lògic que s'indiqui aquest tipus d'origen en les pintures?
Però és que a banda de ser inconsistent amb ell mateix, el film ho és amb l'univers "Alien" del qual vol fer de pre-cuela". Si has vist i tens a la memòria "Alien", saps com haurien d'acabar les coses a Prometheus per a que encaixi amb el principi del gran clàssic dels 70. Saps que aquella és la nau estimbada que troben al principi. I llavors comences a veure més inconsistències. Per exemple, a "Alien", troben el pilot de la nau assentat a l'espectacular cadira dissenyada per H. R. Giger des d'on controla la nau. Però aquí, segons desprès d'estimbar-se l'extraterrestre no se li acut res més que sortir corrents de la nau, sense cap ferida i anar directament a la càpsula a atacar a la Noomi Rapace. Ah, potser va deixar el casc i el vestit d'astronauta perfectament col·locats a la cadira abans d'arrencar a córrer a buscar revenja?. I el cos del Peter Weyland? L'haurien de trobar la Ripley i els seus col·legues. Per no parlar de les restes de la nau terrestre que s'estimben per allí, que novament haurien de detectar fàcilment la tripulació del Nostromo... Segur que n'hi ha moltes més però crec que no cal que continuï, ja queda clar.

I ara em fan saber que el guionista no és altre que Damon Lindelof que va ser guionista de Perdidos, i no m'estranya gens. Però no pot tenir ell tota la responsabilitat del despropòsit. No l'ha fet ell sòl el guió. La màxima responsabilitat, per mi, recau sobre Ridley Scott, que és qui ha decidit el seu equip.
Tot plegat fa molta llàstima. Més que res pel que podria haver estat i no. Un film tan cuidat a nivell visual, amb una inversió de diners tan important, que ens transportava a l'univers d'Alien de nou per obra i gràcia del seu mateix director i s'esgarra per culpa d'un seguit de males decisions de guió. La primera contractar el Damon Lindelof.