divendres, 10 d’agost de 2012

1Q84 Agredolç


1Q84 és una novel·la d'Haruki Murakami. Està editada en 2 volums, tot i que el primer conté els volums 1 i 2 i el segon el 3. En essència ens explica la historia d'en Tengo i la Aomame. Tengo és un professor de matemàtiques amb vocació d'escriptor i la Aomame és una terapeuta que treballa en un gimnàs i que a estones lliures es dedica a fer d'assassina a sou. 
En Tengo es veu embolicat en la redacció d'una novel·la que ha escrit una enigmàtica noia jove. El seu editor el contracta per a que refaci l'obra, la millori i la puguin editar i vendre,  ja que ell creu que seria tot un èxit de vendes.
La Aomame per la seva banda es dirigeix a un assassinat per encàrrec quan es comença a adonar de que quelcom al seu voltant ha canviat. Alguns esdeveniments no han succeït com ella recordava i al cel enlloc d'una lluna n'hi ha dues. Ella mateixa batejarà aquesta nova realitat com 1Q84. L'any en que transcorre l'acció és el 1984 al Japó. En japonès el símbol Q 'qyu' es pronuncia gairebé com el 9.

Agredolç.
Aquest és el gust que m'ha deixat 1Q84. Dolç perquè és un llibre que està molt ben escrit. Que t'enganxa des del principi. T'enganxa pel misteri. El misteri que provoca el que els personatges es trobin en una mena d'univers paral·lel. La mitologia que envolta tot el llibre. Una sensació onírica. Un amor no resolt. Personatges enigmàtics a més no poder. Escenes de sexe a dojo. Narrat amb detall i amb molta palla. En mans d'altri potser se'ns faria pesat, però Murakami ho fa fàcil. Ho explica tot amb tanta naturalitat que no te n'adones i van passant les planes. Tot plegat enganxa.
Ara bé, arriba el final i trobo a faltar quelcom. Es deixa moltes coses per resoldre. Molts enigmes per explicar. La meva mentalitat cièncifíctica (paraula que m'acabo d'inventar) requereix més explicacions, no científiques pròpiament dites sinó més aviat explicacions sobre les regles de l'univers en que ens trobem. Com funciona. Per què hi ha dos llunes? Que és la crisàlida de l'aire? . D'explicacions ja en dona ja, però són massa enigmàtiques, incompletes, oníriques i confuses pel meu gust. Em queda el dubte si, tota aquesta mitologia que crea, és només un recurs narratiu que va utilitzant com li convé o realment la té ben pensada i construïda. Potser el meu error està en la meva educació occidental. En la racionalitat que impera en les obres que acostumo a consumir tot i que pertanyen al gènere fantàstic o de ciència ficció. Potser esperava que això fos Fringe? Doncs no, no ho és. Quan llegiu a la tapa sobre un mon paral·lel no us entusiasmeu, no és una novel·la sobre realitats paral·leles habitual. Tot és bastant oníric i poc definit.
Tot i tenint en compte això no m'agrada el final. Es precipiten els esdeveniments però sembla com si s'hagués quedat sense espai per donar més explicacions. I mira que no és pas curt el llibre. Son 3 volums plens de palla i al final encara es deixa coses per explicar. Potser hauria d'haver tret palla i haver aprofitat més l'espai. Però llavors potser no seria el seu estil. No ho sé. És el primer llibre de Murakami que llegeixo i no sé si l'és, però els altres llibres els he vist i no són tan llargs. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement