dilluns, 16 de juliol de 2012

The Amazing Spider-Man

Ja he vist el reboot de Spider-Man. És una mica pesat que pocs anys desprès de la versió del Sam Raimi hagin de repetir la mateixa història. Quantes oportunitats necessitaran per a fer-ho millor? La resposta és tantes com convingui, no ho dubteu. Tenen un contracte signat pel qual, si no volen perdre els drets sobre el personatge, han de treure una adaptació cada pocs anys.
El film intenta explicar la mateixa història, però, sense que sembli la mateixa història. Des d'un angle diferent. El problema és que hi ha coses que no es poden obviar. Es poden fer diferents, des d'un altre enfoc, però segueixen sent, en essència, les mateixes. De totes maneres, els 50 anys que fa que Spider-Man s'ha gronxat pels edificis de Nova York donen per a moltes històries. I per a unes quantes parelles. Així que només cal buscar a l'arxiu d'enemics clàssics del superheroi aràcnid, escollir-ne un (The Lizard), triar la parella (Gwen Stacy), barrejar una mica amb la història de creació de l'Spider-Man, sacsejar i llestos. Tot i això, s'ha de reconèixer que el resultat no està gens malament, però el film és veu perjudicat pel pesat llast que suposa l'anterior trilogia, a la qual no vol assemblar-s'hi i de la qual fuig tan ràpid com pot. Però, en aquesta fugida, algunes coses resulten forçades. 
No obstant això, en perspectiva, és pren més seriós el superheroi que en l'anterior intent. Els actors, tan el protagonista, l'Andrew Garfield ("The Social Network") com la Emma Stone interpreten molt bé. S'ha de reconèixer. Però, és aquest realment el Peter Parker que podem veure als còmics? Jo tinc els meus dubtes. Crec que l'actor adapta una mica el paper al que més li convé i això està bé doncs el dota d'una personalitat pròpia. Se'l fa seu. Però no veig ben bé el Peter Parker que m'imaginava. Clar que això és molt personal.
La banda sonora s'ha encarregat a James Horner, tot un clàssic. El mestre intenta fugir de fanfàrries de superherois i es mostra melòdic amb tocs intimistes. És fantàstic poder tararejar per fi una banda sonora. 
En resum, tan de bó hagués estat la primera adaptació a la gran pantalla. M'he quedat amb el dubte de com hagués quedat si així hagués estat, però estic segur que diferent. Ha millorat el seu predecessor però no té tant mèrit, ja que tenia una referència propera, un "assaig" del qual aprendre.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement