dilluns, 21 de maig de 2012

La mujer de negro de Susan Hill

No acostumo a llegir novel·les de terror. De fet, potser és el primer cop que en llegeixo una d'aquest gènere. Fa molts anys, vaig intentar llegir 'It' de l'Stephen King, però la vaig deixar doncs em donava massa mal rotllo. No em produïa ben bé un sentiment de por, més aviat em deixava mal cos.
"La mujer de negro" però, el van recomanar les noies del podcast 'Atmosfera cero', al qual per cert, us emplaço des d'aquí. Allí van destacar que la novel·la, escrita per Susan Hill, era millor que la versió adaptada per a la gran pantalla protagonitzada per l'ex-Harry Potter. I això em va picar la curiositat, així que me'l vaig demanar per Sant Jordi.
El llibre és força curt. És llegeix en un no res doncs té la lletra grossa i poques planes. Jo no sé si és o no millor que la seva versió cinematogràfica doncs no l'he vista, però he d'admetre que si que fa por. Crea una atmosfera que, per tòpica que és, no deixa de ser efectiva: la boira, aiguamolls, casa victoriana abandonada, cementiri i fantasmes turmentats. Tots els ingredients necessaris hi són i, tot i que, els hem vist i revist molts cops en moltes altres obres, reconec que t'atrapa. Hi ha moments en què realment t'inquieta. Quan el llegeixes per la nit, envoltat de silenci i el llibre et posa en un estat mental i sensitiu especial, de sobte, t'assetja la sensació de què no estàs sol. 
No és que sigui una obra mestra però quan l'has acabat et queda la sensació de què has llegit una bona història de terror.