diumenge, 13 de maig de 2012

Crònica del Saló del còmic de BCN 2012


Dissabte passat vaig anar al Saló del Còmic de Barcelona. I això ja sabeu que suposa una sobredosi de frikisme que t'entra per tots els sentits durant una bona estona. Estands i més estands vinguts d'arreu, plens de còmics i marxandatge. Vaig entrar dels primers, en obrir el Saló i creieu-me si us dic que és el millor que es pot fer, doncs, durant una estona, pots passejar per tot arreu sense cues ni gent que et privi de veure-ho tot. 
A grans trets, podríem dir que a la part central hi havia les grans editorials, Planeta-Agostini, Norma, etc i promocions de pel·lícules de gran pressupost, com ara "GiJOE 2", "Prometheus" o "el Dictador" on podies fer-te una foto envoltat d'atrezzo si volies. Rodejant els grans, teníem la resta de botigues de còmics i altres parades menors i en els extrems a esquerra i dreta hi havia la secció de videojocs i les exposicions.
De exposicions n'hi havia moltes. La més destacada potser era "Robots en su tinta" que tractava la relació entre els robots i el còmic. Hi podíem trobar mostres dels principals còmics del gènere dedicats als robots més famosos i, just al costat, s'hi  feien competicions i demostracions de robots reals. Un robot que va gaudir d'una exposició per a ell sol i que realment la mereixia fou el Mazinger Z. I venia acompanyat de Go Nanai, el seu creador, que també va assistir al Saló, tot i que d'una forma discreta. Després en parlem d'aquest tema.
Una altra exposició a destacar era la dedicada a Moebius, autor recentment desaparegut. A l'altre extrem podíem veure una altra mostra de còmics de la sèrie "Hazañas Bélicas" que incloïa un geep militar de la segona guerra mundial i uns quants soldats amb els que et podies fer la foto.

El Club Star Wars de Barcelona, el de Catalunya i el club Star Trek d'Espanya també hi tenien el seu estand (aquest darrer per primer cop), així com el grup "Legion 401 Spain Garrison". 
A cada pas et topaves amb super-herois de tota mena, soldats imperials, herois del manga, membres de la Federació de planetes, robots galàctics, Jedis de la República (galàctica ejem...), soldats de la segona guerra mundial, dictadors de pacotilla, dibuixants dels còmics més mainstream, dibuixants dels còmics menys mainstream, frikis adolescents, frikis més grans, frikis amb canes, etc. Una bona mostra de tot el "bestiari" sense el qual una fira així no té cap sentit.  

Quant als còmics Marvel i DC reconec que l'estil de dibuixos actuals no m'entusiasma, potser per això estic força despenjat i no segueixo l'actualitat. Desconec els autors moderns i crec que s'està estirant molts personatges com un xiclet gastat al que ja no li queda gairebé gust. A mi el que m'agrada són les reedicions de còmics dels anys 70 i 80. Aquestes recopilacions amb tapa dura. El problema és saber veure si ja els tinc editats en alguna altra col·lecció. Però això és una altra història i serà contada en una altra ocasió.
  El que em va fer més il·lusió és aconseguir una foto signada pel Julian Glover. Aquest senyor és un actor, de considerable edat, a qui els fans de Star Wars coneixem com el general Veers, que treballava a les ordres de Darth Vader en l'assalt a Hoth. També va fer el paper de dolent (Walter Donovan) a Indiana Jones and the Last Crusade, i al film de James Bond "For your eyes only". Actualment interpreta el Gran mestre Pycelle a la sèrie de "Game of Thrones". L'acompanyava el Paul Blake, l'actor que interpretava Greedo a Star Wars a qui, el fet de no veure-li la cara al film diguem que li restava valor.

De Go Nanai, nanai.

Jo hagués volgut un dibuix signat per Go Nanai i una foto amb ell de pas, suposo que com molts d'altres que vam donar els nostres primers passos gairebé al mateix temps que el super-robot Mazinger Z sortia de sota la piscina de l'Institut d'investigació foto-atòmica en el nostre país. Però el senyor Go Nanai és molt gran, estava malalt i no es trobava en disposició de signar. És comprensible. El que no resulta tan comprensible és que l'editor o qui sigui que el porta faci negoci a costa d'això. Resulta que si compraves més de 10 euros en marxandatge entraves en un sorteig, amb el qual podies aconseguir una il·lustració signada per Go Nanai. Doncs per això que s'hagués quedat a casa seva tranquil que la signada ja la podien fer igual. Però de veure el Go Nanai, nanai.


Go Nanai a banda, em vaig trobar una fira capaç d'interessar a totes les generacions, tan a les més noves com a les més canoses. I això fa que cada cop sigui més rellevant i que, si la crisi ho permet, continuarà  en una progressió ascendent, augmentant any rere any el nombre de estands participants i el nombre de  visitants; aquest any ha arribat a 108.000. Tant de bo es converteixi en un referent a nivell mundial, si és que no ho és ja.