dimecres, 23 de maig del 2012

Podcasts, podcasts i més podcasts

Estic enganxat als Podcasts. I no a qualsevol clar. Als podcasts frikis i geeks. Tot va començar quan em vaig baixar el podcast del programa de CatRadio Generació Digital. I per cert, darrerament no funciona la seva pàgina al iTunes (ni la dels altres programes de Catalunya Radio). Només em passa a mi? Espero que es solucioni aviat. Ja fa massa dies que no puc sentir el programa... 
Problemes a banda, m'he llençat a la cerca de podcasts frikis i geeks. Primer vaig descobrir "Mossega la poma". Aquest programa el fan des de la UPC i es dedica principalment a la informàtica i les noves tecnologies (no només de Mac). Però, a més també té un punt friki. En un dels darrers programes que he pogut escoltar, entrevisten al gran Miquel Barceló (editor de la col·lecció Nova de ciència ficció, doctor de la UPC, etc.) que parla sobre robòtica i la ciència ficció.
Un altre podcast que m'ha agradat molt és "Atmosfera Cero". Un podcast sobre ciència ficció, terror, sèries de TV, literatura del gènere, etc. que presenten 3 noies i que comenten sèries, pel·lícules, llibres, etc. Em fa molta gràcia sentir noies parlant d'aquests temes. Sempre he pensat que hi ha molts menys frikis del gènere femení que no del masculí, o almenys aquesta ha estat la meva experiència més propera. Però veig que "haberlas haylas". Sentir parlar d'aquests temes, i tan bé i amb tant coneixement de causa, a tres noies frikis em fascina. No vull semblar masclista però és que no hi estic gens acostumat.
"La órbita de Endor" és un altre podcast de ciència ficció i fantasia de tendències "starwaseres" però que no només viuen de starwars. M'encanten els monogràfics que preparen. S'estan hores parlant d'un tema. Per exemple, el darrer que he sentit anava sobre la sèrie "Star Trek, la nova generació". Comenten entre ells cada tema amb la màxima profunditat i dona gust sentir parlar la gent que hi intervé perquè parlen molt bé.
A mesura que vagi descobrint nous podcasts els aniré afegint a una llista d'aquest blog que he creat en motiu d'aquesta entrada i que podeu al costat dret.
A gaudir-ne!

dilluns, 21 de maig del 2012

La mujer de negro de Susan Hill

No acostumo a llegir novel·les de terror. De fet, potser és el primer cop que en llegeixo una d'aquest gènere. Fa molts anys, vaig intentar llegir 'It' de l'Stephen King, però la vaig deixar doncs em donava massa mal rotllo. No em produïa ben bé un sentiment de por, més aviat em deixava mal cos.
"La mujer de negro" però, el van recomanar les noies del podcast 'Atmosfera cero', al qual per cert, us emplaço des d'aquí. Allí van destacar que la novel·la, escrita per Susan Hill, era millor que la versió adaptada per a la gran pantalla protagonitzada per l'ex-Harry Potter. I això em va picar la curiositat, així que me'l vaig demanar per Sant Jordi.
El llibre és força curt. És llegeix en un no res doncs té la lletra grossa i poques planes. Jo no sé si és o no millor que la seva versió cinematogràfica doncs no l'he vista, però he d'admetre que si que fa por. Crea una atmosfera que, per tòpica que és, no deixa de ser efectiva: la boira, aiguamolls, casa victoriana abandonada, cementiri i fantasmes turmentats. Tots els ingredients necessaris hi són i, tot i que, els hem vist i revist molts cops en moltes altres obres, reconec que t'atrapa. Hi ha moments en què realment t'inquieta. Quan el llegeixes per la nit, envoltat de silenci i el llibre et posa en un estat mental i sensitiu especial, de sobte, t'assetja la sensació de què no estàs sol. 
No és que sigui una obra mestra però quan l'has acabat et queda la sensació de què has llegit una bona història de terror.

diumenge, 13 de maig del 2012

Crònica del Saló del còmic de BCN 2012


Dissabte passat vaig anar al Saló del Còmic de Barcelona. I això ja sabeu que suposa una sobredosi de frikisme que t'entra per tots els sentits durant una bona estona. Estands i més estands vinguts d'arreu, plens de còmics i marxandatge. Vaig entrar dels primers, en obrir el Saló i creieu-me si us dic que és el millor que es pot fer, doncs, durant una estona, pots passejar per tot arreu sense cues ni gent que et privi de veure-ho tot. 
A grans trets, podríem dir que a la part central hi havia les grans editorials, Planeta-Agostini, Norma, etc i promocions de pel·lícules de gran pressupost, com ara "GiJOE 2", "Prometheus" o "el Dictador" on podies fer-te una foto envoltat d'atrezzo si volies. Rodejant els grans, teníem la resta de botigues de còmics i altres parades menors i en els extrems a esquerra i dreta hi havia la secció de videojocs i les exposicions.
De exposicions n'hi havia moltes. La més destacada potser era "Robots en su tinta" que tractava la relació entre els robots i el còmic. Hi podíem trobar mostres dels principals còmics del gènere dedicats als robots més famosos i, just al costat, s'hi  feien competicions i demostracions de robots reals. Un robot que va gaudir d'una exposició per a ell sol i que realment la mereixia fou el Mazinger Z. I venia acompanyat de Go Nanai, el seu creador, que també va assistir al Saló, tot i que d'una forma discreta. Després en parlem d'aquest tema.
Una altra exposició a destacar era la dedicada a Moebius, autor recentment desaparegut. A l'altre extrem podíem veure una altra mostra de còmics de la sèrie "Hazañas Bélicas" que incloïa un geep militar de la segona guerra mundial i uns quants soldats amb els que et podies fer la foto.

El Club Star Wars de Barcelona, el de Catalunya i el club Star Trek d'Espanya també hi tenien el seu estand (aquest darrer per primer cop), així com el grup "Legion 401 Spain Garrison". 
A cada pas et topaves amb super-herois de tota mena, soldats imperials, herois del manga, membres de la Federació de planetes, robots galàctics, Jedis de la República (galàctica ejem...), soldats de la segona guerra mundial, dictadors de pacotilla, dibuixants dels còmics més mainstream, dibuixants dels còmics menys mainstream, frikis adolescents, frikis més grans, frikis amb canes, etc. Una bona mostra de tot el "bestiari" sense el qual una fira així no té cap sentit.  

Quant als còmics Marvel i DC reconec que l'estil de dibuixos actuals no m'entusiasma, potser per això estic força despenjat i no segueixo l'actualitat. Desconec els autors moderns i crec que s'està estirant molts personatges com un xiclet gastat al que ja no li queda gairebé gust. A mi el que m'agrada són les reedicions de còmics dels anys 70 i 80. Aquestes recopilacions amb tapa dura. El problema és saber veure si ja els tinc editats en alguna altra col·lecció. Però això és una altra història i serà contada en una altra ocasió.
  El que em va fer més il·lusió és aconseguir una foto signada pel Julian Glover. Aquest senyor és un actor, de considerable edat, a qui els fans de Star Wars coneixem com el general Veers, que treballava a les ordres de Darth Vader en l'assalt a Hoth. També va fer el paper de dolent (Walter Donovan) a Indiana Jones and the Last Crusade, i al film de James Bond "For your eyes only". Actualment interpreta el Gran mestre Pycelle a la sèrie de "Game of Thrones". L'acompanyava el Paul Blake, l'actor que interpretava Greedo a Star Wars a qui, el fet de no veure-li la cara al film diguem que li restava valor.

De Go Nanai, nanai.

Jo hagués volgut un dibuix signat per Go Nanai i una foto amb ell de pas, suposo que com molts d'altres que vam donar els nostres primers passos gairebé al mateix temps que el super-robot Mazinger Z sortia de sota la piscina de l'Institut d'investigació foto-atòmica en el nostre país. Però el senyor Go Nanai és molt gran, estava malalt i no es trobava en disposició de signar. És comprensible. El que no resulta tan comprensible és que l'editor o qui sigui que el porta faci negoci a costa d'això. Resulta que si compraves més de 10 euros en marxandatge entraves en un sorteig, amb el qual podies aconseguir una il·lustració signada per Go Nanai. Doncs per això que s'hagués quedat a casa seva tranquil que la signada ja la podien fer igual. Però de veure el Go Nanai, nanai.


Go Nanai a banda, em vaig trobar una fira capaç d'interessar a totes les generacions, tan a les més noves com a les més canoses. I això fa que cada cop sigui més rellevant i que, si la crisi ho permet, continuarà  en una progressió ascendent, augmentant any rere any el nombre de estands participants i el nombre de  visitants; aquest any ha arribat a 108.000. Tant de bo es converteixi en un referent a nivell mundial, si és que no ho és ja.

divendres, 4 de maig del 2012

May the 4th be with you

Feliç dia d'Star Wars a tothom


dimecres, 2 de maig del 2012

dimarts, 1 de maig del 2012

Avengers (II): Avengers Assemble


 Massa cops, quan em disposo a comentar un film en aquest blog penso que no estic dient res que no hagi dit qualsevol altre friki/geek en mil i un blogs. I és que al cap i a la fi tots tendim al mateix. Tots estem tallats pel mateix patró. Aquest cop, però, tant me fa. Vull repetir tants cops com calgui el que segurament molts altres han dit sobre el film 'Avengers'. I és que estem davant el millor film de superherois Marvel (i qui sap si no Marvel) de la història. He dit.
El director, Joss Whedon, salta al top ten de la industria de l'entreteniment amb aquest film. Fins ara, s'havia mantingut en un segon pla. Molts de nosaltres, però, ja feia molt de temps que seguíem la seva carrera amb molt d'interès, (tal com li va dir el canceller Palpatine a l'Anakin). De fet la seva experiència al cinema és mínima. Només havia dirigit un film, "Serenity" que tancava la malaguanyada sèrie de TV "Firefly". Recordem que també va dirigir "Buffy, the Vampire Slayer". Però la seva proximitat amb el món del còmic l'ha posat al front del projecte "Avengers". I quin encert!. Desprès de l'èxit del film, a veure qui és el guapo que s'atreveix a cancel·lar-li una sèrie, com va passar amb 'Firefly'.

Avengers Assemble.

El film ho té tot. És l'adaptació perfecta del còmic a la gran pantalla. Els superherois junts en un grup impossible. Amb les seves disputes, piques, pulles que reconeixeràs de seguida si has seguit mínimament els còmics.
D'una banda, Whedon es cuida molt que tots els personatges tinguin el seu moment de glòria. I no tan sols independentment, sinó que els combina i el resultat és un conjunt tan ben lligat com l'allioli de casa.  Combina els elements acció, humor, ritme, argument, tocs friki i efectes especials amb tanta habilitat que tot plegat forma un cocktail que podríem qualificar com "entreteniment total". Enmig de tota aquesta experiència l'únic punt feble al qual he de fer esment, és la banda sonora. No és que sigui dolenta, però tampoc és que resalti. Compleix la seva funció amb discreció però no em veig escoltant-la a casa i repetint-la fins a la sacietat. De fet, ni tan sols recordo com feia la tonada. Ara l'escoltava mentre escrivia aquest post i no està gens malament...
Hi ha un element que és bastant característic dels productes de Joss Whedon: els diàlegs. Són diàlegs ingeniosos i irònics. De vegades penso que massa perquè ratllen la inverosimilitut, en el sentit que, ningú respon tan bé i tan ràpid com ho fan els seus personatges. Però prefereixo això que no diàlegs estúpids. En aquest film és nota aquest toc Whedon i m'agrada. A Tony Stark li escauen com anell al dit i estan més que justificats. Al cap i a la fi és un geni científic (a més de playboy i multimilionari).
Personatge a personatge, tots tenen la seva història. Hulk reneix en aquest film, omplint la pantalla amb la seva personalitat (a banda del seu enorme cos verd) i, amb poques intervencions es fica el públic a la butxaca. Tony Stark, en la línia de "Iron-Man". Ficant-se amb tothom amb el seu to sarcàstic de sempre. Ja és gairebé de la familia. El Capi (Capità Amèrica) fent del que ha de fer. Es a dir, de soldat soso, responsable i anticuat. La Viuda Negra amb més protagonisme del que cabia esperar. Thor també està en el seu lloc que li correspon igual que el seu germà Loki, un enemic amb una personalitat més complexa del que acostumem a veure en films d'aquest tipus. Bruce Banner resignat amb el seu destí. "Ojo de Halcón", potser el personatge més confús de tots pel rol que li ha tocat. Nick Fury, amb iniciativa   i prou protagonisme.
En resum, tot està perfectament orquestrat. Els efectes especials, estan tan integrats que realment t'oblides que ho són. Tot i que són realment espectaculars corren el risc de ser ignorats i això és el millor compliment. Acabes trobant d'allò més normal que un monstre verd salti d'edifici en edifici o un personatge amb un vestit ajustat de colors llampants es passegi a plena llum del dia. I parlant de vestits, em va agradar més el vestit del Capi a "Captain Amèrica: first avenger" que el que llueix aquí. El vaig trobar amb colors massa llampants. Està bé que Whedon no s'avergonyeixi del còmic però tot té un límit...
Un altre element important és l'humor. Entre les pulles del Tony Stark, les respostes iròniques de molts i les reaccions imprevistes de Hulk, conformen un film molt divertit. L'humor es present a cada moment, alleugerint escenes de tensió allà on convé. El fet de veure'ls tot junts a la gran pantalla ja és, de per si, un plaer friki de nivell 10. Si a sobre els veus fer broma d'ells mateixos, ja podem parlar d'autèntic orgasme friki.
I és que no ens enganyem, aquest film està pensat, dissenyat, parit per i per a frikis/geeks i això es nota, per bé que també és assumible per la resta de mortals que busquen un film d'acció, efectes especials i entreteniment del màxim nivell.
Arribat a aquest punt, entrem en una nova etapa dels films de super-herois. A partir d'aquí, a veure qui és capaç de superar-ho. De la competència tenim Batman a la vista. Del propi Marvel, l'èxit d'aquest film suposarà un re-llançament d'altres super-herois que havien quedat malparats en anteriors adaptacions. És moment de re-llançar els 4F? Jo només desitjo que si hi ha reboot dels 4F se n'encarregui Joss Whedon.

Nuff Said.

p.d.: Una nota curiosa. "The avengers" encara no s'ha estrenat als USA (s'estrena aquesta setmana, el 4 de Maig)(la que els espera..). Hem tingut el privilegi de veure-la primer a Europa que als EEUU. A la IMDB té una nota de 8.9. Ha aconseguit 178 milions de dòlars en el terreny internacional el primer cap de setmana.