divendres, 20 de gener de 2012

Sherlock (Fi de la 2a. temporada)



S’ha fet molt curta, (de fet ho era). S’ha acabat la segona temporada i ho ha fet amb traca i mocadors. Els episodis d’aquesta segona temporada han estat al meu parer, més bons que els de la primera i això és difícil.
Del darrer episodi només grinyolava una cosa. Un detall tècnic que, com jo pertanyo a la professió a la qual fa referència, em feia un mal especial. El Macguffin de l’episodi és un hipotètic codi informàtic, clau o programa, capaç d’obrir totes les portes i barreres de seguretat del mon mundial. És evident que això és impossible i menys reduït a un codi o seqüència mínima. Per sort, el final de l’episodi arregla aquest error (almenys parcialment).
A banda d’aquest detall, el tercer episodi d’aquesta temporada és brillant. El títol,’The Reichenbach Fall’, fa referència al famós salt d’aigua de Suiza on el detectiu de la novel·la d’Arthur Conan Doyle i el seu enemic Moriarty s’acaben enfrontant. El resultat de la lluita per tots és conegut. Ambdos cauen a l’aigua. Tanmateix l’enemic més perillós per a SherlockHolmes no era Moriarty si no el seu creador Arthur Conan Doyle. L’escriptor estava fart del detectiu i havia planejat acabar amb ell en aquell salt d’aigua. Però fou la seva pròpia mare qui no li va permetre, i es va veure obligat a reviure el personatge.
En veure el títol de l’episodi de la sèrie, em va quedar clara una cosa: aquell seria el moment en que s’enfrontarien definitivament Sherlock i Moriarty. Però també em va plantejar molts dubtes. Quedaria bé traslladar l’acció de la sèrie a Suïssa? Com s’ho farien per a que no quedés massa forçat? Era apropiat?.  No devia ser jo l’únic a qui la idea d’adaptar al peu de la lletra l’aventura de Reichenbach no li acabava de fer el pes, doncs al final, el títol es queda en una referència a un cas d’un quadre recuperat que té aquest nom i que ens comenten de passada, com el cas que definitivament catapulta Sherlock Holmes a la fama i esgota la paciència d’en Moriarty.
M’agrada que no hagin adaptat al peu de la lletra aquest relat, doncs senzillament no era apropiat a les circumstancies. De la mateixa manera que m’agrada com adapten a l’episodi 2×02  ”The hound of Baskerville”, una mica més pròxim al relat però modernitzat i diferent al mateix temps.
Comentaria més detalls del darrer episodi, però hauria d’esmentar alguns spoilers. Prefereixo mossegar-me la llengua i que gaudiu d’aquest episodi sense entrebancs doncs val la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement