dimarts, 22 de novembre de 2011

Els canvis de rols en les sèries de TV

D'un temps ençà vaig observant que per tal d'allargar una sèrie, o bé, per tal de renovar-la, fan servir un recurs curiós. És un recurs que solen fer més aviat en canviar de temporada. Consisteix en canviar els rols d'alguns dels personatges. Això vol dir que, no es canvia l'actor, ni el personatge, però si el seu rol dins la sèrie. D'aquesta manera es mantenen els mateixos actors protagonistes però es renova una mica. Anem a posar algun exemple:
Comencem per Galactica, la primera sèrie on vaig observar aquest fenòmen. Els personatges podriem dir que evolucionen al llarg de la sèrie, però jo crec que és més una transformació de rol. A la fi de la sèrie pocs personatges queden tal com van començar. El cas més evident és el del "dolent" Gaius Baltar. Comença essent un científic i passa desprès a traïdor, polític col·laboracionista, gurú religiós, embaixador etc... També canvia i força el fill de l'Adama,el Lee 'Apollo' Adama. Comença fent de pilot fins que un bon dia ho veu clar i es passa a la política. Inclòs sense canviar de professió, la seva manera de veure les coses també canvia. La Starbuck mateix, passa per diferents fases, pilot de temperament volàtil a "contactada", etc... I no parlem ja de la temporada que es passen gairebé tota estacionats en un planeta sotmesos als cylons, en la que gairebé tots els rols canvien. Alguns es tornen sabotejadors, altres col·laboracionistes, etc...
Però ara ja queda lluny aquesta gran sèrie. Més recentment, per exemple, tenim el cas de Fringe. A Fringe, els canvis són més radicals. L'excusa aquí, d'una banda, una realitat alternativa en la que conviuen els mateixos personatges amb diferent rol i caràcter, i (Compte Spoilers 4a. temp.!) més recentment un canvi en el passat afecta a tota una linea temporal. Els personatges són els mateixos però trobem algun secundari que fa diferent paper i subtils diferències en algun personatge principal.  Per exemple, la Nina Sharp és la mare adoptiva de l'agent Dunham. El Peter que és l'únic que segueix sent el de sempre es troba que ningú al seu voltant el coneix, etc.... Tot està una mica descol·locat.
Un altre exemple el trobem a la sèrie Sobrenatural. (Compte Spoilers 6a temp.) Els germans Winchester canvien de rol al llarg de la sèrie, al principi més subtilment i sembla formar part d'una evolució, però a la 6ena temporada, el Sam perd l'ànima i es transforma en un altre Sam, sense rastre d'emocions. 
Un altre exemple més, True Blood. (Compte Spoilers de la 4a. temp) A la quarta temporada els rols canvien de forma sobtada. L'excusa aquest cop és que la Sookie es transportada a la realitat de les fades on el temps no dura igual que a la nostra realitat. Com a conseqüència quan torna al poble, representa que ha transcorregut gairebé un any des que va marxar. En aquest temps, el seu estimat vampir s'ha convertit en el rei dels vampirs, el seu germà s'ha fet policia, la seva amiga Tara ha marxat del poble i s'ha fet lesbiana! i en el transcurs d'una cerimònia de màgia, el vampir Eric ha perdut la memòria i comença de zero. Si senyor, això si que és un reboot com una catedral!.
Que aconsegueixen amb tot això? El que s'aconsegueix és crear noves situacions. Canviar la situació de forces en cas d'enemics, canviar les posicions dels personatges. Provocar que els personatges es trobin en situacions inexplorades. Que les relacions entre els personatges també es remoguin i canviïn. 
En definitiva allargar la sèrie mantenint l'interés. De fet, en casos tan radicals com True Blood és com si comencessin de zero una sèrie nova. Però de fet, és millor això que no que els personatges siguin de cartró pedra, estàtics. D'aquells que acaben l'episodi igual que l'han començat i que al següent episodi ni recorden que ha passat. És més realista això. La vida ens canvia, i no som iguals ara que fa deu anys, ni tenim exactament les mateixes relacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comenta lliurement