divendres, 2 de setembre de 2011

Segones parts que no van ser bones si no horribles a.k.a. Highlander II: The quickening (1991)

Com diu la dita, segones parts no són bones. Bé, això no sempre es compleix, hi ha segones parts memorables, T2, Aliens, "L'imperi contraataca" etc... i també hi ha segones parts horribles. Acabo de veure "Los Inmortales 2: El desafio" i us asseguro que va ser la pitjor pel·lícula de l'any, en el seu temps, perquè ja ha plogut d'això. D'ençà n'hi ha hagut moltes segones parts, de bones si, i de dolentes també, però potser cap tan dolenta com aquesta.

Desprès de l'èxit de 'Highlander' (Los Inmortales) van voler seguir la franquícia i els va sortir una pel·lícula, que volia ser, un Blade Runner, (el director en devia ser un fan perquè vol semblar-se molt) barrejat amb calçador amb una continuació de la, més que finalitzada, aventura dels "Los Inmortales". El problema és que no encaixa res.Així tenim dos arguments. D'una banda, un de ciència ficció: en el futur, la capa d'ozó de la terra desapareix, i creen una barrera protectora artificial que cobreix tota la terra. Una empresa s'encarrega del manteniment de la barrera i fa pagar els seus serveis a la resta del planeta a preu d'or. Passen els anys i ningú se n'adona però ja s'ha restaurat la capa d'ozó a l'exterior, lo qual suposa un petit problema per a l'empresa explotadora de la barrera, per tant, per l'interès de l'empresa, procuren que ningú ho sàpiga. 

Fins aquí, els podia sortir un film de ciència ficció digne. El problema és que el creador de la barrera resulta ser el nostre heroi, Connor Mccloud al qual se li va morir la dona per culpa de la radiació solar. En Connor ara envelleix normalment. Per cert, penosa la interpretació que perpetra Christopher Lambert d'un home vell i decrèpit. Sembla una caricatura. I aquí ve quan s'inventen una explicació "lògica" a la 1a. part. Una explicació que no s'agafa ni amb pinces i que no hauria d'haver sortit mai a la llum.

La explicació a lo inexplicable. 

Resulta que els Immortals venen d'un altre planeta. En aquest planeta, Connor Macleod i el seu compi Juan Sanchez Villalobos (Sean Connery) dirigeixen una rebel·lió contra el malvat Michael Ironside. Lluiten amb espases contra canons i perden, (no entenc perquè), i els condemnen al càstig més rebuscat que s'ha vist mai: Son exiliats a la terra on naixeran un altre cop, seran immortals i es mataran entre ells fins que només en quedi un. Això és l'anomenat: El desafiament. I mira per on, el Michael Ironside no queda prou content, i enlloc d'estar-se quietet i deixar tranquil·lament que en Connor Macleod mori de vell, (que no li falta gaire) decideix baixar a la Terra a donar-li un cop de gràcia. Primer envia dos homes, o pajarracos que volen ser originals que tota l'estona treuen la llengua a fora. I clar, com que ara son 3 a la terra, es reactiva tot i torna a ser jove i immortal. Llavors, una terrorista guapa, que descobreix lo de la capa d'ozó, coneix al Connor Macleod i en un pim pam s’enrotllen. Ah, i el cop de gràcia, en un d'aquests orgasmes que tenen els immortals desprès de tallar el cap a un contrincant, els rajos reboten a la barrera i van cap a Escòcia, on fan resucitar al Sean Connery. Que aportarà l'únic raig de dignitat al film, amb alguna que altra escena còmica. En realitat, Christopher Lambert va posar com a condició per a participar al film que hi aparegués també el Sean Connery, amb el qual es veu que havia amistat. I el van afegir amb calçador, tan mal justificat com van poder. Però uns calerons per unes poques escenes no venen mai malament oi Sean?. Mira que podien fer flashbacks on sortís però no... . I per acabar d'arreglar el film, en quant no saben com sortir-se'n d'una situació de perill, s'inventen uns poders que mai s'han anomenat fins ara i que ni el prota sabia que tenia.

Lo curiós del film és que el pressupost en decorats seria bastant alt, perquè estava molt ben ambientat tot plegat. Això si, copiat tot de Blade Runner, o sigui, pluja tota l'estona, grans edificis abandonats, foscor. Però tot injustificat, inconexe, sense motiu aparent, sense coherència. No és veu per enlloc un motiu del declivi de la humanitat per culpa de la barrera. Tot plegat, em deixa moltes preguntes per respondre: Perquè plou tota l'estona? Perquè no arreglen les goteres del sostre de la òpera? Com pot ser que el mateix director de la primera part, tan ben acabada i coherent, pugui ser la mateixa persona que va perpretar aquesta segona part (tot i que es veu que en va renegar). I la darrera pregunta, perquè he fet un post tan llarg sobre un film que no es mereix ni una línia i que inclús han ignorat els subsegüents films?

2 comentaris:

  1. No es el millor film del mon pero al seu dia a mi em va agradar i es molt millor que qualsevol minut de la saga Transformers.

    ResponElimina
  2. Evidentment sobre gustos no hi ha res escrit. Ningú et pot discutir el que t'agradi o el que no. També podria dir que a mi m'agrada Transformers... però realment mentiria. Únicament puc dir que suporto més veure Transformers que aquest film. A aquest film només li trobo un mínim interés per ser una friki-històrica curiositat/rara i escèntrica.

    ResponElimina

Comenta lliurement